Publicitat
Publicitat

David Tilman: "L’agricultura emet el doble de CO2 que el transport"

L'ecòleg i premi Ramon Margalef ha sigut pioner amb un dels experiments d’ecologia de més abast, en seguir durant vint anys l’evolució de la biodiversitat en una reserva natural a Minnesota

DAVID TILMAN acaba de rebre el premi Ramon Margalef en reconeixement a les seves innovadores contribucions com a ecòleg. És professor a la Universitat de Minnesota i a la Universitat de Santa Barbara, a Califòrnia, i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, on ha treballat, entre d’altres, amb el professor d’economia aplicada Stephen Polasky per calcular els costos totals de diferents biocombustibles. Ha sigut pioner amb un dels experiments d’ecologia de més abast, en seguir durant vint anys l’evolució de la biodiversitat en una reserva natural a Minnesota, que li va permetre treure conclusions molt trencadores sobre com competeixen les diferents espècies i com reaccionen davant dels canvis. El següent pas va ser estudiar l’impacte de les espècies invasores i, recentment, les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat a causa de l’agricultura.

Com va ser que va començar a barrejar matemàtiques i ecologia?

Les matemàtiques són el llenguatge més lògic que tenim. És la manera més clara de formular una idea, provar si funciona, fer prediccions i comprovar si eren certes. Es poden aplicar en camps com la física. Quan jo estudiava ja s’aplicaven aquests models en la física, però em vaig adonar que també es podien aplicar en biologia. En aquell moment l’ecologia era molt descriptiva.

El seu últim estudi, publicat fa poques setmanes a Nature, situa l’agricultura com a emissora de CO. Com hi contribueix?

Durant els pròxims cent anys perdrem la meitat del sòl que hi ha a les regions de la Terra que no estan cobertes pel gel. L’agricultura i les pastures ja ocupen moltes àrees del planeta que abans tenien altres usos, i això té implicacions ambientals importants que estem investigant.

Però sobretot culpem de les emissions els cotxes i la indústria...

L’impacte de la producció alimentària és el doble que el de les emissions dels cotxes. El que mengem és més important que el que conduïm. Cal menjar bé per a la nostra salut individual i per a la del planeta. Una bona dieta també beneficia el medi ambient. La gent que viu als països rics encara menja sis cops més carn que els que viuen als països pobres. Malgrat això, al Tercer Món s’estan copiant els hàbits occidentals i aquest canvi global en la dieta també perjudica el medi ambient.

Així doncs, quina és la dieta que beneficia el medi ambient?

Cal menjar menys carn i més vegetals. La dieta mediterrània, per exemple, és bona per a la salut i per al medi ambient perquè els nivells d’emissions són més baixos. Però, posats a triar, la vegetariana és la millor per al medi ambient. Amb la dieta mediterrània s’emet un 30% menys de CO que amb la dieta estàndard. I amb la vegetariana, prop d’un 50% menys. El que és impossible és reduir les emissions a 0. No podem deixar de menjar, esclar.

¿Ens pot fer els càlculs matemàtics que ho demostren el seu argument?

Per obtenir un quilo de proteïna de carn necessites 20 quilos de blat i, per tant, consumeixes molta més terra cultivada que si menges directament vegetals o fruita. El peix és menys perjudicial per al medi ambient.

Per l’esgotament dels recursos pesquers?

També, però en l’estudi sobre emissions de CO el peix és molt més eficient. La clau és l’aqüicultura ben aplicada. El càlcul és el següent: en l’aqüicultura, per cada 3 quilos de gra n’obtens 1 de peix. Però els productes més eficients són els ous i la llet. Amb molt poca herba, les vaques produeixen molta llet.

Però els vegetals i les fruites sovint també es porten des de molt lluny...

De les emissions que es deriven dels aliments, entre un 3% i un 4% es deuen al transport. La part més important, però, és per culpa d’altres elements, com els fertilitzants.

En la gestió agrària, doncs, ¿el medi ambient encara no es té prou en compte?

L’agricultura és el repte mediambiental més gran que tenim. Consumeix aigua, terra, contamina... I al mateix temps necessitem menjar. Però hem de trobar solucions.

¿Amb els seus càlculs matemàtics podria posar preu a la natura?

És infinit. No podem viure en un món sense diversitat d’espècies, necessitem tot el que hi ha i no tenim cap altre planeta on anar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT