E l comerç marítim explora i obre noves rutes per la necessitat imperant de buscar alternatives a la saturació de vies convencionals o per evitar el que l’ONU anomena “pirateria” i que, segons la Convenció sobre el Dret de la Mar, és un “acte de violència o detenció il·legal contra la tripulació o el passatge” d’un vaixell. L’any passat l’Oficina Marítima de la Cambra de Comerç Internacional va comptar 246 denúncies de pirateria de companyies navilieres, cosa que suposa una davallada progressiva des del 2011, en què se’n van registrar 439. Les dades són incompletes perquè es calcula que més de la meitat dels delictes no es notifiquen perquè les propietàries dels vaixells opten per callar: la denúncia suposa perdre’s en una burocràcia lenta que encarirà els costos de l’operació comercial. La pirateria també passa factura als estats que la pateixen a les seves aigües perquè deixen d’ingressar impostos de les càrregues robades i del dret de pas de les naus.

La majoria de relats sobre la pirateria marítima es limiten a explicar el fenomen amb delictes i víctimes. Els pirates aborden, amenacen, roben, segresten i, en el pitjor dels casos, assassinen els mariners. La reducció dels atacs i del nombre de víctimes s’explica en part per la pacificació a les aigües de Somàlia, un focus de pirates molt agressius i ben armats, més motivats per obtenir un bon rescat dels segrestos que dels robatoris. Però fa sis anys els abordatges a vaixells europeus que hi feinejaven va fer reaccionar la Unió Europea, que manté l’operació Atalanta, amb efectius militars.El mapa de la pirateria actual es complementa al golf de Guinea i al Sud-est Asiàtic. En la primera zona, la particularitat és que són agressors fortament armats i violents que tenen les càrregues dels petroliers com a objectiu. Aquí també s’han reduït les incidències perquè les companyies han reforçat la seguretat privada i, sobretot, per l’abaratiment del preu del cru. En els últims anys l’activitat pirata s’ha traslladat fins al mar de la Xina, amb epicentre a l’estret de Malacca.

En defensa pròpia

La visió etnocèntrica de la pirateria moderna oblida sovint quines són les raons que poden ajudar a entendre el fenomen més enllà del pillatge. A The root causes and true costs of marine piracy [Les causes fonamentals i els costos reals de la pirateria marítima], de S. Whitman & C. Suarez, s’apunta a la desigualtat social, la pobresa dels països i la corrupció dels estats. L’informe explica, per exemple, que a principis dels 90 els pescadors somalis van fer el pas a la pirateria com una mena de “defensa pròpia” davant de la pesca il·legal i els vessaments tòxics de vaixells occidentals que amenaçaven la seva supervivència. És a dir, la pirateria en molts casos s’origina com una oportunitat per sortir de la pobresa, i després es professionalitza i s’organitza.