ARA LLEGIM

Monika Zgustova reviu el terror del gulag siberià

L'escriptora txeca publica 'La nit de Vàlia', una obra que el seu editor ha comparat amb 'La Plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda

L'escriptora txeca Monika Zgustova acaba de publicar la novel·la ' La nit de Vàlia' (Proa), on relata la història d'una supervivent del gulag rus. Zgustova combina l'experiència humana amb la història real centreeuropea i russa del segle XX. La vida al gulag, la relació amorosa amb un 'marine' nord-americà abans i després de l'exili forçós, el retrobament amb la seva filla o la història no menys dramàtica de la seva mare apareixen en un llibre que l'escriptora considera el "més esperançador" que ha escrit.

Zgustova ha explicat també que l'any 2008 va començar a treballar en un llibre de diversos testimonis de dones supervivents, partint de la impressió que les víctimes eren casos aïllats i no "tan massius". Però en conèixer Vàlia i la seva història d'amor amb el soldat nord-americà va decidir aparcar aquell projecte per escriure 'La nit de Vàlia'.

L'editor de Proa, Josep Lluch, ha fet un símil entre 'La nit de Vàlia' i la 'La Plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda. A més, l'editor ha afegit que l'estil de l'escriptora txeca és "senzill, transparent i d'un lirisme contingut" i té una gran capacitat d'emocionar el lector.

'La nit de Vàlia' és la història real d'una artista russa marcada per una acusació d'espionatge a la Unió Soviètica de Stalin i el seu confinament al gulag siberià, d'on afortunadament va poder sortir per explicar-ho. L'obra explica la relació amorosa entre la jove russa Vàlia i el 'marine' nord-americà Bill, que el 1945, amb la fi de la guerra, s'estronca sobtadament. Bill desapareix sense donar cap explicació i, més endavant, Vàlia és acusada d'espionatge per les autoritats soviètiques.

Diu l'escriptora txeca establerta a Catalunya que el llibre s'ha impregnat de la capacitat de mantenir l'esperança que va detectar en les seves entrevistes amb Vàlia. Al gulag, a través de l'amistat amb les preses, i també els últims anys de la seva vida, en què ha viscut un "segon empresonament", reclosa al seu pis als afores de Moscou sense poder-se aixecar d'una cadira de rodes. "Vaig aprendre que sobreviure és molt més fàcil si et sents innocent i mantens les ganes de 'cuidar-te'. L'amistat i l'amor són dues coses que donen tanta força que pots sobreviure amb molta més facilitat que els altres", diu Zgustova.

Més continguts de