Dins d'una ment meravellosa

Quan mira un paisatge veu números. En les fórmules matemàtiques percep formes i colors. I tot plegat li provoca fortes emocions. Daniel Tammet és un geni matemàtic amb un cervell que atreu molts científics

“AMB LA MENT VEIG FOGONADES, centellejos, però fins a l’últim moment no sé què signifiquen”. Així descriu com visualitza el món que l’envolta Daniel Tammet, una ment privilegiada que des del 2004 apareix al Llibre Guinness com la persona que més decimals de pi ha pogut calcular de memòria. En total, més de 22.000 dígits, que escrits a cos 8 omplen 11 planes de la seva autobiografia, La poesia de los números. Cómo las matemáticas iluminan mi vida, que acaba de publicar Blackie Books. “Veig formes, imatges i pautes”, afegeix Tammy, considerat una de les ments més espectaculars del món. De la mateixa manera, en el paisatge que l’envolta també visualitza números. En un entorn urbà, per exemple, pateix. La ciutat de Nova York l’angoixa perquè té la sensació d’estar envoltat de números 9.

Quan tenia quatre anys ja va demostrar que era capaç de fer càlculs extraordinaris amb la ment. De ben petit va tenir atacs epilèptics que va superar amb medicació. Més tard, li van diagnosticar síndrome d’Asperger. Tan sols un 1% de les persones diagnosticades amb aquest trastorn autista tenen també la síndrome del savi, que es caracteritza per tenir una memòria prodigiosa, unes habilitats amb les arts innates i una capacitat de càlcul que pot semblar paranormal.

És el cas de Tammet, que a més té una habilitat extraordinària amb els idiomes. En pot parlar nou i, si s’ho proposés, en podria aprendre més. També és sinestèsic, que vol dir que pot escoltar colors i tocar gustos. El jove matemàtic i escriptor s’ha sotmès a diferents proves científiques i ara, en aquest llibre, explica la seva història i com percep el món. “Els números sempre m’han ajudat a entendre el món”, explica. Per als científics, resulta de gran vàlua la seva capacitat per explicar-se i per això l’han examinat els millors neuròlegs i psicòlegs del món. Per als editors també és un filó, ja que els seus llibres (aquest és el tercer) han esdevingut grans èxits.

UN PAISATGE DE NÚMEROS

En la seva infantesa a Tammet li va costar molt entendre què li passava. Per això es va tancar en ell mateix. Era molt tímid, tot i que li agradava molt participar en reptes matemàtics. Però l’any 2005 el Channel 5 britànic li va dedicar un documental, The boy with an incredible brain, que li va permetre obrir-se. Durant la gravació va conèixer una persona que li va donar la confiança en ell mateix que li faltava, Kim Peek, en qui es basa el personatge que interpreta Dustin Hoffman a la pel·lícula Rain man.

Per a Tammet, en les matemàtiques, com en la literatura i en la vida, la bellesa és el més important. Quan es troba davant del nombre pi, Tammy sent la plenitud que provoca ser davant del paisatge més espectacular. Conscients d’això, els investigadors del Centre de Cervell i Cognició de la Universitat de Califòrnia, a San Diego, dirigit pel mític neuròleg Vilayanur Ramachandran, van sotmetre Tammet a una sèrie de proves, una mica cruels des del punt de vista de la seva sensibilitat però que van permetre entendre millor la seva condició. A més de fer-li resoldre una sèrie de càlculs molt complexos, dels quals se’n va sortir amb èxit, el van posar davant d’una sèrie de nombres similars a pi, però en els quals havien canviat una xifra. Per exemple, en comptes de 3,14 podia estar veient 3,64. Mentre els observava portava una sèrie d’elèctrodes que registraven la seva activitat cerebral. Així, els científics van poder veure com davant el canvi hi havia parts del seu cervell relacionades amb el disgust que s’activaven. “¿Com poden fer una cosa així a una cosa tan bonica?”, va expressar Tammy en acabar la prova.

LA BELLESA DELS NOMBRES PRIMERS

Els científics també van analitzar les sensacions que li provocaven els nombres primers. No tan sols és capaç de detectar-los en un instant, sinó que a més quan els visualitza li provoquen emocions. “Els nombres primers són suaus, rodons; els que no ho són em resulten granulosos”, explica.

Els investigadors també van provocar en ell una forta reacció davant una altra prova. Tammy els va explicar que quan visualitza els números, sigui mentre fa càlculs mentals o quan observa un paisatge, els percep en diferents mides, els uns més grans que els altres. Els neuròlegs van crear una altra bateria de proves, amb dos fulls plens de números. En un, la mida de tots els dígits coincidia amb l’escala de mides que havia explicat Tammy. En l’altre, els científics els van escriure al revés de com havia dit que els veia ell; és a dir, que si el 6 el visualitzava com a gran, el van escriure minúscul. Li van proposar fer una sèrie de càlculs amb els dos fulls, i amb el segon li va resultar especialment difícil. En acabar, Tammy els va demanar que no l’hi tornessin a fer mai més. Per comprendre millor la seva sinestèsia, també li van proposar que modelés en plastilina els números. Per assegurar-se que realment el que feia era autèntic, li van fer repetir la prova en dies diferents. Les formes van ser les mateixes. Una de les coses més fascinants que els va explicar és com aquesta barreja d’imatges, formes, colors i sensacions li permet arribar a resoldre els càlculs. Per exemple, quan multiplica dos números, les dues xifres se li transformen en formes, i el resultat és una tercera forma que la seva ment és capaç de desxifrar.

Un altre dels investigadors que ha treballat amb Tammy és Darold Treffert, especialista en la síndrome del savi. Una de les preguntes sense resposta, però, és per què Tammy ha desenvolupat aquesta condició. Algunes hipòtesis apunten a lesions cerebrals que poden venir des de ben petits, fins i tot des del ventre de la mare. Tot i que el seu cervell mostra diferències amb el dels superdotats, hi ha punts en comú, però amb una peculiaritat: el seu hemisferi dret (on es focalitza la percepció) està més desenvolupat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat