FINLÀNDIA ÉS UN REFERENT MUNDIAL per la seva qualitat de vida. Històricament ha sigut un dels països industrialitzats amb una taxa de desenvolupament econòmic més elevada. Els finlandesos gaudeixen d’uns alts estàndards de confort. El seu sistema educatiu ha sigut considerat el millor del món. Finlàndia, per a molts, és la utopia de l’estat del benestar-tot i que també ha acabat patint les conseqüències de la crisi econòmica-. Pertany al model nòrdic d’estat social, en el qual la riquesa que genera el país es redistribueix, sense tenir en compte la relació entre l’estat i els mercats.

Els finlandesos paguen impostos elevats a canvi d’un gran ventall de prestacions en tots els àmbits. Els ciutadans compten amb uns serveis públics excepcionals, un bon sistema de protecció social, sanitat pública i nombrosos subsidis per desocupació. L’educació és gratuïta als instituts i hi ha universitats públiques de molt alt nivell. Els estudiants poden accedir fàcilment a beques i les famílies amb menys recursos reben ajuts periòdicament que els permeten subsistir.

En les últimes dècades Finlàndia ha ofert una imatge de país avançat, lligat a la innovació i al desenvolupament tecnològic, amb gent qualificada i molt treballadora. Davant d’aquesta imatge general, Finlàndia podria concebre’s com el país ideal per viure, créixer i desenvolupar-se professionalment. La crua realitat, però, s’amaga sota aquesta capa d’aparent perfecció. A Finlàndia es registren cada any elevades taxes de suïcidis, homicidis i violència de gènere. Morts i violència que tenen, en la majoria dels casos, un denominador comú: el consum excessiu d’alcohol.

L’alcoholisme és un problema incrustat en la societat finlandesa, però tant el govern com el conjunt de la ciutadania eviten fer-hi front. “Hi ha molts tabús. A Finlàndia totes les famílies pateixen les conseqüències de l’alcohol. És un gran problema aquí”, lamenta Mari Hietala, que ha patit l’alcoholisme al si de la seva família. Si bé és cert que els finlandesos estan ben protegits per l’estat, els problemes reals d’aquesta societat vénen de dins.

El consum excessiu d’alcohol és considerat un dels problemes més greus que pateix la societat finlandesa. Alcoholisme no només vol dir beure. Segons molts experts, l’addició a la beguda està vinculada a més de la meitat dels casos de suïcidis, homicidis i violència de gènere. Algunes de les malalties relacionades amb l’alcoholisme comporten trastorns mentals, com la depressió. De fet, tot i que ha baixat en els últims anys, Finlàndia encara és als primers llocs dels rànquings mundials en nombre de suïcidis. El 2013 va ser de 16,3 per cada 100.000 habitants. Tres quartes parts dels suïcidis van ser comesos per homes.

BEURE PER NO ESTAR SOLS

Per què la societat finlandesa s’aboca a la beguda? Sobretot per desinhibir-se. A la majoria dels finlandesos els costa expressar obertament les seves emocions. L’alcohol és l’element extern que facilita trencar amb aquest tancament tan arrelat. “L’estil de vida finlandès ha sigut durant segles bastant dur i orientat a la feina”, explica Antti Maunu, membre de la Finnish Association for Abuse Prevention. Maunu ha estudiat durant dos anys el comportament de la gent que beu alcohol. Ha observat les pautes de l’alcoholisme als locals finlandesos per després centrar-se en la tasca de prevenció. “Tenim una forta tradició de beure els dissabtes. Si fas bé la teva feina i cuides la teva família, llavors t’has guanyat un bon glop. Això vol dir que beure denota respecte i maduresa”, afegeix Maunu.

L’individualisme finlandès desemboca en un profund aïllament emocional. Aquesta manca de comunicació comporta una forta repressió dels sentiments, que molts finlandesos només deixen anar després d’haver consumit unes copes. És un gran contrast amb les societats llatines, tradicionalment familiars i acostumades a expressar afecte. En aquestes cultures, al contrari que a les nòrdiques, es comparteixen obertament les alegries i les penes de la vida quotidiana. Mitjançant les interaccions personals els individus se senten part d’una comunitat i generen empaties.

EL HANDICAP DEL CLIMA

Però l’aïllament emocional dels finlandesos no és l’única causa de l’alcoholisme. Hi ha altres factors externs que també potencien el risc d’addició a la beguda. La ubicació geogràfica, el clima i la manca de llum solar afecten directament l’estat d’ànim de la població. Els hiverns finlandesos són molt freds. A l’extrem nord de Finlàndia es pot estar fins a 51 dies seguits sense veure la llum del sol. En aquesta zona es registren sovint temperatures mínimes que oscil·len entre els -25 ºC i els -40 ºC. Tots aquests aspectes climatològics per força afecten el caràcter dels nòrdics, tal com passa amb els dies assolellats del Mediterrani, que han anat esculpint els tarannàs de les diverses cultures costaneres.

Tant l’autocensura emocional dels finlandesos com l’afectació dels aspectes meteorològics del seu clima desemboquen en una sèrie de trastorns afectius i estacionals en el seu caràcter. Sovint molts pateixen profundes depressions. Antti Maunu diu: “El fet de beure està relacionat amb l’apreciació d’un mateix. Parlar de beure és realment parlar d’estar junts i de la llibertat individual”.

Molts finlandesos consumeixen alcohol amb freqüència. El fet de beure és una manera de connectar amb una societat construïda en l’aïllament dels seus individus. L’alcohol s’ha convertit en gairebé el principal mitjà de socialització a Finlàndia. “Beure representa sociabilitat i autoestima. Per aquest motiu no és estrany que bevem tant i de la manera com ho fem”, argumenta Maunu. Beure alcohol s’ha convertit en una de les rutines més esteses a Finlàndia. Kaarlo Simojoki, de l’A-ClinicFoundation, exposa que “la majoria de problemes al país no provenen de les persones que beuen molt, sinó de les que ho fan amb molta assiduïtat”. Simojoki es dedica al tractament i la prevenció de casos d’alcoholisme.

L’alcoholisme és un problema palpable. Tothom sap que existeix i tothom fa els ulls grossos.

VIOLÈNCIA I ABUSOS

Tot i que el conjunt de la societat finlandesa sap que el problema és real i greu -el 27,6% de les morts de persones d’entre 16 i 64 anys es deuen directament al consum excessiu d’alcohol-, es mira cap a una altra banda. Els finlandesos van molt amb compte a l’hora d’intervenir en els problemes aliens i són molt reservats. “La gent no parla tant com ho hauria de fer, per la qual cosa resulta molt complicat aconseguir ajuda”, explica Mari Hietala.

“De la mateixa manera que les persones quan beuen projecten els seus somnis, desitjos i ideals, també ho fan amb la seva frustració i la seva ira. Per això la violència relacionada amb l’alcohol és tan comuna en la societat finlandesa”, argumenta Antti Maunu. “Som massa emocionals quan bevem perquè no podem ser-ho en la nostra vida diària”, afegeix.

La violència de gènere i els abusos són inherents als problemes amb l’alcohol de molts finlandesos. “Hi ha molts homes que peguen a les seves dones a casa. Tots poden sentir-ho a la comunitat de veïns, però ningú en parla”, lamenta Mari Hietala. “El meu exmarit era alcohòlic. Quan va començar a beure es va tornar extremadament violent. Va abusar de mi i per això va estar empresonat durant un any”, explica. Hietala diu que és una sort que continuï viva.

La història de Mari Hietala és, lamentablement, un relat molt comú a Finlàndia, on la violència relacionada amb l’alcohol està a l’ordre del dia. “Les dones aquí som bastant fortes. Ho hem de ser”, conclou, ferma.

LA DOBLE MORAL FINLANDESA

Kaarlo Simojoki explica que hi ha una doble moral a Finlàndia. D’una banda, els finlandesos veuen amb bons ulls el fet de beure cada cap de setmana. És una activitat que enforteix els lligams socials i una via d’escapada de la rutina, l’estrès i l’exigència del dia a dia. Si algú decideix que no vol beure, l’entorn el pressiona perquè ho faci -entre línies molts llegeixen la idea que “Si no beus, no ets un home autèntic”-. De l’altra, si algú comença a tenir problemes greus amb l’alcohol, se l’estigmatitza. La resta l’assenyala com un perdedor i es posiciona en contra que l’estat li pagui el tractament. Es concep com un assumpte individual que cadascú ha de solucionar de portes endins.

