Combats singulars

L'any 2007 Manel Ollé va publicar l'antologia Combats singulars a Quaderns Crema, en què incloïa 17 autors nascuts entre el 1947 i 1973, el cas de Biel Mesquida i de Pere Guixà, respectivament. La majoria de contes aplegats havien estat publicats al llarg de l'última dècada: "Són la mostra ja madura d'un procés creatiu que arrenca a finals dels anys 70 del segle XX". Hi havia Josep Maria Fonalleras, Mercè Ibarz, Jordi Puntí, Quim Monzó, Vicenç Pagès, Empar Moliner, Toni Sala i Francesc Serés, entre d'altres. Al pròleg, Ollé destacava la singularitat de cadascuna de les propostes incloses: "Cadascú ha fet la seva guerra particular, amb sintonies i complicitats latents, però sense hipotecar la pròpia individualitat".

L'antòleg remarcava que des de l'inici de la dècada dels 80 va deixar de tenir sentit "escriure per salvar els mots i el país o per canviar el món", i elogiava la gran ambició dels autors presents: fer-ho en llengua catalana no havia de ser, en cap cas, "un fet limitador, ans al contrari".

Veus de la nova narrativa catalana

L'antologia Veus va ser feta per Lolita Bosch "sense vocació canònica". Naixia de la "curiositat lectora" de l'escriptora i de "la seva voluntat d'observar de la vora una literatura que a vegades ens sembla poc visible i sovint és rebuda, fins i tot a casa nostra, amb estereotips literaris sense fonament". D'aquesta manera presentava Empúries el llibre -que Anagrama va publicar en castellà-: s'hi podien llegir narracions de 41 autors nascuts a partir del 1965. S'hi trobaven Albert Sánchez Piñol, Jordi Lara, Melcior Comes, Francesc Serés, Joan Esculies, Jordi Puntí, Toni Sala, Sebastià Jovani, Jo Alexander i Guillem Sala i Lorda.

"Un cop seleccionats els textos, vaig enviar als autors un qüestionari per fer-ne les biografies. Perquè no volia posar premis i reconeixements i distincions i publicacions i dates", escrivia Bosch al pròleg. L'antologia va rebre alguna crítica pel mètode de selecció, "basat en l'empatia i la simpatia, els records personals i les recomanacions dels amics", com va dir Julià Guillamon.