CADA CASA, UN MÓN

Un espai transitat per un moble

La cinta blava és l’element arquitectònic essencial en la vida i la imatge que ara ofereix aquest àtic, una mena de loft on tot està obert però ben distribuït per guanyar racons i usos

Blue Ribbon, interior d'un pis a l'Eixample de Studio Animal / JOSÉ HEVIA
TEXT: CRISTINA ROS / FOTO: JOSÉ HEVIA

"Sempre tenim present que és la casa la que ens ensenya les diferents maneres d’usar-la, que no som nosaltres els que li hem d’imposar els usos”. Així ho expressa l'arquitecte Javier J. Iniesta, director de Studio Animal, un gabinet especialitzat en interiorisme i arquitectura, i també en arquitectura efímera, que té seus a Barcelona i a Madrid. . És la casa la que, des del començament d’un projecte però sobretot en viure-hi, obre totes les possibilitats d’habitar-la, d’organitzar-la i de transformar-la, amb el pas del temps i les experiències.

La flexibilitat dels espais és un valor amb molts motius per anar encara més a l’alça. Studio Animal, amb la col·laboració de la dissenyadora gràfica Eli Cayuela van trobar una bona manera d'aconseguir-la quan van afrontar la reforma d'un àtic de 78 m2. Els llogaters, una parella jove, havien aconseguit un acord amb la propietària: amb un pressupost limitat, assumirien el cost de la rehabilitació, i a canvi tindrien un lloguer força més reduït que el preu de mercat al centre de la ciutat, inassumible per a ells. La transformació de l’habitatge havia de ser radical, perquè en els darrers anys aquell àtic havia sigut un meublé i, per tant, totes les finestres del seu perímetre s’havien fet opaques, la terrassa era poc més que un magatzem caòtic i del tot desaprofitat, i l’interior estava compartimentat en nombroses habitacionetes.

Un element arquitectònic en blau

Tirar a terra tots els compartiments, guanyar aire, donar lluminositat a la casa i sobretot convertir els 78 m 2 de l’interior en un espai únic, obert, ben organitzat, dinàmic i flexible, acabarien per fer la vida còmoda, agradable i alegre. És el que transmet la Blue Ribbon (cinta blava), que és el nom que Studio Animal va donar al projecte. I la cinta blava és l’element arquitectònic essencial en la vida i la imatge que ara ofereix aquest àtic, una mena de loft on tot està obert però ben distribuït per guanyar racons i usos per a la parella que el va estrenar.

Aquest element, construït d’obra per una qüestió de pressupost, i pintat d’un blau turquesa que segons el moment del dia adquireix una tonalitat més verdosa, recorre tota la casa acompanyant i ordenant l’experiència vital. Amb una funcionalitat múltiple i sense solució de continuïtat, se’l troba com a muret que dona una certa intimitat a l’entrada i, tot seguit, com a banc de la taula de treball, creant un espai diferenciat. Continua com a sol, una mena d’estora, també blava, que marca el pas a l’exterior, per alçar-se i tornar a ser un seient per a un petit menjador davant el finestral que guanya escalfor durant els mesos més freds. No s’acaba aquí, perquè s’amplifica en el racó d’una de les biblioteques de la casa, i és sobre el terra blau on se situa un matalàs que serveix per a la lectura relaxada, per disfrutar del cinema que transmet un projector o, així que s’abaixen unes cortines d’alumini vermellós, habilita un ocasional dormitori per als convidats.

Encara té més continuïtat, perquè aquest moble o arquitectura blava recorre la part baixa de les grans finestres i esdevé un llarg i generós relleix per als objectes més preuats de qui es diverteix reunint exemplars de disseny i artesania de mig món. Segueix el blau com a moble auxiliar d’una tauleta per al primer cafè dels matins, just abans de convertir-se en una pastera per a una gran planta i fins a arribar, a l’altre extrem de la casa, al dormitori de la parella i acompanyar la capçalera del llit.

Aquest moble d’obra podria ser un element impositiu, que condicionés de manera taxativa els usos a tot l’habitatge. Contràriament, com diu l’arquitecte Javier J. Iniesta, “la cinta blava no envaeix, sinó que acompanya”. “I la seva geometria irregular i de línies en diagonal -prossegueix- dinamitza l’espai i, sobretot, dissenya petits racons que, amb el temps, descobreixen als habitants la multiplicitat dels seus usos”.

El color no és un risc

L’arquitecte assegura que a Studio Animal tenen una relació “molt naïf” amb el color, que afronten amb valentia. Tothom té una certa prevenció a l’hora de decidir-se per posar un color viu a la casa, sobretot pensant si cansarà. Com diu Javier J. Iniesta, “el color mai no és un risc, no hi ha res més efímer que la pintura, així que és ideal per experimentar-hi”.

A aquest àtic, de generosíssima lluminositat, de parets blanques, de tarima de roure al terra i d’esplèndides vistes a l’exterior, la cinta blava li acaba de donar la seva singular identitat, a més de zonificar un espai concebut com a únic que incorpora una extraordinària varietat de zones d’estar, així com la cuina, les llibreries i també el dormitori, que es troba ocult darrere d’un muret que no arriba al sostre i que amaga el guarda-roba. Només el bany és un espai tancat, guanyat a un petit cubicle del vell pis, ara situat al costat del dormitori, amb rajoles de fang estriades a terra, molt similars a les de l’extensa terrassa.

Llum natural, color, ordre i flexibilitat, però també l’originalitat de la distribució, a més d’una cuidada selecció de mobles i objectes que parlen de l’estimació pel disseny nòrdic dels anys 50, o dels Eames, o dels catalans Malo, o dels mateixos Studio Animal, tot plegat fa que aquest pis, abans fosc i del tot girat cap a dintre, sigui avui un espai diàfan, molt funcional, còmode per a una quotidianitat molt especial. 

78 m 2 al voltant d’una gran terrassa

Després de la transformació radical en aquest àtic d’una cantonada de l’Eixample -la que van fer Javier J. Iniesta i Eli Cayuela, de Studio Animal-, la terrassa quasi duplica l’espai interior de l’habitatge, de 78 m 2. Sobretot multiplica l’experiència visual.

L’obertura de les finestres, abans opaques, permet viure dins l’apartament com si s’habités fora, en una relació de continuïtat entre l’interior i l’exterior, amb unes vistes espectaculars de Montjuïc i Collserola. Només una porxada de canyís suavitza l’entrada de la llum i ofereix una estada agradable a l’ombra.

Més continguts de

El + vist

El + comentat