“En els cercles socials el fet que algú begui molt es percep com una cosa divertida i ningú no en parla seriosament”, explica Minna Ilva, membre de Fragile Childhood, una fundació que es dedica a atendre menors víctimes de casos d’alcoholisme a les seves famílies. “Aquí està permès emborratxar-se. No és una vergonya. No es considera un mal comportament”, afegeix Mari Hietala.

Alhora, però, existeix una espècie d’hipocresia, tal com apunta Koko Hubara, de la fundació Fragile Childhood, com Ilva. Hubara explica: “Molts finlandesos, en veure una persona sense llar que arrossega ampolles buides, diuen que aquesta persona va triar aquesta forma de vida. Creuen que és culpa seva”. Hubara lamenta aquesta perspectiva de la problemàtica i remarca que “ningú tria tenir aquest estil de vida”. “Segurament hi ha molts matisos. Aquesta persona que viu al carrer probablement és el pare, el marit o el fill d’algú”, argumenta.

Molt poques persones amb problemes d’alcoholisme són capaces de sortir-se’n soles i gairebé cap no troba ningú al seu costat que pugui ajudar-les. “Per poder fer-hi front has de tenir algú amb qui puguis parlar i hi ha massa gent que no té ningú”, lamenta Simojoki, que creu, com la majoria d’experts en aquesta problemàtica, que la prevenció és el més important. “Pots invertir molts diners en serveis, com nosaltres, però arribem tard perquè treballem quan ja hi ha el problema i és massa greu”, diu. Simojoki està convençut que “cuidar la societat i les relacions entre els seus individus és la millor manera de prevenir l’alcoholisme”.

INVERTIR PER PREVENIR

A Finlàndia entorn del 25% dels pacients que hi ha als hospitals estan ingressats a causa de problemes relacionats amb l’alcohol. Curar-los suposa una gran inversió per part de l’estat. “Els costos directes voregen els quatre o sis bilions d’euros a l’any”, explica Simojoki. “Si hi afegim els costos indirectes, com la pèrdua de la capacitat de treballar, la suma ascendeix als 10 bilions d’euros anuals”, afegeix. És una quantitat enorme de diners, tenint en compte que el pressupost de l’estat és de 50 bilions d’euros. Els beneficis derivats de l’alcohol aporten només dos bilions d’euros a les arques estatals finlandeses.

Quin és el gran repte que té ara Finlàndia? Tots els experts coincideixen en el fet que és primordial que la inversió en prevenció sigui una de les prioritats del govern. Segons creuen les fonts consultades, és una problemàtica que s’hauria d’afrontar paral·lelament al pagament de tractaments d’aquelles persones que ja en pateixen les conseqüències. Es tracta, doncs, de detectar possibles nous casos d’alcoholisme i, simultàniament, treballar amb totes aquelles persones que hi han caigut per evitar que recaiguin. Tot i això, “per als que prenen decisions és difícil acceptar haver d’invertir aquesta quantitat de diners en aquest problema”, lamenta Simojoki.

De tota manera, es comencen a albirar certs canvis en la política governamental finlandesa en aquest àmbit. Els últims anys el govern ha pres una sèrie de mesures que podrien ajudar a pal·liar lleugerament el consum excessiu de les begudes d’alta graduació. El monopoli d’ALKO -l’empresa governamental que té l’exclusivitat de venda d’aquest tipus de begudes- ha permès portar a terme diverses iniciatives en aquest sentit. S’han aplicat més impostos a aquest tipus de begudes, de manera que es preveu que disminueixi lleugerament el seu consum.

A més, s’està intentant fomentar un estil de consum més mediterrani. Això es tradueix en una variada oferta de vins importats, estratègicament disposats a les botigues, que han creat tendència entre els finlandesos. Consumir bon vi, saber apreciar i beure amb moderació, és ara una moda que contribueix a rebaixar la dosi de vodka i altres licors i, per tant, podria facilitar el descens dels índexs d’alcoholisme.

Tot i que aquestes mesures podrien ajudar a combatre el consum excessiu d’alcohol, el principal repte de la societat finlandesa continua sent l’actitud davant l’ampolla. “S’ha de passar de beure fins a no poder aguantar-se dret a un consum moderat i associat al gaudi -conclou Simojoki-. Si realment volem canviar alguna cosa, hem de començar per la nostra cultura”.