Aquesta professora i escriptora ha respost a una enquesta sobre 14 temes per valorar la importància que tenen a la seva vida. N’ha triat deu i els ha puntuat en una escala del 0 al 10, en què 0 vol dir “gens d’importància” i 10 vol dir “fonamental” El retrat: el gràfic mostra, d’esquerra a dreta, valoracions sobre els diners i els béns materials (5), la professió (10), l’èxit (0), les relacions de parella (10), les relacions socials (7), la mort (7), la fe (10), l’amor (10), la vellesa (7) i les pors (5). Ha descartat valorar la soledat, la sexualitat, la malaltia i la consciència. L’autora de ‘Qui mana aquí?’ o ‘La receta del amor en pareja’ reivindica la feina dins i fora de casa. Posa en valor la criança dels fills i la importància de tenir cura dels amics. Amb 82 anys, la vellesa no li fa perdre el son. Admet que es veu bé quan es mira al mirall i no necessita els aplaudiments. Se sent més que realitzada.

DINERS I BÉNS MATERIALS (5)

Vull tenir els diners necessaris per viure sense ostentació i voldria tenir-ne prou per donar un cop de mà a algú de la família o a alguna associació que ajudi persones necessitades. De béns materials cada vegada en vull tenir menys, perquè s’hi crea una relació d’esclavitud. Trobo que tenint el que és necessari ja n’hi ha prou. Al final, és millor anar lleugera d’equipatge.

L’ÈXIT (0)

L’èxit no el necessito. Faig el que haig de fer ben motivada sense que m’aplaudeixin. De fet, si algun cop m’han aplaudit, m’encongeixo, perquè no faig res d’extraordinari. Em sembla que soc pencaire de mena i ja em sento realitzada per mi mateixa. Escriure i que et publiquin a la meva edat ja és un cert èxit. El primer llibre el vaig publicar amb 68 anys, no n’havia publicat mai cap i em va costar que em rebessin perquè ningú em coneixia. A partir d’aquí ja vaig tenir les portes obertes per escriure els següents. Em sento molt realitzada i estic contenta perquè puc combinar el sofregit amb l’escriptura i l’estudi. Procuro fer les coses tan bé com sé i després no hi dono més voltes. Amb els anys, he anat adquirint molta seguretat.

LA FE (10)

Soc creient, tinc fe i ho agraeixo molt a Déu. La fe és un obsequi però és una cosa que tinc jo. Tinc també molta confiança -no només respecte- en les qualitats humanes de qualsevol, encara que no sigui creient, perquè la fe es manifesta en les obres. No valoro la gent per la fe sinó per les seves qualitats. Em va influir el que vaig aprendre a la meva família. Jo ho he transmès als fills però no els he imposat res ni els he forçat. La fe és tan íntima i personal que d’això no els diré res, perquè és la seva vida privada, i tinc fills de tots colors...

LES PORS (5)

Reconec que tenir una mica de por és positiu per evitar perills innecessaris, si bé la por més empipadora per a mi és haver preocupat algú de la família per la meva espontaneïtat o per una sobreprotecció que neix de l’experiència de ser mestra i orientadora familiar. Soc molt protectora de fills i nets i això em fa por que els molesti o els prengui llibertat.

LES RELACIONS DE PARELLA (10)

Porto 62 anys casada amb la mateixa persona. El secret? La comunicació i el diàleg. Amb el meu home procuro mantenir el desig de fer-nos feliços mútuament i d’animar-nos en la projecció professional que cadascú ha escollit. Ell és químic. Ens hem respectat molt i ens ha agradat ser tan diferents. És fonamental la reciprocitat i comprendre maneres de ser diferents. Ens hem complementat molt i ens hem escoltat. Procurem millorar la personalitat sense minvar l’autonomia personal, tan necessària per a una bona harmonia a casa. I això et dona una tranquil·litat que no té preu. Estem bé i si no estem d’acord ens ho diem. Ara les parelles no duren tant perquè a vegades, al primer problema, ja no ho solucionen. A la nostra època, quan una cosa no anava bé ho parlàvem i ho arreglàvem, no érem dependents però potser posàvem més il·lusió a no perdre la parella, érem realistes. Però eren altres temps. Qui es casa ara amb 20 anys? Les meves netes, que en tenen 19 i 23 anys, no.

LA PROFESSIÓ (10)

Ser mestra i orientadora familiar m’ha obert moltes portes per aprendre a tenir empatia. En primer lloc amb els meus fills i nets i després per poder escriure sobre educació. Em fa molta il·lusió a la meva edat estar encara activa, tenir lectors, poder fer presentacions i escriure llibres. Però la criança dels fills i l’educació en valors també era una professió. Quan els fills eren petits m’hi vaig dedicar i no treballava a fora, però em vaig continuar formant i em vaig reincorporar després al món laboral. Ara costa molt conciliar-ho tot. Abans la il·lusió de la dona era casar-se i formar una família, perquè era el que els pares et deien. Jo volia ser advocada i el pare em va dir: “Tu mestra, el nen ja serà advocat”. I encara gràcies! Em vaig casar als 20 anys i vaig tenir sis fills, però mentre els vaig criar em vaig anar formant i tenia el suport del meu marit. Em vaig realitzar dins i fora de casa: a mi posar una rentadora i fer un sofregit també m’agrada; també és una professió, la feina de la casa. I tot ho he triat jo. I si no hi arribo demano ajuda.

LES RELACIONS SOCIALS (7)

Hi dono molta importància, soc molt sociable, i quan surto al carrer, a cada moment m’aturo a saludar. Cal cultivar l’amistat -una visita quan algú està malalt o una telefonada- i gaudir amb els amics i coneguts del temps d’esbarjo i de conversa. He procurat que els fills siguin amics de la gent i que si tenen una amistat la conservin encara que marxi a Austràlia o treballi al Japó.

LA MORT (7)

Quant ets gran vius moltes pèrdues de persones estimades i hi penses sovint. Aquest pensament t’ajuda a no encaparrar-te gaire en temes que et preocupaven molt quan eres jove... Tot passa! Arribarà el moment d’acomiadar-se i l’únic que em faria feliç és que els meus seguissin tranquils amb les seves tasques i fossin bones persones. Quan se m’han mort amigues, ho he passat malament. Però la meva mort no em fa res. Com que tinc fe, la mort no és el final, només canvio de casa.

LA VELLESA (7)

Les facultats físiques les vas perdent i vas fent l’aprenentatge d’acceptar algunes limitacions. Però em miro al mirall i em trobo bé. No m’hi capfico gaire. Serà important no perdre el bon humor i agrair les ajudes. No ets vell si tens el cap clar i vius pels altres.

L’AMOR (10)

Estimar i saber-se estimat és l’amor. Per ser feliços allunyem rancúnies i egoismes que ens fan desgraciats. L’amor tot ho pot! És la força de la nostra vida. Per amor i amb amor ho fas tot, ho fas motivat.