La dolça protagonista de la setmana

TEXT: Maria Labró / INFOGRAFIA: Esther Utrilla

Aquest pastís típic de Pasqua combina tradició i innovació i té una llarga història al darrere. Coronada amb ous o figures de xocolata, la mona segueix sent un element imprescindible a les taules de casa nostra

ART PASTISSER AMB MOLTS ANYS D'HISTÒRIA

Una tradició centenària. Aquest dolç típic de la Setmana Santa està documentat des del segle XV a Catalunya, Múrcia i el País Valencià. Posteriorment i en altres formats també està present a les illes Balears i l’Aragó. La tradició dicta que els padrins o avis regalaven als fillols o nets la mona el Diumenge de Pasqua, tradicionalment després de la missa. El dilluns el costum era reunir-se amb la família i menjar-se la mona plegats.

Inicialment les mones tenien forma de tortell i estaven fetes amb pasta de pa. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb un ou a la boca o al ventre. L’ou és el símbol de la fecundació i la creació en moltes cultures. Es creu que s’hi posaven els ous com a símbol de fertilitat. La tradició deia que s’havia de posar un ou per cada any de l’infant.

La xocolata agafa protagonisme. A finals del segle XIX els pastissers comencen a fer peces més creatives amb la xocolata i amb els tortells mateixos, i donen a les mones formes diverses. Les mones evolucionen: es fan amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata i s’adornen amb plomalls, fruita confitada i ous.

Revolució pastissera. Es considera que el precursor de les mones actuals és el pastisser Lluís Santapau, de la desapareguda Confiteria Mora. Als anys 40 posava porta i teulada als ous de xocolata per simular casetes per a pollets, figuretes grogues que van passar a ser des de llavors element indispensable de la mona. Molts altres pastissers van començar a aplicar-hi coneixements artístics reproduint sovint personatges de l’univers infantil. Les mones també han experimentat canvis en la seva simbologia. Antigament l’arribada de la Pasqua representava el retorn a la llibertat de menjar després d’haver passat la Quaresma, una època de reflexió i penitència. Per a moltes persones aquesta tradició actualment ha perdut el caràcter cristià.

Mones d’exhibició. L’any 2000 el Gremi de Pastisseria de Barcelona va impulsar la creació del Museu de la Xocolata, on s’exposen una sèrie d’obres úniques i es repassa la història del treball artesà de centenars de mestres xocolaters. Al costat del museu hi ha l’Escola de Pastisseria del Gremi, que forma futurs pastissers de tot el món.

PER QUÈ DIEM MONA I NO PASTÍS DE PASQUA?

Algunes teories apunten que el terme mona ve del costum dels pastissers barcelonins del segle XIX d’adornar aquest regal amb un simi o una mona.

Una altra hipòtesi força estesa és que el mot deriva de l’àrab antic mûna, que vol dir regal o provisió de la boca. Els defensors d’aquesta idea expliquen que seria una manera antiga de tributar l’arrendament de terres en espècies a base de coques, ous durs i altres productes agrícoles.

També es diu que l’origen etimològic de la mona ve del mot llatí munda. Es tractava d’unes paneres que contenien dolços i ous decorats que els romans oferien a la deessa Ceres durant el mes d’abril.

Altres teories van més enrere en el temps i expliquen que l’origen de la mona podria remuntar-se a les muníquies, unes celebracions que es feien a la Grècia antiga dedicades a Àrtemis.

QUÈ MENGEM QUAN MENGEM XOCOLATA?

COM FER UN OU DE PASQUA

La doble pàgina amb la infografia al paper de l' Ara Diumenge