ELS CIENTÍFICS VOLEN trobar la manera d’editar els gens que fan que l’ou provoqui al·lèrgia a algunes criatures. La tècnica coneguda com a CRISPR, descoberta el 2012 però que s’ha fet més popular d’ençà que al Regne Unit s’ha aprovat un projecte per editar embrions humans -no viables, això sí-, pot tenir un gran nombre d’aplicacions. I una pot ser la modificació d’animals a conveniència. Ja s’ha provat amb micos, mosquits i ratolins, i ara la duen a terme investigadors australians de la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO) amb pollastres i gallines pensant en una aplicació mèdica: evitar al·lèrgies.

L’al·lèrgia a l’ou és una de les més freqüents i afecta un 2% dels nens de tot el món. Més enllà de no poder menjar ou, un dels problemes que se’n deriven és que moltes vacunes utilitzen aquest producte en el procés de producció i, per tant, aquests nens no les poden rebre. L’ou es fa servir per a la vacuna antigripal, la de la febre groga, l’antiràbica i la triple vírica, tot i que aquesta última, per les seves característiques particulars, sí que es pot administrar a nens al·lèrgics, tot i que sota vigilància. L’al·lèrgia a l’ou es deu a les proteïnes que conté. En estudis anteriors, els investigadors de la CSIRO han pogut identificar el gen que les codifica i que seria la seva diana.

L’edició de gens en mamífers consisteix a introduir les eines microscòpiques del CRIPR/Cas9 dins la cèl·lula (sigui un òvul, siguin cèl·lules embrionàries). Ara bé, en el cas dels ocells el tema es complica perquè l’ou (en definitiva, el seu òvul) és molt menys accessible i fràgil davant de qualsevol intervenció. Així doncs, els científics han començat a rumiar per trobar la manera d’aconseguir el seu objectiu sense malmetre l’òvul. I per això volen arribar a modificar l’ou abans que sigui ou.

ABANS LA GALLINA QUE L’OU

Els científics han començat a experimentar la manera d’aplicar la tècnica d’edició arribant primer a les cèl·lules germinals primordials (PGC), cèl·lules immadures que en un estat primerenc del desenvolupament d’un organisme donen lloc al teixit ovàric o als testicles i, eventualment, a l’esperma o l’òvul. D’aquesta manera la correcció ja estaria feta abans que es formi l’ou, en les cèl·lules que l’originen. Aquestes cèl·lules PGC passen un temps al torrent sanguini durant el desenvolupament.

Una possibilitat seria aprofitar aquest moment per extreure-les, editar-les al laboratori i tornar-les al seu lloc. Els investigadors del centre de recerca australià, però, treballen en un mètode més senzill i efectiu. Consisteix a inserir els components del CRISPR directament a la sang i que, com si es tractés d’una caixa d’eines dirigida, manipulés in situ els gens que interessa modificar.

Els científics esperen que aquesta modificació no sigui puntual i individual, sinó que els pollets que neixin ja incorporin en el seu genoma el mecanisme perquè s’activi la tècnica d’edició i es modifiquin les proteïnes que fan que l’ou provoqui al·lèrgies. Aquests pollastres, dels quals encara no s’ha obtingut cap exemplar, ja els han batejat com a crispis (un joc de paraules, ja que en anglès crispy vol dir cruixent).

Mentre els científics treballen al laboratori encara no existeix una regulació sobre aquests tipus d’animals. Si tot plegat funciona, s’obre un camp d’aplicacions que va molt més enllà. Es podrien arribar a crear animals amb propietats que funcionessin com a medicament. Hi ha el precedent d’una cabra transgènica que produeix llet amb una proteïna que té efectes antitrombòtics beneficiosos per a pacients amb deficiència hereditària d’antitrombina. El 2006 l’agència reguladora d’aquests productes a la Unió Europea en va aprovar l’ús, i el 2009 ho va fer l’agència americana del medicament (FDA). L’any passat tant a Europa com als Estats Units es van aprovar pollastres transgènics que produeixen ous modificats per incloure-hi una substància que redueix els nivells de colesterol.

ALTRES APLICACIONS ANIMALS

Els científics ja experimenten amb altres aplicacions del CRISPR en animals: mosquits resistents a la malària que no podrien transmetre el paràsit, transformació d’elefants en mamuts, esterilització de peixos de piscifactoria per evitar que es reprodueixin si s’escapen de les instal·lacions i altres aplicacions en la ramaderia.