Hem vist moltes pel·lícules sobre la conquesta de l’Oest, inclòs l’extermini de les cultures i societats nadiues, i sobre la Revolució Americana, però sovint ignorem que al darrere hi ha un llibre que ha proporcionat la història per fer-les. Llibres com ara El darrer dels mohicans, de J.F. Cooper (La Magrana, 1986). “Hi ha molt bons llibres sobre la conquesta americana que posen de manifest l’autèntica carnisseria que hi va haver i el fet que els indis perdessin territori i llibertat de moviments; a alguns els van moure centenars de quilòmetres d’on eren”, diu Antoni Traveria, director de la Casa Amèrica de Catalunya, que subratlla la importància històrica que va tenir la Revolució Americana: “Juntament amb la Revolució Francesa, la Revolució Americana condiciona definitivament els processos d’independència de l’Amèrica Llatina”.

Traveria recomana la lectura d’obres de l’escriptor nord-americà David McCullough, guanyador en dues ocasions del premi Pulitzer, com ara 1776, “molt ben construïda, que retrata amb molta expressivitat la violència dels britànics”, i els quatre volums que l’escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov ha dedicat a la història dels Estats Units. “És molt rigorós i molt detallat, quan ho llegeixes sembla que ho estiguis vivint en directe”, assegura Traveria.

'Els miserables', un 'bestseller' que retrata el París revolucionari del segle XIX

Quan va publicar-se, es va exhaurir en una setmana. Va ser un èxit esclatant. Els miserables, de Victor Hugo, que juntament amb la Bíblia va ser durant molt de temps un dels grans bestsellers mundials, retrata amb gran precisió el París del segle XIX i les revolucions franceses de l’època. Maria Bohigas, que va traduir aquesta obra fa uns quants anys per a Club Editor, destaca “la diversitat de personatges que hi apareixen, de trinxeraires i obrers a petita burgesia, i les escenes de barricades vivíssimes, fidels al que va succeir, carrer per carrer”. Publicat uns quants anys després de la revolució de 1848, quan Victor Hugo era a l’exili, Els miserablesés també una biografia intel·lectual de l’escriptor -i pintor!- francès, que de jove feia poemes monàrquics i va acabar sent diputat d’esquerres. Més enllà de l’argument, pretén presentar la teoria que el progrés de la humanitat depèn de l’educació i de la misericòrdia. Un altre gran bestseller clàssic que s’endinsa en la França revolucionària, en aquesta ocasió la del 1789, és Una història de dues ciutats, de Charles Dickens (L’Avenç), publicada el 1859 i centrada en el Londres i el París de finals del segle XVIII.