KNOCKOUT

La millor manera de ser

Una llista amb molta més gent que pensa que forma part dels escollits dels que realment compleixen, de manera fiable, cadascun dels requisits

U n estudi psicològic ha determinat quins són els trets de la personalitat més saludable. Ho ha fet, entre altres càlculs i consideracions, a partir de trobar les característiques més coincidents que responien centenars d’estudiants sobre quins aspectes pensaven que eren més importants i representatius d’una bona personalitat.

L’estudi conclou que la millor manera de ser d’una persona ha de complir aquests requisits: la persona ha d’experimentar i expressar emocions i ha de ser honesta, afectuosa, amable, sincera, segura d’ella mateixa a l’hora de desenvolupar les seves habilitats, emocionalment estable, bastant resilient a l’estrès i positiva.

Segons els autors de l’estudi, aquestes característiques arribarien a la seva plenitud en persones que estan entre els trenta i els quaranta anys.

A primera vista la llista sembla accessible i ens fa pensar que coneixem unes quantes persones que compleixen amb escreix els requisits. És fàcil fins i tot sentir-s’hi reflectit i, de cop, adonar-te, per primera vegada, que resulta que el teu tarannà és el millor de tots i que ets una persona extraordinària. La llista, de fet, gairebé es llegeix com un assoliment de fites. A cada punt t’atures a pensar si allò també ho ets tu. I experimentes una satisfacció interna cada vegada que dius a les característiques.

Potser qualsevol hauria estat capaç de fer una llista similar si l’hi haguessin preguntat. És molt habitual, en els currículums, que les persones que busquen feina facin una petita llista d’aquestes característiques en un apartat que solen titular “Habilitats personals”, on es defineixen com el treballador perfecte.

Passa una cosa similar amb els signes del zodíac. Quan s’explica quin és el tarannà dels sagitari, els balança, els peixos, els escorpí o el que sigui, el retrat global que fan de cada perfil astrològic acaba mostrant una persona ideal en qui més o menys tothom s’identifica. Si s’intercanviessin els signes, continuaríem pensant que ens defineixen.

I és a partir d’aquest fet que t’adones que potser la llista de característiques de la millor personalitat té una trampa: tothom que la llegeix pensa que compleix els requisits. És més, existeixen autèntics cretins que, si repassessin els punts, pensarien que s’han inspirat en ells per dissenyar la llista. Hi ha veritables trossos de suro que estan convençuts que expressen les seves emocions com cal i que si els hi preguntes et diran que sí, que són afectuosos. Hi ha éssers en una constant muntanya russa que pensen que són emocionalment estables i que són les circumstàncies del seu entorn el que impedeix que això es consolidi. O senzillament que aquella muntanya russa forma part de la seva estabilitat quotidiana. En definitiva, el truc d’aquesta llista és que hi ha molta més gent que pensa que forma part dels escollits dels que realment compleixen, de manera fiable, cadascun d’aquests punts. És a dir, tothom hi encaixa en la mesura que té ganes d’encaixar-hi.