LITERATURA

Jérôme Ferrari guanya el premi Goncourt 2012 amb 'El sermó de la caiguda de Roma'

El prestigiós guardó farà que la novel·la –que retrata el renaixement d'un poble de Còrsega– arribi als 300.000 exemplars de tirada. La Magrana la publicarà en català

L'escriptor Jérôme Ferrari (París, 1968) ha guanyat el premi Goncourt, el més important de la literatura francesa, amb la novel·la 'El sermó de la caiguda de Roma'. L'obra reuneix una dotzena de personatges que intenten fer reviure un poble de muntanya de l'illa de Còrsega. RBA-La Magrana publicarà l'obra en català.

L'acadèmia Goncourt ha anunciat la seva decisió al restaurant Drouant, enmig de la tradicional expectació mediàtica que acompanya cada any aquest esdeveniment que multiplica astronòmicament el tiratge de l'obra triada, cridada a superar els 300.000 exemplars.

Tres finalistes aspiraven a guanyar el Goncourt 2012: l'autora francesa d'origen vietnamita Linda Lê, per la seva novel·la 'Lame de fond', el francès Patrick Deville, autor de 'Peste & choléra', premi Femina 2012, i el suís Joël Dicker, que a finals d'octubre va obtenir el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa amb 'La Vérité sur l'afer Harry Quebert'.

Ferrari aterra a París

Alguns tuits han revelat que Ferrari, resident des del setembre a Abu Dhabi, havia aterrat aquest matí a la capital francesa. Professor a Algèria i després a l'illa francesa a la mediterrània, on situa l'acció de la seva última novel·la, Jérôme Ferrari és un prolífic autor que ha publicat quatre obres a la mateixa editorial, Actes Sud. 'El sermó de la caiguda de Roma' agafa el títol d'un sermó pronunciat per Sant Agustí l'any 410, després de la presa de Roma pels visigots, i té diversos fils narratius units per una mateixa proximitat temàtica: el primer eix literari parteix del 1918 i arriba fins a l'inici del segle XX, centrat en un personatge que travessa el segle XX per camins paral·lels; mentre que el segon és un poble cors on dos joves reprenen un bar a la ruïna; el tercer eix dóna títol al llibre i explora "la manera com els mons neixen, creixen i moren", fins i tot aquells com el romà, que en temps de Sant Agustí es creia indestructible.