Chad Harbach, fundador de la revista literària N+1 , va trigar nou anys a escriure la seva primera novel·la, L'art de la defensa (Columna), un homenatge a Moby Dick ambientat en un escenari universitari i beisbolístic. Nou anys molt ben invertits perquè ha estat aclamada als Estats Units i perquè el resultat és excel·lent per la qualitat literària i narrativa i per l'argument. Interrogo Harbach sobre tres punts de la novel·la que m'han cridat l'atenció. Les respostes delaten la trajectòria vital i els detalls de la feina que ha suposat escriure el llibre. Un dels protagonistes, l'Owen, és un alumne que és presentat com un prodigi capaç d'escriure abans de complir la vintena "una obra de tres actes, una mena de Macbeth neomarxista, ambientada en una gran oficina sense divisions". Com que la descripció de l'obra es limita a això, m'ensumo que hi pot haver alguna cosa amagada. Harbach m'ho confirma: "Vaig escriure una descripció llarga de l'obra que va ser reduïda a aquesta frase quasi inescrutable. Suposo que és la manera com vaig fer el llibre sencer: escriure dues mil paraules i reduir-les fins que en quedessin només dues". El llibre, reduint a una paraula cada mil, fa 682 pàgines.

La protagonista, la Pella, filla del rector, es medica amb un antidepressiu, "una pastilleta diminuta blau cel que es diu Alúmina". Alúmina no existeix com a medicament, però és un òxid d'alumini emprat per a finalitats industrials. Harbach s'inspira en aquest material per inventar-se una medicina que, per la descripció, podria ser el famós ansiolític Trankimazin.

Acabo l'entrevista preguntant per Spirodocus, el cap de cuina de la universitat, un negre petit i grassonet que em recorda -per físic i manera de ser- al Chef de South Park . Harbach assegura que no hi té res a veure: "D'alguna manera s'assembla als cuiners de la meva universitat [Harvard]". Spirodocus és un personatge secundari, però molt ben descrit i construït, en part per les hores que va passar al menjador de la universitat observant: "Aleshores no tenia gaires diners i menjava tres cops al dia i, durant tres anys, en aquell menjador".