CAPS I PUNTES

L’espectre seductor

El rumor sobre el suposat fantasma de la font de Canaletes va ser notícia en molts diaris del 1845 i persones de tota mena s’hi acostaven amb l’esperança de presenciar l’impossible

Va ser notícia en molts diaris de l’època: un suposat fantasma rondava per la font de Canaletes espantant a tothom. El rumor va començar a circular a mitjans de gener del 1845, i el Diario de Barcelona informava que feia uns dies que no es parlava d’altra cosa. Diverses persones deien que havien vist un fantasma aparegut entre les runes de la caserna d’artilleria dels Estudis -l’antiga universitat suprimida per Felip V-, al pati de la qual rajava una font molt freqüentada per les noies i mestresses de casa dels voltants. Es tractava d’un ésser sobrenatural força curiós, de vegades vestia de negre i de vegades de blanc. El diari madrileny La Posdata ampliava la informació, i afegia que les aparicions es produïen entre les vuit i les deu del vespre, aprofitant les muntanyes de runa que hi havia llavors en aquell edifici. En alguna ocasió els veïns l’havien perseguit, però el fantasma havia saltat la muralla i s’havia esmunyit dins del fossat.

Cada nit hi havia més tafaners que acudien a la Rambla, fins que l’espectre es va aparèixer a unes noies -en altres versions, a unes criades- mentre omplien el càntir d’aigua a la font de Canaletes i els va dedicar unes floretes galants. Les fadrines van sortir de la caserna xisclant i de l’ensurt van emmalaltir. Segurament, els barcelonins de llavors podien tolerar millor una ànima en pena que fes por que un fantasma que es posés a festejar amb les seves filles. Així doncs, un dissabte es van reunir dos-cents homes armats amb pals i bastons i van entrar a l’antiga caserna a fer-hi un escorcoll. A fora hi va començar a créixer una multitud de curiosos, cosa que va alarmar les autoritats. Immediatament es van mobilitzar forces policials i militars, que van prendre posicions. Tot i així, l’aparició de la primera patrulla va ser suficient perquè tothom se’n tornés a casa. Aquella nit fins i tot va córrer la brama que els agents havien detingut un fantasma de veritat.

El Diario de Barcelona explicava que, en vista dels aldarulls que es podien provocar en aquelles manifestacions, es va situar una guàrdia nocturna a l’edifici per evitar més aparicions i impedir l’organització d’una nova cacera de fantasmes. A l’espectre no se’l va tornar a veure mai més, però la gent seguia expectant per si tornava. Durant molts dies, persones de tota mena s’acostaven a la Rambla amb l’esperança de presenciar l’impossible. Els més escèptics van dir que tot havia sigut una comèdia per amagar unes reunions polítiques clandestines, altres pensaven que era un assaig dels revolucionaris que volien assaltar el fortí de Canaletes.

En l’edició del dia següent, el Diario de Barcelona tornava a parlar del fantasma i proposava com a millor explicació per justificar les suposades aparicions un fort ensurt de les noies que anaven a la font, que potser no havien entès les intencions d’un festejador improvisat. O un deliri dels testimonis que afirmaven haver-lo vist, per un fenomen d’histèria col·lectiva. El diari barceloní El Fomento va avançar una possible solució a l’assumpte: l’espectre seria en realitat un jove de temperament exaltat i romàntic, o un viatger que havia arribat tard al portal de la muralla i que es va esmunyir per aquelles runes, des d’on era més fàcil colar-se a la ciutat. De mica en mica, la gent va oblidar aquelles aparicions, i la font del fantasma va convertir-se un dels trets d’identitat de la Barcelona moderna. 

Etiquetes

Més continguts de