ASSAIG
Diumenge 18/12/2019

Guia bàsica de les bones maneres a internet

Els teus amics i familiars pròxims potser et perdonen alguna publicació maldestra a Facebook o els missatges de text que no respons, però si no segueixes unes bones maneres a internet podries enfrontar-te a resultats negatius o oportunitats perdudes

Victoria Turk / The New York Times
4 min
Guia bàsica de les bones 
 Maneres a internet

He comès molts errors relacionats amb les bones maneres a internet. Solia ser aquella persona de l’oficina que era la primera a respondre un correu electrònic de grup per demostrar el meu interès, però en realitat transmetia la imatge d’una persona molesta i àvida de cridar l’atenció. En els meus anys de formació digital omplia les meves xarxes socials amb selfis fets a l’estil MySpace -amb la càmera elevada i els llavis fent una ganyota de boca de peix-. Alguns em van fer el buit.

A mesura que les nostres vides es desenvolupen cada vegada més a internet, les bones maneres a la xarxa són essencials. Hi ha estudis que han mirat de quantificar quant de temps triguem a deixar una primera impressió, i algunes persones suggereixen que podria ser qüestió de mil·lisegons. Rupert Wesson, director acadèmic a la institució Debrett’s -una autoritat en bones maneres i costums-, diu que triguem set segons a fer un judici sobre una persona després de conèixer-la, i afegeix que passa el mateix amb les trobades a internet. “Sens dubte, ho fem en un context digital”, diu. “Tot i que només són paraules en una pantalla, continuem fent judicis”.

Els teus amics i familiars pròxims potser et perdonen alguna publicació maldestra a Facebook o els missatges de text que no respons, però si no segueixes unes bones maneres a internet podries enfrontar-te a resultats negatius o oportunitats perdudes, ja sigui una possible parella que no et tria a Tinder o un cap de personal que tampoc ho fa per un correu electrònic mal redactat o un tuit inoportú. “Quan hi ha 200 sol·licitants, triaràs el que tingui el to que més s’assembla al teu, o al to que inconscientment creus que s’assembla més a l’organització on treballaran”, comenta.

En aquest sentit, una entesa bàsica del protocol digital és un aspecte essencial de les habilitats socials i de comunicació que amb freqüència s’assenyalen com a necessitat per tenir èxit al lloc de treball, i també són ben importants en la nostra vida personal. Però, com en altres qualitats intel·lectuals, les normes d’etiqueta digital poques vegades s’ensenyen; hi ha l’expectativa que tots les hem de saber per avançat. A més, no hi ha un veritable consens sobre quines són les “bones” maneres digitals i, encara que n’hi hagués, aquest consens canviaria constantment a mesura que avança la tecnologia i evolucionen les normes socials. En si mateix, ja és sorprenent que aconseguim comunicar-nos digitalment, així que, si et sents aclaparat, aquí comentem algunes idees per començar.

Aprèn l’argot

La comunicació digital generalment es basa en el text, la qual cosa significa que les bones maneres sovint depenen únicament de les teves habilitats d’escriptura. Tant el context del missatge com el to tindran èxit o fracassaran a partir del que escrius al teclat, així que la distància entre un acudit graciós i una ofensa mortal, per exemple, pot ser perillosament curta.

No obstant això, hem adaptat moltes maneres creatives per ajudar a assegurar-nos que les nostres intencions s’interpretin correctament. Aquestes inclouen nous formats, com els emojis, i també nous usos de velles eines lingüístiques. La lingüista Gretchen McCulloch aprofundeix en una d’aquestes evolucions: l’ús de la puntuació per transmetre un to de veu, en comptes de tenir un efecte gramatical.

“Qualsevol cosa que no sigui necessària té el potencial d’adquirir connotacions addicionals”, comenta. Posem l’exemple de l’humil punt. Als missatges digitals ja no es necessita un punt per indicar que s’acaba el missatge; un missatge ja enviat, suposadament està complet. En canvi, un punt pot transmetre la idea de finalitat o fins i tot d’agressió passiva, encara que això depèn del context. McCulloch traça un paral·lel amb el llenguatge parlat: un punt al final d’una oració generalment insinuaria una entonació que va baixant. Quan s’usa en un context sincer (com quan escrivim: “Això és espantós.”) es reforça la seriositat del missatge. Però, quan es fa servir després d’una frase breu i positiva (“És genial.”) el to de veu que implica el punt pot afegir una idea de sarcasme.

Quan una cosa tan senzilla com un punt pot tenir dos significats diametralment oposats, ¿com podem estar segurs que ens entenen? McCulloch suggereix ser honest i demanar o oferir aclariments quan calgui. Si no estàs segur que s’ha entès bé el teu intent de ser graciós, per exemple, podries afegir un missatge aclaridor com: “És broma!”

Analitza el moment

Igual que en el món real, gran part de les bones maneres digitals depenen molt del context; no et comportaries de la mateixa manera quan envies un correu electrònic al teu cap que quan envies un missatge de text al teu millor amic. A més de triar el nivell adequat de formalitat segons la situació, has d’estar preparat per adaptar-te a la cultura i els antecedents de les persones amb qui parles i el mitjà pel qual ens comuniquem.

“Les bones maneres t’ajuden a progressar en la vida, però en realitat les persones més reeixides són les que en tenen la gamma més àmplia”, diu Wesson. Suggereix començar sempre amb un més gran nivell de formalitat i seguir a partir d’aquí. Des d’aquest punt de vista, has d’observar el que fan els altres i tractar de reflectir el seu comportament. En una cadena de correus electrònics, això podria implicar començar amb una salutació formal, com per exemple “Benvolgut senyor Wesson”, i després canviar a “Hola, Rupert”, si la conversa es torna més familiar.

Continua sent humà

Hi ha moltes consideracions específiques quant a les maneres digitals: no responguis a tothom quan enviïn un correu conjunt de l’oficina; sempre aconsegueix el consentiment abans d’enviar una fotografia íntima; mai deixis un missatge a la bústia de veu (un missatge de text mostra molt més respecte pel temps de l’altra persona). Però, en general, és difícil formalitzar exactament quines són les regles. La cosa més important, d’acord amb Wesson, és continuar sent humà i tenir al cap els principis de les bones maneres: la cura i la consideració per les altres persones. “Crec que el perill és sobrecodificar-ho -diu-, aquí és quan corres el risc de tornar-te massa insuls, potser inhumà”.

Copyright: The New York Times

stats