CAPS I PUNTES

La ciutat porticada

En l’imaginari burgès, Barcelona havia de ser una ciutat porxada al gust de París. El model de la característica Rue Rivoli estava molt present en diversos projectes que es van desenvolupar a casa nostra. Es va aplicar primer als famosos Porxos d’en Xifré i a la plaça del Treball, on es va instal·lar l’actual Mercat de la Boqueria, que fins llavors era a la mateixa Rambla. Després vindrien la plaça Reial, el Mercadal de Sant Andreu i les cases Collaso i Vidal Quadras, adjacents a l’edifici d’en Xifré i continuació de les seves arcades. Totes aquestes provatures van tenir èxit i s’han conservat fins avui. Tanmateix, els dos grans projectes de dissenyar un gran espai porxat van fracassar per diversos motius. Aquest seria el cas del Paral·lel, on encara queda algun tram que conserva els seus arcs, uns encara visibles i altres tapiats, per aprofitar l’espai en forma de botigues. L’altre cas serien les cases executades per l’arquitecte Josep Fontserè al voltant del Mercat del Born, del qual ens han arribat les arcades que donen al passeig Picasso.

A Barcelona, la visualització de la Revolució del 1868, que va fer fora del poder la reina Isabel II, va ser l’enderroc de la Ciutadella i la seva transformació en un parc públic. Dins d’aquest projecte es va decidir dedicar una part del terreny resultant a la construcció d’un mercat minorista que acollís les parades de venda de queviures que obrien a l’aire lliure, en el veí passeig del Born. L’any 1872, el mestre d’obres Josep Fontserè va guanyar el concurs convocat per urbanitzar aquesta àrea. La seva idea incloïa, a més del mateix mercat, que s’inspirava en el de Les Halles de París, un conjunt d’edificis del mateix estil i proporcions que s’estenien entre el carrer Pujades i Marquès de l’Argentera, incloent-hi els carrers Comerç, part de Princesa, Fusina, Comercial, Mercantil i carrer de la Ribera. Un bloc unitari de cases de planta baixa i entresol sota arcs de mig punt, primer pis amb una balconada correguda i frontons, i la resta dotats de balcons individuals. Aquest gran pla es va construir durant les dues últimes dècades d’aquell segle i va dibuixar la que havia de ser una de les zones porxades més grans de la ciutat.

Si en el cas del Paral·lel va ser l’ambició dels propietaris el motiu que no es complís el projecte original, en el cas dels anomenats Porxos d’en Fontserè la culpa va ser de la proximitat al Mercat del Born. Aquesta instal·lació estava inicialment pensada per a la venda de minoristes, especialment de parades de peix. Però la proximitat dels mercats de Santa Caterina i la Barceloneta van obligar a modificar la seva orientació i molt aviat va començar a funcionar com una llotja de majoristes, que a principis del segle XX va esdevenir el mercat central de fruites i verdures de la ciutat. Això va obligar a modificar el mateix edifici, amb marquesines adossades a la façana reservades per instal·lar-hi llocs de venda exteriors. Així mateix, les plantes baixes dels voltants es van convertir en magatzems i botigues que formaven la continuació natural del mercat.

Actualment els edificis de Fontserè conserven els porxos del passeig Picasso, malgrat les successives vicissituds que han patit al llarg dels anys. La resta d’aquelles cases presenten encara els arcs, molts d’ells amb els tancaments de fusta i ferro originals, invisibles sovint a l’ull del vianant distret. Fins i tot el magatzem, que anys més tard va acollir la sala d’art Metrònom, segueix aquest mateix disseny. Segurament és un dels entorns més senyorials de la ciutat, que passa inadvertit i endormiscat, envoltat de turistes. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat