COMPANYS DE VIATGE

Viure és explorar

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Al costat de Jules Verne i Emili Salgari, Rudyard Kipling era el tercer vèrtex del triangle màgic de les lectures infantils, almenys en el meu cas. Com tants altres nens vaig gaudir molt amb El llibre de la selva o Kim. Kipling posseïa una imaginació portentosa i l’escriptura exacta per fer-la viva als ulls dels seus lectors, la condició necessària en el gran autor d’aventures. Després, llegint altres dels seus llibres, em vaig adonar que Kipling distava molt de ser, exclusivament, un “escriptor per a nens” i vaig apreciar la fondària psicològica de molts dels seus personatges novel·lescos i la bellesa subtil dels seus poemes. Si hi havia alguna cosa que em desagradava d’ell era la seva tendència a exaltar l’Imperi Britànic, si bé, al seu favor, m’agradava la seva capacitat de rebutjar els honors i condecoracions que van posar als seus peus.

De totes les seves narracions em quedo, amb seguretat, amb L’home que va poder ser rei, un dels millors relats d’aventures que he llegit mai. Que l’acció es desenvolupi al país que avui és considerat “la tomba dels imperis”, l’Afganistan -on, en l’època moderna, han sucumbit britànics, russos i americans-, afegeix encanteri a l’argument. El poder imaginatiu de Kipling aconsegueix el seu màxim cop d’efecte fent ressorgir l’antiga Grècia enmig de les altes serralades nevades: una ciutat fundada fa més de dos mil·lennis per Alexandre el Magne durant la seva expedició a l’Índia perviu, intacta, amb els seus temples, amb els seus ritus, amb les seves tradicions. I allà un outsider anglès, mogut per la cobdícia però també per l’honor, està a punt de ser rei.

En L’home que va poder ser rei es concentren molts dels temes que presideixen la literatura de Kipling: el gust per l’aventura, el sentit de l’amistat, l’exaltació de l’audàcia, la confiança en les pròpies forces. Però, en aquest relat, tots aquests motius es posen al servei d’una reflexió sobre el destí que és inevitablement paral·lela a la pregunta sobre l’amplitud de la llibertat humana. Kipling era enèrgic sobre aquest tema: l’ésser humà havia d’intentar construir el seu destí encara que fos prenent el risc de cavar la seva pròpia tomba.

Més continguts de

El + vist

El + comentat