BIOMEDICINA

Un virus modificat per tractar una malaltia de la sang

Els primers assajos de tractaments genètics per a l’anèmia de cèl·lules falciformes obtenen resultats positius

Les malalties causades per un gen que no funciona correctament són candidates ideals per a la teràpia gènica, que consisteix en introduir còpies d’aquest gen, adequadament corregit, en les cèl·lules del pacient. Fa més de vint anys que van començar les proves clíniques en aquest camp, però fins fa poc no se n’han vist els primers resultats positius. Recentment, la malaltia coneguda com a anèmia de cèl·lules falciformes s’ha afegit a l’encara curta llista de trastorns que es podrien curar amb aquests revolucionaris tractaments genètics.

L’anèmia de cèl·lules falciformes és hereditària i de tipus recessiu, que vol dir que tots dos progenitors han passat una còpia del gen espatllat al malalt. En aquest cas, es tracta del gen que s’encarrega de fabricar l’hemoglobina, la proteïna que s’uneix a l’oxigen quan circula per la sang. El resultat és que els glòbuls vermells, unes cèl·lules de la sang que semblen dònuts, es tornen rígids i adopten la típica forma de falç que dona nom a la malaltia. Això fa que s’encallin als vasos sanguinis i es trenquin fàcilment. Com a conseqüència, la sang transporta menys oxigen (cosa que origina l’anèmia) i apareixen símptomes greus, des de forts dolors a infeccions i accidents vasculars que poden causar la mort, sobretot durant els primers anys de vida. De fet, només la meitat dels afectats passen dels cinquanta.

Una selecció natural desafortunada

Més de quatre milions de persones al mon pateixen anèmia de cèl·lules falciformes, amb 300.000 casos nous i uns 100.000 morts anuals. També hi ha més de 40 milions de portadors, que han heretat només una còpia defectuosa del gen i tenen símptomes lleus o gairebé inexistents. Si dos portadors tenen un fill, tindrà un 50% de probabilitats de ser portador i un 25% de tenir la malaltia. La major part de casos es veuen a l’Àfrica, sobretot a l’àrea subsahariana. També n’hi ha molts a l’Índia i el Carib. Aquesta distribució no és aleatòria, sinó que se sap que és una conseqüència de la selecció natural: les persones portadores estan més protegides contra el paràsit que causa la malària, que no pot infectar tan bé els seus glòbuls vermells. Per això augmenten possibilitats que sobrevisquin durant els primers anys de vida, quan la mortalitat per malària és molt alta (57% de les morts es veuen abans dels cinc anys).

L’anèmia de cèl·lules falciformes és un problema sanitari important que necessita una solució urgent. Però la distribució geogràfica fa que sigui una malaltia poc estudiada, en comparació amb les que afecten els països desenvolupats, i sovint ni tan sols es diagnostiqui. L’únic tractament efectiu que es coneix, de moment, és un trasplantament de moll de l’os per reemplaçar les cèl·lules mare encarregades de produir els glòbuls vermells. Es tracta d’una teràpia complexa que requereix trobar un donant adequat i no està exempta de riscos i complicacions, raons per les quals no es pot generalitzar. A part d’això, es donen medicaments per alleujar els símptomes quan apareixen i es practiquen transfusions de sang durant les crisis agudes.

Una malaltia ben coneguda

Per sort, aquesta és la primera malaltia genètica per a la qual es van esbrinar els mecanismes moleculars que en causaven els símptomes, gràcies a uns estudis publicats fa 60 anys, i això ha permès dissenyar tractaments més específics. El novembre de l’any passat, per exemple, es va aprovar el primer fàrmac que podria atacar les causes de la malaltia mitjançant un mecanisme que evita, en part, que les molècules d’hemoglobina defectuosa formin agregats. De tota manera, encara s’ha de veure l’impacte que pot tenir aquest tractament.

Simultàniament, s’han començat a conèixer els resultats de les primeres proves amb teràpia gènica. Aquest tractament es basa en un virus que s’ha modificat al laboratori perquè no causi cap reacció, i en el qual s’ha introduït una còpia correcta del gen de l’hemoglobina. Aquest virus s’utilitza al laboratori per infectar cèl·lules del moll de l’os, de manera que hi deixi el gen i puguin produir l’hemoglobina correcta. Finalment, s’introdueixen de nou aquestes cèl·lules en el pacient, després d’eliminar amb quimioteràpia totes les que tenien encara el gen defectuós. Ja hi ha més de mitja dotzena d’assajos clínics en marxa, però encara cal comprovar si els gens reintroduïts fabricaran prou quantitat d’hemoglobina i durant prou temps perquè desaparegui la malaltia. De moment, ja hi ha un pacient tractat fa un any que no té símptomes. Es creu que la companyia Bluebird Bio, de Massachusetts, podria ser la primera que aconsegueixi patentar un tractament d’aquestes característiques.

Un dels problemes és que aquesta teràpia gènica és molt cara (prop de dos milions de dòlars per persona) i requereix un control molt estricte per evitar complicacions. Això serà un obstacle per fer-la arribar als que més la necessiten, que solen viure en països amb menys recursos. Per solucionar-ho, la Fundació Bill i Melinda Gates va anunciar a finals de l’any passat que, juntament amb el govern dels Estats Units, invertiria uns 200 milions de dòlars en els pròxims quatre anys per popularitzar les teràpies gèniques adreçades a tractar l’anèmia de cèl·lules falciformes i les infeccions per VIH. Caldrà veure si això és suficient i si aquests tractaments seran realment tan efectius com s’apunta en aquests estudis inicials.

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida