ARA LLEGIM

La literatura que arriba aquest 2013

El 2013 no serà un any de malastrugança literària. Noms consolidats com John Irving, Tom Wolfe, Alice Munro i Emmanuele Carrère publicaran novetats. Les lletres catalanes es reactivaran amb força: Màrius Serra, Carme Riera i Lluís-Anton Baulenas tornaran a ser motiu d'actualitat

Tom Wolfe ha dedicat gairebé vuit anys a l'última novel·la, Retorn a la sang , una de les novetats més esperades de la temporada (que serà publicada en català a Columna i en castellà a Anagrama). Des del seu debut en la ficció amb La foguera de les vanitats , l'artífex del Nou Periodisme ha entregat quatre novel·les de grans dimensions, que posen a prova els paràmetres del realisme i, tot sovint, la resistència dels lectors menys pacients. Retorn a la sang explora en 700 pàgines la ciutat de Miami a partir d'una galeria de personatges de diverses procedències, estudiats amb la falta de clemència habitual, esquitxada de sentit de l'humor.

Abans que la traducció de l'últim Tom Wolfe arribi a les llibreries es podrà llegir una altra novel·la de pes, En una sola persona , de John Irving (Edicions 62 / Tusquets), on l'autor d' Una dona difícil imagina la peripècia d'un noi bisexual que s'enamora d'una dona més gran, bibliotecària en un poblet de Vermont on va a buscar novel·les d'amors inadequats. Les lletres nord-americanes mostraran la seva vitalitat emergent a partir de les novetats de Michael Chabon, Jeffrey Eugenides i David Vann. A Telegraph Avenue (Amsterdam/Mondadori), Chabon es fixa en la crisi del sector discogràfic a partir dels dos propietaris d'una petita botiga de discos. La trama nupcial (Empúries/Anagrama), de Jeffrey Eugenides , explora les possibilitats d'un triangle amorós que creix al voltant de la Universitat de Brown l'any 1982. Encara amb Sukkwan Island i Desolacions força recents, David Vann publica Terra (Empúries/Mondadori), una nova aproximació a les fronteres entre civilització i animalitat a partir d'una família normal i corrent americana de la dècada dels 80.

Amb Limónov (Anagrama), Emmanuel Carrère va aconseguir un dels premis més prestigiosos de França, el Renaudot. Hi novel·la la vida de l'escriptor i polític rus Eduard Limónov. Nascut el 1943 a Dzerzhinsk, seria expulsat de l'URSS a principis de la dècada dels 70 i s'instal·laria a Nova York. Després de formar part de l'escena punk i avantguardista de la ciutat, va marxar a París. Limónov no recuperaria la ciutadania soviètica fins als anys del govern de Mikhaïl Gorbatxov. Altra vegada a Rússia, va fundar el 1993 el Partit Nacional Bolxevic, que acabaria il·legalitzat. Paral·lelament a l'activitat política, Limónov ha escrit un interessant cicle de memòries que han ajudat Carrère per construir un llibre de gran força.

Preparada per excavar una vegada més en la psicologia humana, Alice Munro publica aquest 2013 Estimada vida (Club Editor / Lumen), un nou recull de contes que s'afegeix a dos títols importants, Massa felicitat i Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni . El narrador israelià Etgar Keret deixarà de ser inèdit en català gràcies a la publicació del recull De sobte, truquen a la porta (Proa). Paolo Giordano , una de les últimes sorpreses de les lletres italianes gràcies a La solitud dels nombres primers , publica la novel·la El cos humà , que té com a escenari l'última guerra de l'Afganistan.

Collita catalana

Les lletres catalanes començaran l'any amb força moviment. A més de Plans de futur , novel·la amb què Màrius Serra ha guanyat el premi Sant Jordi 2012 -i que publicarà, com cada any, Proa-, arribaran a les llibreries els guanyadors dels premis Josep Pla i Ramon Llull, que encara s'han de determinar, però també les noves novel·les de Lluís-Anton Baulenas , Lolita Bosch, Carme Riera i Monika Zgustova. Baulenas publica a La Magrana Quan arribi el pirata i se m'emporti , que explica la trobada insòlita al Raval de l'actualitat entre un empresari de 96 anys i un supervivent "empès cap a un inevitable conflicte moral i ètic". A Camps abans de tot això (Empúries / El Aleph), Lolita Bosch repassa els últims 100 anys de la història de Mèxic i analitza com s'ha arribat a "la situació actual de gravíssim conflicte a la frontera amb els Estats Units". Carme Riera s'ha decidit a recrear el paradís perdut dels anys d'infantesa, viscuts a Mallorca, a Temps d'innocència (Edicions 62 / Alfaguara), i Monika Zgustova dóna a conèixer La nit de Vàlia (Proa), on reconstrueix la vida d'una artista russa tancada al gulag, víctima d'una acusació d'espionatge. Maite Carranza debutarà en la narrativa per a adults amb El fruit del baobab (Edicions 62). Dos llibres premiats que permetran als seus autors presentar-se al públic són Licantropia , de Carles Terés , novel·la sobre una nissaga de llobaters de les terres del Matarranya (premi Guillem Nicolau), i Albert Serra (la novel·la no el cineasta) , d' Albert Forns , on el personatge principal fa tot el possible per assemblar-se al director de cinema, i que ha aconseguit l'últim premi Documenta.

Secretisme i recuperacions

Dues novel·les sobre les quals no ha transcendit encara cap detall són les d' Ildefonso Falcones i Albert Espinosa . L'autor de La catedral del mar

publicarà nou llibre el mes que ve a Grijalbo. Espinosa, que fa dos anys va aconseguir que el seu llibre fos un dels més venuts de la campanya de Sant Jordi amb Si tu me dices ven... (Plaza & Janés / Rosa dels Vents), publicarà la tercera novel·la.

El mercat editorial es fixarà, com de costum, en recuperacions de clàssics i publicacions d'obres inèdites. En aquest últim apartat destaca la novel·la de joventut de Georges Perec , El Condotiero (Anagrama). Pel que fa a les recuperacions hi haurà noves traduccions de Raymond Chandler ( Adéu, nena ) i Vladimir Nabokov ( Pnin ), LaBreu donarà a conèixer el Bukowski alemany, Jörg Fauser , amb Matèria primera , i Quaderns Crema publicarà la novel·la més ambiciosa del canadenc Mordecai Richler , El cas d'en Barney Panofsky .