EL SECRET DE...

Guillem Terribas

Avui fa 34 anys que es va fundar la Llibreria 22, un dels motors culturals de Girona. El seu capità és Guillem Terribas. A Terribas me'l trobo quan baixa a Barcelona. Ho fa sovint, perquè és on es remenen les cireres en aquest país ultracentralista que és Catalunya. El març del 2011 vaig ser jo qui el va visitar a Girona, per presentar-hi una novel·la. Tinc la sort de tenir molt bona relació amb Terribas, però suposo que això no és exclusiu meu, perquè no m'imagino que algú pugui portar-se malament amb ell. Aquell dia, Terribas em va obsequiar amb un exemplar d'El Número , la revista que va publicar la 22 el 1988, amb motiu del desè aniversari de la llibreria. Per a mi, és un tresor: només n'hi ha 1.800 exemplars i el seu contingut és una raresa literària.

D' El Número se'n van vendre 500 exemplars, a 2.000 pessetes cadascun. La resta els han anat regalant durant els anys. Terribas només en conserva poc més de 200 còpies. El Diari de Barcelona va reproduir-ne els textos el 1991, amb comentaris d'un dels autors implicats, Josep Maria Fonalleras. Les cobertes d' El Número estan il·lustrades per Narcís Comadira, escriptor i pintor, vell amic de Terribas. L'exemplar que tinc jo fa una olor curiosíssima, una combinació d'humitat i de fusta vella. El Número inclou 22 articles de 22 autors catalans, 11 en castellà i 11 en català. Montalbán, Mendoza, Monzó, Castellet, Roig, Gil de Biedma... La crème de la crème .

Tots havien d'escriure sobre llibres en concret, els que els plagués. Només Terenci Moix escriu d'un llibre escrit per ell -les seves memòries- i només Francesc Parcerisas no diu de quin llibre parla, que és de Just so stories , de Kipling. Els retrats dels autors que acompanyen els textos són del fotògraf J.M. Oliveras. Les meves favorites són les de Roig, Gil de Biedma i Moix. Hi apareixen fumant, com Montalbán, que xucla un cigar. Terribas té afició per col·leccionar i difondre imatges de tòtems del cinema que fumen. Ell mateix va posar per a la coberta de les seves memòries, Demà serà un altre dia (Ara Llibres), amb un cigarret a la mà i la cendra fent malabarismes, com fa ell amb la seva tasca de llibreter.

Més continguts de