A dalt, Hans-Jürgen Topf rentant la roba del grup de rap alemany  Die Fantastischen Vie, en un concert a Berlín que forma part de la seva gira. L’ajuda el seu fill Achim Topf (foto petita a la dreta), que segueix el negoci familiar de la Rock’n’Roll Laundry.

REPORTATGE

L’home que renta la roba bruta de les estrelles del rock

Der Topf és un empresari alemany que s’ha especialitzat en els serveis de bugaderia per a gires de grups musicals i cantants famosos. Ha treballat per a U2, Madonna i Henry Belafonte, entre d’altres

THOMAS ROGERS / THE NEW YORK TIMES

É s una tarda de novembre al recinte de la Mercedes-Benz Arena, a Berlín. Hans-Jürgen Topf camina entre bastidors mentre descarreguen l’equip per a l’últim concert de la gira Experience + Innocence d’U2. Després de saludar i abraçar amb entusiasme uns quants treballadors, Topf, de 62 anys, entra en una sala plena de rentadores i assecadores en funcionament, on fa una calor asfixiant. “Aquesta és la meva vida”, diu. “Els artistes viuen la seva vida i jo visc la meva, que és la bugaderia”.

Topf és l’especialista més reconegut del món en serveis de bugaderia per a gires. Ha viatjat amb moltes celebrities del món musical, com ara Madonna, Pink i Beyoncé. Com que les gires són cada vegada més llargues i professionalitzades, la seva logística s’ha tornat molt complicada. En la gira d’U2, que va durar uns set mesos i va recórrer dos continents, hi van treballar unes 150 persones. Totes necessitaven menjar, allotjament i roba neta.

I aquí és on entra en joc Der Topf, com li agrada que li diguin. La seva empresa, Rock’n’Roll Laundry, ofereix equips i personal de bugaderia per a l’organització de gires. Tot i que Topf no participa en la gira d’U2 per una lesió a l’esquena, ha vingut a Berlín a recollir les màquines que els havia llogat. (Ara se sol quedar a Alemanya perquè té problemes d’esquena, però ha participat en gires que l’han portat a Sud-amèrica i Austràlia.)

“La meva fama em precedeix”, diu Topf, i afegeix que en el món de la música “ningú havia abordat el tema de la bugaderia, ningú volia aprendre’n”, fins que ell va idear “un sistema per resoldre el problema”.

“És un pioner”, diu per telèfon Jake Berry, el director de producció de la gira. Segons comenta, fa vint anys la major part de la roba que s’embrutava en una gira s’havia de rentar de pressa i corrents en qualsevol bugaderia automàtica. Diu que la roba els arribava encara humida, i de vegades “hi trobaves unes calces de noia”.

Berry explica que a principis de la dècada passada un noiet -Topf- va començar a aparèixer pels recintes de concerts d’Alemanya amb una furgoneta: s’oferia a recollir, rentar i entregar tota la roba de l’espectacle. Berry diu que els van tornar totes les peces “impecables i ben plegades”. Poc després va convidar Topf a incorporar-se a la gira: “És molt difícil trobar un apassionat per la bugaderia. I Topf n’és un”.

Poques setmanes després del concert d’U2, Topf, que porta una barba grisa i ulleres amb muntura de metall, era al soterrani del Max-Schmeling-Halle, un altre local de Berlín, ajudant el seu fill Achim, de 31 anys, a rentar la roba de Die Fantastischen Vier, un popular grup alemany de rap.

Topf explica que el principal repte de fer la bugada d’una gira és el volum, que pot variar d’una manera imprevisible, i la necessitat de treballar sense instal·lacions fixes. Sovint ha de treballar a l’aire lliure o en qualsevol lloc on hi hagi aigua corrent; una vegada, en un estadi sud-africà, va haver de treballar en unes cel·les destinades a seguidors violents. “Conec tots els lavabos per a discapacitats de tots els estadis de futbol d’Alemanya”.

Quan està de gira, el primer que fa Topf pràcticament cada dia és rentar la roba dels artistes, que generalment s’ha d’eixugar amb un petit ventilador. Diu que les peces de roba més brutes que ha rentat mai són les granotes de la banda de heavy metal Slipknot: es veu que les havien ruixat amb cervesa, nata i sang falsa i les van deixar tres dies dins d’unes bosses d’escombraries.

Comenta que les taques més habituals de la roba dels artistes són de suor i pols d’alumini de les rampes que utilitzen per moure l’equip fins a l’escenari. La pols s’enganxa a la roba quan els artistes s’agenollen o es rebolquen per l’escenari. La millor solució, diu, és que els membres del personal hi posin unes estores: “És millor per als pantalons”.

Rentar la roba dels artistes és molt arriscat. Recorda un incident amb Joe Cocker, que es va enfurismar perquè va aparèixer una franja destenyida en uns pantalons que Topf li havia rentat: “No ho oblidaré mai”.

També va encongir uns pantalons daurats de David Hasselhoff i, per error d’una tintoreria que Topf havia contractat, va fer malbé una armilla de 3.000 dòlars de Janet Jackson. Però de seguida observa que aquesta mena d’accidents són poc freqüents: “Der Topf és megafiable”.

Quan està de gira, cada tarda ha de dedicar tres o quatre hores a planxar la roba dels artistes -la feina que li agrada menys-, i al mateix temps renta la roba de tot l’equip. En algunes gires passa unes 20 hores al dia fent bugades. Després d’una actuació fiquen les rentadores i assecadores en unes caixes amb rodes, construïdes expressament per transportar-les en camions fins a la destinació següent.

Topf assenyala que ara les gires són molt més professionals i empresarials que quan va començar. Abans constantment trobava drogues a la roba, diu, i afegeix: “Ara és més probable que hi trobi bossetes d’infusions”.

Joe Pomponio, que és director d’escena en molts festivals europeus i ha treballat moltes vegades amb Topf, diu que, per a molts actors que han passat anys a la carretera, comoditats com la roba rentada amb professionalitat han esdevingut fonamentals. Afegeix que no coneix ningú que ofereixi uns serveis comparables als de Topf, i que la Rock’n’Roll Laundry no pot faltar als festivals europeus: “Der Topf és a tot arreu”.

Topf va néixer el 1956 en el si d’una família de refugiats de l’Alemanya Oriental. A la RDA comunista, el seu pare es dedicava al contraban: amagava gent en carregaments de patates per ajudar-los a travessar el Teló d’Acer. Quan el va enxampar la Stasi, el pare de Topf va fugir amb la seva dona i es va instal·lar a Ludwigshafen, aleshores a l’Alemanya Occidental, on van fundar una bugaderia. I Topf encara hi viu.

Una tarda del 1982, mentre feia una entrega a domicili, Topf va veure l’autobús de Ted Nugent, que estava de gira i que, pel que es veia, s’havia perdut. Quan va donar indicacions al conductor, li van regalar entrades gratuïtes per al concert i, aquell mateix vespre, Topf es va oferir a rentar la roba de la banda. Com que el representant de Nugent el va animar a continuar prestant aquests serveis, va començar a esperar fora dels recintes de concerts “com un fan” i a oferir els seus serveis de bugaderia per al mateix dia als artistes visitants, com ara Elton John i Blue Öyster Cult.

Al cap d’un temps va comprar un camió petit, hi va carregar dues rentadores i dues assecadores i es va afegir a les bandes que anaven de gira. De nit dormia sobre les màquines i de dia rentava la roba de bandes com els Bee Gees. Actualment, gran part dels ingressos de Topf venen de llogar màquines als productors de gires, i fa poc s’ha associat amb un empresari que ha posat en marxa una versió nord-americana de la bugaderia Rock’n’Roll. Topf també dirigeix una bugaderia a Ludwigshafen que ofereix els seus serveis a empreses i restaurants.

Topf diu que a la bugaderia de Ludwigshafen hi té una extensa col·lecció de fotos dels seus clients preferits, com ara Phil Collins i Harry Belafonte. Explica que Belafonte li va firmar una foto i hi va escriure: “Gràcies per treure’m les pedres dels pantalons”.

“No tinc ni idea de què vol va dir -afegeix Topf-, però és una d’aquelles coses que s’han de guardar”.

TRADUCCIÓ: Lídia Fernández Torrell

Més continguts de

El + vist

El + comentat