REPORTATGE

Margalida Borràs, la primera transsexual del País Valencià

Condemnada a mort per la seva identitat de gènere l’any 1460, protagonitza el cas documentat més antic

“N o sabem com la van turmentar, però sabem que la van humiliar públicament en un moment com el de la mort: la van ajusticiar vestida amb camisa d’home i «ben curta i sense panyos» -és a dir, sense roba interior- perquè tothom pogués veure ben clarament que la seua constitució física era la d’un home”. Així explica el catedràtic de literatura catalana medieval i moderna Vicent Josep Escartí l’execució, el 28 de juliol del 1460 a València, de la mallorquina Margalida Borràs, condemnada perquè “era un home que se sentia dona”.

El de Borràs és el primer cas de transsexualitat documentat al País Valencià i el seu record ha perviscut gràcies al testimoni de Melcior Miralles, el capellà del rei Alfons el Magnànim, que el va recollir en el seu diari. L’obra, que es conserva a l’històric Col·legi del Patriarca de la ciutat, la va difondre Escartí amb el padrinatge de Joan Fuster l’any 1988 quan va publicar el dietari del capellà del monarca, que recull una tria dels fragments més destacats del manuscrit.

Tot i l’excepcionalitat que atorga el fet de ser la víctima documentada més antiga, l’ajusticiament que va patir aquest “fill d’un notari de Mallorca” de nom “Miquel” i que anava “vestit com a dona”, segons les notes del clergue, no era un fet extraordinari en l’Europa medieval. Ho reconeix el mateix religiós quan, unes quantes línies després, explica que al costat de la transsexual mallorquina van ser executats alguns dels seus amants i que vuit anys abans, el 1452, a València cremaren “cinc homes per sodomites [terme d’origen religiós que feia referència a certs tipus d’actes sexuals, principalment el sexe anal entre homes o, menys freqüentment, entre un home i una dona, i que era considerat un crim d’heretgia]”.

Per al catedràtic valencià el cas de Borràs és “paradigmàtic perquè reflecteix la intolerància” d’una època. “Hi ha més notícies sobre persecució i condemnes de mort a homosexuals (nobles, plebeus, eremites), però el seu és un cas atípic, perquè el dietarista ens en dona el nom, l’origen, el seu costum de vestir-se de dona i encara altres coses. Segurament perquè no es tractava d’un cas de sodomia com els altres del moment”, apunta Escartí.

Segons l’expert en literatura medieval, una de les proves de la singularitat de l’episodi protagonitzat per la mallorquina és que Borràs freqüentava algunes de les cases més riques d’una València que, a la segona meitat del segle XV, era la ciutat més poblada de la península Ibèrica. Un caràcter cosmopolita que podria haver seduït Margalida Borràs, delerosa d’una societat més vital i oberta. I és que, a més de destacar per la seva puixança econòmica, el Regne de València sobresortia per la fertilitat d’una creació artística que va donar lloc a l’anomenat Segle d’Or i que incloïa alguns dels escriptors més destacats de la història de la literatura catalana, com el poeta Ausiàs March, que va morir un any abans de l’execució de Borràs; el narrador Joanot Martorell, que en els mateixos dies que la mallorquina va ser ajusticiada començava a treballar en la que seria la seva gran novel·la, Tirant lo Blanc, i Isabel de Villena, autora del Vita Christi.

El professor de la Universitat de València destaca que el que es punia al segle XV i a l’edat moderna era, bàsicament, l’acte sodomític. “No es distingia massa si l’acte l’havien comès dos homes o si havia estat practicat per un home i una dona. Encara que, com es pot ben figurar, el cas dels dos homes, a més, era una «abominació», era un «pecat nefand». Anava contra els designis de Déu i totes les coses que s’havia inventat l’Església, a partir de la Bíblia, per controlar la sexualitat humana i imposar el regnat del terror... En el cas de Margalida, el fet que s’exhibís per les cases de la ciutat, ben vestida i suposem que bellament, degué ser un agreujant”.

Borràs ha esdevingut un símbol de la lluita per la igualtat en el món tran

Vicent Josep Escartí atribueix a “la fortuna” la conservació dels documents, donat que, tot i que “la justícia medieval i la de l’edat moderna generava un bon tou de papers, no sempre ens han pervingut”. Segons el catedràtic, per salvar aquest buit han estat claus algunes obres com el Llibre de memòries de la ciutat de València, el dietari de Jeroni Sòria i, ja durant el XVI, “la documentació dels tribunals de justícia del moment i la Santa Inquisició”.

Precisament el Llibre de memòries de la ciutat de València, dietari que narra els fets més importants ocorreguts a la ciutat entre els anys 1308 i 1644, i publicat l’any 1935 per l’Acció Bibliogràfica Valenciana, podria recollir un altre cas de transsexualitat, tot i que Escartí remarca que, per ara, està “insuficientment documentat”. Es tracta d’una notícia del setembre del 1502 que esmenta una dona que es feia passar per home. La dona, per donar més versemblança a la seva identitat masculina, “portava una cossa [cosa] de home entre les cames”, feta de pell d’ovella adobada i suavitzada. “Però el més impressionant és que sembla que l’home s’havia casat amb una dona, per l’església. Falta saber si el capellà estava assabentat del cas o no. En qualsevol cas, el fet que la reina Joana de Nàpols, germana de Ferran el Catòlic, que llavors era virreina de València, paralitzés el procés sembla indicar que devia ser una dama de bona família i potser no la van penjar. Ara com ara, és tot el que sabem”, reconeix l’expert en literatura medieval.

