El Nadal de les Dones

És bonic pensar que es pot aconseguir girar la truita d’una tradició masclista

Il·lustració: La Martarile

AIrlanda hi ha una tradició coneguda en gaèlic com a Nollaig na mBan, que se celebra el dia que nosaltres fem els Reis. Es tradueix com el Nadal de les Dones o el Petit Nadal. El nom li ve perquè el sis de gener es donava festa a les dones després que haguessin assumit la feixuga càrrega que suposaven les festes de Nadal per a elles. Fer múltiples àpats familiars, netejar una vegada i una altra la cuina i la casa després d’acumular visites, acollir parents d’arreu sota un mateix sostre i esllomar-se dia rere dia per mantenir l’ordre, els excessos i el caliu que exigien aquestes dates. Hi ha una dita popular irlandesa que reflecteix l’energia i la duresa del que patien: “Diuen que Déu va descansar el setè dia, però les dones irlandeses no ho van fer fins al dotzè”. I és que el sis de gener se suposava (sent molt optimistes) que els homes assumien plens poders sobre tasques domèstiques de manera excepcional i permetien que elles escampessin la boira i compartissin el seu dia d’esbarjo. Dones amb dones, per descomptat. El Nollaig na mBan té un origen absolutament masclista. La indulgència de donar un dia de festa a qui la resta de l’any està obligada a treballar com una esclava i carregar tots els extres de Nadal sense que els homes fotin brot.

A tot arreu elles s’ajuntaven: algunes amb les amigues, d’altres amb les germanes, cosines, filles, nebodes, tietes, sogres i mares. En algunes poblacions les dones ocupaven els pubs. En d’altres, la tradició consistia a trobar-se en alguna casa per compartir pa de panses, una mica de te i fer petar la xerrada fins a la nit. Hi ha zones on la festa per a les dones s’associava a la possibilitat que es poguessin gastar els diners en coses només per a elles. La xavalla que els havia sobrat de les despeses del menjar i la beguda de tants dies la podien invertir en algun caprici personal o en l’esbarjo que no tenien mai. No era gaire, perquè era un costum de les classes més populars, però era una mena de premi a la bona conducta i l’esforç. El Petit Nadal o el Nadal de les Dones té les connotacions d’una festa menor, de segona categoria, perquè està associada a elles. Les expulsa del Nadal oficial, que les relega al paper de minyones.

Actualment, la tradició continua arrelada sobretot a les regions de Cork i Kerry i té algunes variacions en funció de la família i el lloc. El sis de gener és el dia que bars i restaurants tenen més clientela femenina. Teòricament les tasques domèstiques estan més repartides durant les festes, però moltes dones han mantingut el costum de tenir aquest dia per reunir-se. És bonic pensar que es pot aconseguir girar la truita d’una tradició masclista. I que allò que era un premi condescendent després de dies d’esclavatge s’ha convertit en una festa de la sororitat. Les dones irlandeses tenen ara una jornada al calendari que els recorda que s’han d’unir i divertir-se. Una manera com una altra de potenciar la fraternitat femenina i la solidaritat entre dones. I de compartir-la, fins i tot, amb els homes que s’ho mereixin. 

Més continguts de