Beethoven va patir arítmies que van afectar la seva música

El compositor era un geni de la música, però també un compendi de malalties amb potes

BEETHOVEN ERA UN GENI DE LA MÚSICA, però també un compendi de malalties amb potes. A part de la coneguda sordesa, va patir alteracions gastrointestinals, bronquials, articulars i oculars, cirrosi hepàtica, pancreatitis, nefropatia, irritabilitat, depressió... Les dues últimes segurament com a conseqüència del saturnisme, una intoxicació pel plom que ingeria provinent dels gots amb què bevia o de l’aigua d’un rierol pròxim, rica en aquest element.

Doncs bé, per acabar-ho d’adobar, ara un grup multidisciplinari format per experts de les universitats de Michigan i de Washington, que inclou un cardiòleg, un historiador de la medicina i un musicòleg, han afegit a la llista les arítmies cardíaques.

Ho han deduït a partir de l’anàlisi de les seves obres, partint de la suposició que la seva sordesa el feia més conscient dels seus propis batecs. Segons els autors de l’estudi, que ha publicat la revista Perspectives in Biology and Medicine, algunes de les composicions de Beethoven més famoses tenen uns canvis de ritme que podrien reflectir els batecs irregulars del seu cor malmès. Els investigadors han trobat signes d’arítmia, per exemple, a la Cavatina, just pel moviment final de la Composició per a quartet de corda en si menor, Opus 130. En aquest punt es produeix un canvi de l’harmonia, que passa a do bemoll major, que traspua una falta d’aire com les que produeixen les arítmies. Però no és l’única: la Sonata per a piano en la menor, Opus 110, o la sonata Les adieux, escrita durant l’atac de Napoleó a Viena el 1809, confirmarien el diagnòstic que apunta l’estudi.

Mai no sabrem si aquests canvis de ritme són realment fruit del cor desmanegat de Beethoven o simplement del seu talent, però animem els investigadors a fer estudis semblants amb altres músics. Tenim propostes. ¿El moviment de malucs d’Elvis Presley era producte d’alguna alteració biomecànica? Els cops de geni de Raphael traient-se l’americana, a què es devien? I sobre Miley Cyrus, què ens en podrien dir els metges? Ben pensat, a Miley Cyrus no cal que l’analitzin gaire, si no n’acabaran escrivint un tractat complet de psiquiatria.