El Tractat de Versalles, el pacte que va enverinar Europa

Planeta

El Tractat de Versalles, el pacte que va enverinar Europa

Aquesta setmana ha fet 100 anys del tractat que va posar fi a la Primera Guerra Mundial i que, segons molts historiadors, va establir les bases per iniciar la Segona. Analitzem les causes i les conseqüències d’un dels acords més importants per a la història del continent europeu

El Tractat de Versalles, el pacte que va enverinar Europa
Text: Juan Carlos Meneses / Infografia: Esther Utrilla

“Això no és un tractat de pau, és un armistici de vint anys”, va dir el mariscal Foch, un alt càrrec de l’exèrcit francès, quan va saber les condicions del Tractat de Versalles. Per a l’emperadriu Eugènia, el document que va posar fi a la Primera Guerra Mundial significava l’anunci "d'una nova guerra”. L’historiador francès Jacques Bainville va ser més precís: va anticipar que Alemanya s’annexionaria a Àustria, després a Txecoslovàquia, i al final s’acabaria repartint Polònia amb els russos.

El Tractat de Versalles es va aprovar el 28 de juny del 1919, just cinc anys després de l’assassinat de l’arxiduc d’Àustria a Sarajevo. És un dels molts pactes a què es va arribar per posar fi a la Primera Guerra Mundial. Els aliats van firmar el Tractat de Saint Germain amb Àustria, el de Neuilly amb Bulgària, el de Trianon amb Hongria i el Tractat de Sèvres amb l’Imperi Otomà. Aquests tractats, menys coneguts, van assolir l’objectiu desitjat: una pau duradora entre els blocs en conflicte. Però amb Versalles, que havia d’aconseguir la pau amb Alemanya, va passar just el contrari. De fet, la figura d’Adolf Hitler es va construir sobre el rebuig de la població alemanya a les condicions imposades pels aliats en l’acord i per la situació econòmica deplorable en què va quedar el país. Les autoritats alemanyes van firmar un pacte que la majoria de població considerava revengista i que els assenyalava com els únics culpables d’un conflicte que va deixar 10 milions de morts, 10 milions de refugiats i 20 milions de ferits. També van haver d’acceptar pagar una indemnització als aliats per haver-lo iniciat.

Al bloc guanyador de la guerra no li va importar que una economia totalment destrossada fos incapaç de fer front a les indemnitzacions. El 1923, quan Alemanya travessava una de les pitjors crisis d’inflació de la història de l’economia mundial, els francesos i els belgues van decidir cobrar la factura a la força ocupant la conca del Ruhr. Aquesta regió és la més rica en recursos minerals i la seva ocupació va suposar l’estocada final per a Alemanya.

Versalles no es pot considerar un tractat de pau. De fet, només va aconseguir generar més odi, i vint anys després la humanitat va haver de fer front a les conseqüències.

El + vist

El + comentat