Reconeixement institucional

La persecució i el patiment infligit a Margalida Borràs ha fet que durant els últims anys el seu llegat hagi estat àmpliament reivindicat al País Valencià com a símbol de la lluita per la igualtat i, especialment, de la transsexualitat. De fet, quan el 7 d’abril del 2018 les Corts Valencianes van aprovar la llei del dret a la identitat i a l’expressió de gènere, en el preàmbul van introduir una referència a la mallorquina en què s’afirma que el seu és el primer cas de “transfòbia institucional documentat a València”.

Amb el mateix objectiu, un any abans, i amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra la LGTBfòbia, l’Ajuntament de València va col·locar una placa en record a la seva figura a la plaça del Mercat, l’espai on Borràs va ser executada, i que és al costat de dos dels emblemes turístics de la ciutat, la Llotja de la Seda i el Mercat Central. Sota l’aixopluc d’aquestes joies de l’arquitectura del Gòtic i del Modernisme, l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, va qualificar la mort de Margalida com “un dels fets més cruels i vexants duts a terme a la ciutat”. “Aquesta plaça ha vist jutjar, condemnar i executar persones, penjades o cremades, per raó del seu pensament i idees, religió o consciència. Una pedagogia del terror que no va ser únicament cosa de l’Edat Mitjana: fa pocs anys el franquisme la va fer reviure amb quella nefasta llei de « vagos y maleantes » i la posterior llei de perillositat social, que va destruir la vida de milers de persones que encara estan entre nosaltres”, va afegir Ribó.

Tot i que finalment les administracions s’han sumat al record del turment patit per Margalida Borràs, la defensa de la memòria de la mallorquina ha estat encapçalada per Lambda, el col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals del País Valencià que el 2002 va batejar amb el seu nom el guardó amb què, des del 1995, distingeix la trajectòria pública de persones o entitats que han destacat en la defensa de la diversitat sexual, de gènere i familiar. Per al seu coordinador durant aquest període, Àlec Casanova, el cas de Margalida demostra com, al segle XV, però també ara, “l’estat té la capacitat de dictar com s’han de tractar a les persones amb una identitat de gènere diferent”. “Mirem països com Rússia, on directament les persones amb una identitat diferent són perseguides per una política d’estat que nega la seua existència”. De fet, fins al 2018 l’Organització Mundial de la Salut no va deixar de considerar la transsexualitat una malaltia.

Obra de teatre i documental

A més de les institucions i entitats, el turment viscut per Margalida Borràs ha impactat també en el món dels creadors. És el cas de Carmen Fernández, dona transsexual que es va inspirar en el cas de la mallorquina per escriure l’obra de teatre Transportándonos al pasado: Margarida Borràs. Una peça que, a més del de Borràs, inclou altres execucions, com la que va patir el fill d’un rellotger mallorquí del segle XV que va ser cremat per la seva condició d’homosexual.

Per a Fernández, Margalida Borràs simbolitza el patiment infligit a moltes amigues homosexuals i transsexuals que han estat víctimes d’una societat que les ha estigmatitzat i condemnat a la marginalitat. “Moltes s’han quedat pel camí [a conseqüència de la drogaddicció o del contagi de malalties de transmissió sexual com la sida] i, com que no puc fer un homenatge a cadascuna, doncs el faig a Margalida Borràs, que és una manera d’incloure-les a totes”.

Segons l’actriu i guionista, l’objectiu del text és denunciar l’estigmatització de les persones amb una identitat sexual diferent. “Hem d’evitar que, com em va passar a mi fins als 20 anys, se senten com un bitxo raro”, emfatitza. “Crec que és molt important que la ciutadania conega que actualment hi ha persones transsexuals, però també que va haver-n’hi en el passat, i que tenim una història molt més llarga del que moltes persones es creuen. No som una creació de la modernitat”, subratlla la coprotagonista del documental Resistència trans, que narra el procés creatiu de l’obra de teatre fins a la seva representació a la ciutat de València i que ha estat elaborat per la productora valenciana Barret Cooperativa i dirigit per la realitzadora Claudia Reig.

Carmen Fernández no dubta a explicar davant les càmeres alguns dels episodis més dolorosos que ha viscut, com quan al seu Elx natal els veïns li “llançaven pedres”, i que aquestes agressions van ser un element clau perquè finalment hagués d’abandonar la capital del Baix Vinalopó. “Afortunadament, ara és tot diferent. Estic casada, em sent molt acollida i tinc el suport de la família del meu marit”, explica la dramaturga a l’ARA i a tots els espectadors d’un film, enregistrat en català i castellà, que al novembre va rebre el premi al millor documental de l’Estat al festival LesGaiCineMad de Madrid. Un guardó que la productora valenciana confia que li obri les portes de certàmens de cine LGTBI a Llatinoamèrica per, durant el 2020, difondre encara més la figura de Margalida Borràs.

A l’espera de descobrir la resposta del públic sud-americà, el que sí que coneix Fernández i tot l’equip de la companyia Traspasando Fronteras és la reacció dels assistents a la representació de Transportándonos al pasado: Margarida Borràs a la mateixa plaça de la ciutat de València on Margalida Borràs va ser ajusticiada. “Van ser uns moments molt emocionants. Entre els espectadors vèiem persones plorant. Fins i tot dies després una dona em va abraçar quan em va vore pel carrer. La veritat, jo no esperava que la gent ho sentís tant. Amb tot, hem de recordar que tota aquesta estima li la devem a Margalida, a ella que el que va rebre va ser rebuig i intolerància”, conclou.

El + vist

El + comentat