CÒMIC

Astèrix, un sexagenari amb molt bona salut

Enguany es commemoren els 60 anys de la creació d’un dels personatges de còmic més populars, Astèrix, que ha sobreviscut fins i tot a la mort i la retirada dels seus creadors. El crític de còmic Antoni Guiral repassa la història del petit guerrer gal

Juli Cèsar havia derrotat les tribus celtes de la Gàl·lia entre els anys 58 i 51 aC. Un moment: de tota la Gàl·lia? Vegem-ho. “Som a l’any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans… Tota? No! Un llogaret del nord habitat per gals indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l’invasor”. Aquestes paraules apareixen a la primera pàgina de tots els àlbums d’ Astèrix, amb un dibuix que ens recorda que aquest petit poble situat a la regió d’Armòrica està envoltat pels campaments romans de Babaòrium, Aquàrium, Laudànum i Petibònum. Astèrix és, des de fa ja 60 anys, una icona de la historieta reconvertida en patrimoni de la humanitat gràcies, sobretot, als còmics i al cinema.

Astèrix va ser creat pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo l’any 1959. Tots dos ja tenien aleshores una certa experiència professional. Goscinny (1926-1977) havia publicat uns quants llibres com a dibuixant als Estats Units, on havia conegut altres futures estrelles de la bande dessinée, com Morris ( Lucky Luke ) i Jijé ( Spirou ). L’any 1951 comença a treballar per a l’agència World Press, on coneix Uderzo, amb qui inicia una llarga col·laboració, aquest cop com a guionista, amb sèries com Jehan Pistolet, Luc Junior i Oumpah-Pah. El 1956 crea Le petit Nicolas, una saga literària il·lustrada per Sempé.

Uderzo (1927), a part dels treballs esmentats amb Goscinny, havia treballat per a France-Soir, France Dimanche i Tintin. Ells dos, amb Jean-Michel Charlier (també guionista, creador, per exemple, de Blueberry ) i Jean Hébrard funden l’any 1956 dues agències de publicitat: Édifrance i Édipresse. El 1959 el publicista François Clauteaux vol publicar amb el suport de Radio Luxembourg una nova revista juvenil, Pilote, i els contracta per produir les pàgines d’historieta.

Neix un nou personatge: Astèrix

Goscinny i Uderzo, només dos mesos abans de l’aparició del primer número de Pilote, es reuneixen a l’apartament del segon. El guionista li demana al dibuixant que li enumeri els períodes més importants de la història de França i, quan arriba a l’època dels gals, decideixen que no cal continuar: el seu nou personatge seria un gal. En poques hores, els personatges i el seu entorn havien cobrat vida. El número 1 de Pilote apareix l’octubre del 1959 i, ja a primera vista, es nota que no és una revista qualsevol. Les seves historietes no van dirigides a nens i nenes sinó més aviat a joves-adults. Al costat de sagues d’aventures dibuixades amb estil realista com Le démon des Caraïbes (Charlier i Victor Hubinon), Tanguy et Laverdure (Charlier i Uderzo) o Jacques Legall (Charlier i Mitacq), neix una historieta de caràcter gràfic caricaturesc, Astèrix.

Goscinny i Uderzo van desenvolupar un univers de personatges molt particular que els donava joc per enriquir la sèrie i obrir molts fronts argumentals. El trio protagonista estava format per l’Astèrix, un guerrer espavilat i enginyós amb un cert sentit de l’humor; l’Obèlix, repartidor de menhirs, un somiatruites de bon cor i una mica curt de gambals, amb una força sobrehumana perquè, de petit, havia caigut a l’olla on el Panoràmix feia la seva poció màgica, i l’Idèfix, el gosset ecologista de l’Obèlix. Però els habitants del poblet aportaven un complement molt interessant. Són, entre d’altres: el Panoràmix, el druida, creador de la poció màgica que dona una gran força a tots els habitants del poble; el Copdegarròtix, el respectat cap del poble, que manté una complexa relació amb la seva dona, la Karabella; l’Asseguratòrix, el bard, poeta i cantant, tan dolent que acaba emmordassat al final de quasi totes les històries; l’Edatdepètrix, un home de 93 anys amb una gran vitalitat, i l’Esautomàtix (el ferrer) i l’Ordralfabètix (el peixater), que mantenen una relació molt tensa a causa de la qualitat del peix del segon.

Una historieta de qualitat

Aquest univers es complementa amb la presència d’altres personatges bastant recurrents (com Juli Cèsar, un grup de pirates, Farbalà o Cleòpatra) o amb caricatures de persones reals (Charles Laughton, els Beatles, Kirk Douglas, Sean Connery o Jacques Chirac), que aporten, amb els diversos malvats de la saga, un elenc molt divers i enriquidor. Però el veritable èxit d’ Astèrix és fruit de la feina de Goscinny, que sap caricaturitzar i ridiculitzar amb to crític l’ànima humana, i d’Uderzo, que aconsegueix un grafisme viu i molt expressiu. Astèrix no tardarà a convertir-se en un èxit a tot el món. A part dels seus àlbums (publicats des del 1961 en 107 llengües; a casa nostra va aparèixer l’any 1965), té versions cinematogràfiques en animació i amb actors de carn i ossos (14 llargmetratges), a part de diversos videojocs, contes i altres productes de marxandatge. De fet, el primer satèl·lit llançat per França l’any 1965 es deia Astèrix, i a prop de París hi ha el parc temàtic que porta el seu nom.

60 anys després de la seva creació, Astèrix continua sent un personatge popular. Els seus 38 àlbums d’historietes avalen una creació immortal, que és molt més que una icona per la qualitat dels llibres, adreçats tant a nens com a joves i adults gràcies a la seva doble lectura. Quan va morir Goscinny, l’any 1977, Uderzo va reprendre en solitari la sèrie, fins que l’any 2013 la va cedir al guionista Jean-Yves Ferri i al dibuixant Didier Conrad, que amb aquest últim llibre, La filla de Vercingetòrix, porten quatre àlbums demostrant que Uderzo ha escollit molt bé els seus successors. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat