Publicitat
Publicitat

Els cavalls van perdre biodiversitat amb la domesticació

Investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC) i de la Universitat Pompeu Fabra han participat en un estudi que ha detectat 125 gens que intervenen en el físic i el comportament del cavall i en els quals ha influït la domesticació

LA SEQÜÈNCIA COMPLETA DEL GENOMA DE CAVALLS moderns i antics ha revelat els gens seleccionats pels humans en una domesticació de 5.500 anys, però també n’ha revelat el cost. El nou estudi dirigit per investigadors de la Universitat de Copenhaguen, en col·laboració amb científics d’onze centres internacionals, entre ells l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra, explica que una part significativa de la variació genètica en els cavalls domesticats moderns podria atribuir-se al mestissatge amb els descendents d’una població extingida de cavalls salvatges. Aquesta població era diferent de l’única població actual de cavalls salvatges de Przewalski. L’estudi s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.

La domesticació del cavall, fa uns 5.500 anys, va suposar una revolució per a les societats humanes. Els cavalls van facilitar el transport i, per tant, la circulació d’idees, llengües i religions. Els cavalls també van revolucionar les guerres amb l’arribada de carros i cavalleria. Aquests mateixos cavalls van estimular enormement l’agricultura. No obstant, la domesticació del cavall i la posterior invasió de la civilització humana també va fer que gairebé s’extingissin els cavalls salvatges.

L’única població de cavalls salvatges que ha sobreviscut, els cavalls de Przewalski de Mongòlia, descendeix de només 13 exemplars, que es mantenen gràcies a un esforç massiu de conservació. Com a conseqüència d’aquesta pèrdua massiva de diversitat genètica, els efectes de la domesticació del cavall a través dels temps han sigut difícils de conèixer a un nivell molecular. La forma clàssica per avaluar l’impacte de l’evolució de la domesticació consisteix a comparar la informació genètica present entre els animals salvatges i els de vida domèstica. Aquest enfocament ha sigut complicat a causa dels pocs cavalls salvatges supervivents. Els científics van decidir seqüenciar el genoma de cavalls antics que van viure abans de la domesticació per avaluar directament com eren genèticament els cavalls predomesticats.

ADN ANTIC

El 2013 els investigadors van aconseguir descodificar el genoma d’un cavall d’uns 700.000 anys d’edat, que representa el genoma seqüenciat més antic fins a la data. Després es van centrar en mostres de cavalls molt més recents, que daten de fa entre 16.000 i 43.000 anys. La domesticació va començar fa 5.500 anys. Els fòssils d’ossos van ser excavats a la península Taymyr, a Rússia, on les condicions àrtiques afavoreixen la preservació d’ADN.

Mentre que el cavall va contribuir a remodelar la civilització humana, els éssers humans van facilitar un nou entorn al cavall, que a més d’haver de satisfer les necessitats dels humans va haver d’adaptar-se a diversos ambients. Aquesta transformació va deixar signatures específiques en els genomes dels cavalls moderns. La comparació amb els antics genomes ha permès identificar aquesta empremta genètica.

GENS DOMESTICATS

Els científics han detectat un total de 125 gens que intervenen en característiques físiques i que tenen a veure amb la domesticació. Entre aquests gens han identificat els que controlen el comportament animal i la resposta a la por. Aquests gens podrien haver sigut la clau per convertir els animals salvatges en formes domesticades més dòcils.

Un altre aspecte que posa de manifest aquest treball és que la domesticació s’ha vist associada amb l’endogàmia i amb un excés de mutacions deletèries, la qual cosa corrobora la hipòtesi del “cost de la domesticació” formulada abans per als conreus d’arròs i de tomàquets, i per a altres espècies domesticades, com ara els gossos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT