BarcelonaSón moltes les reaccions que durant aquest dijous hi ha hagut arran de la notícia de Patrick Modiano com a nou premi Nobel de literatura 2014. Escriptors, polítics i editors han expressat les seves opinions i reflexions sobre l'escriptor francès i la seva trajectòria literària.

Enrique Vila-Matas, escriptor: "És una boníssima notícia. Les seves novel·les descriuen la llum incerta dels seus orígens, un lloc on tot s'ensorra, on tot vacil·la. M'agrada molt que Modiano sigui tan obsessiu i que simuli que escriu sempre el mateix llibre".

François Hollande, president de la República Francesa: "França se sent orgullosa, a través d'aquest Nobel, del reconeixement mundial d'un dels seus majors escriptors. Modiano és el quinzè francès guardonat amb aquesta eminent distinció, la qual cosa confirma el gran transcendència de la nostra literatura. Aquest Nobel consagra una obra important que explora les subtilitats de la memòria i la complexitat de la identitat. Ha portat als lectors fins a la confusió profunda del període fosc de l'ocupació alemanya, i busca comprendre com els fets porten als individus a perdre's i a trobar-se".

Anne-Solange Noble, de l'editorial Gallimard: "Estem molt contents per la notícia, per nosaltres també és un reconeixement de part de l'Acadèmia Sueca. Modiano ha demostrat durant molt temps ser un autor excel·lent. A través del premi Nobel, autors com ell reben molt més reconeixement internacional".

Josep Lluch, editor de Proa: "Modiano és un dels grans autors contemporanis francesos, i el seu públic és molt entusiasta. És un gran estilista difícil de traduir, capaç de crear un món particular, amb una intriga difusa i un enigma latent".

María Teresa Gallego Urrutia, traductora al castellà de 12 novel·les del Nobel: "Sincerament, quan Le Clézio va obtenir el Nobel el 2008, em vaig sentir molt decebuda, perquè Modiano s'ho mereixia molt més. Modiano és un escriptor molt marcat per la seva infantesa i respira per la ferida contínuament. I aquesta ferida ve de la primera joventut, visible al seu llibre 'Un pedigrí', una obra autobiogràfica molt breu que d'alguna manera conté les claus de les seves novel·les. La seva mare era actriu i no feia cas als seus fills, i el seu pare va tenir un passat molt fosc; va col·laborar amb els alemanys a la Segona Guerra Mundial per diners. En els seus llibres hi ha també una amenaça que no sempre es concreta, alguna cosa amenaçant que envolta els protagonistes de les seves novel·les".