E ls deveu haver vist. Asseguts davant vostre. Semblen robots programats. O éssers connectats amb una altra dimensió. Dormen al tren, a l’autobús, al metro, als ferrocarrils... El cap recolzat al vidre. O amb la boca entreoberta. A vegades semblen morts. Però tenen un superpoder: es desperten un minut abans que arribi la seva parada. No fallen mai. Passen d’un aparent estat de coma profund a reactivar-se en pocs segons. El temps just per agafar les seves coses, aixecar-se i acostar-se a la porta per baixar.

Als Estats Units, dos experts han analitzat el fenomen. El doctor Marc I. Leavey, metge de Lutherville, a Maryland, i el doctor Ronald Chervin, neuròleg i director del Medicine Sleep Disorders Center de Michigan.

Per al Dr. Leavey la tesi és clara: tot depèn dels ritmes circadiaris, el rellotge intern que regula el nostre cos. El mateix mecanisme que fa que les persones que tenen uns hàbits de dormir saludables es despertin un minut abans que els soni el despertador. Aquests superpoders assegura que estan a l’abast de tothom i es tracta d’agafar rutines. Això sí: només funcionen si el viatge en transport públic s’esdevé sempre a la mateixa hora i en idèntic recorregut. Si el tren arriba amb retard, es modifica el trajecte o hi ha obstacles que dilaten el viatge, el rellotge es desprograma. Aquest rellotge pot funcionar a base d’educar-lo en aquest hàbit. El cervell aprèn, per repetició, quan es pot adormir i quan s’ha de despertar.

El Dr. Chervin no comparteix aquesta tesi, però tampoc es mulla a l’hora de definir la causa. Per una banda, considera que mentre dormim el sistema auditiu es manté alerta i pot sentir els avisos de les parades i els sons que s’associen a l’hora de baixar. Encara que dormim, el cervell continua escanejant estímuls. S’inhibeix de processar determinats sons sense rellevància però prioritza aquells que tenen un determinat valor per a l’individu. Per exemple, s’han fet experiments que demostren que quan dormim és més fàcil que reaccionem i ens despertem quan sentim el nostre nom que no si sentim qualsevol altra paraula que ens és aliena, encara que hagi estat pronunciada per la mateixa veu i amb el mateix volum. Una altra teoria és que els superpoders no són el que semblen. En realitat no dorms sinó que et vas despertant molt lleument a cada parada per determinar si és la teva parada o no. Però no ho recordes perquè és un instant fugaç. Vindria a ser el mateix que els passa a la gent que té apnees: es pensen que dormen d’una tirada però en realitat es poden despertar dues-centes vegades durant la nit.

El Dr. Eduard Estivill, especialista en trastorns del son, en treu l’aigua clara: “Quan hi ha tantes teories al voltant d’un cas és perquè no en tenim ni idea de per què passa. De fet, segur que hi intervenen elements de les tres hipòtesis”.

Totes tres eminències, però, coincideixen en un fet: tots els herois amb superpoders hi haurà algun dia que es passaran de llarg la parada.

Només hi ha una solució. I sembla que és un dels superpoders més difícils d’aconseguir tot i estar fàcilment al nostre abast: en comptes de dormir al transport públic, dormir més hores al llit.