Els braços internacionals de l’Estat Islàmic

Joves d’altres països reclutats per combatre a l’Iraq i a Síria

EL GRÀFIC, AMPLIAT EN PDF.

LES XARXES SOCIALS HAN SIGUT CLAU PER CAPTAR JOVES I RECURSOS DE L’ESTRANGER PER A LES ACCIONS TERRORISTES. Les xifres varien segons les fonts. Alguns experts ja situen en més de 16.000 els joves d’arreu del món reclutats per diferents grups terroristes islamistes des de l’inici de la guerra a Síria, ara fa quatre anys. Senten desafecció pels països on han crescut i marxen amb l’objectiu de donar un sentit a la seva vida: ajudar i protegir els seus germans musulmans. Mentrestant, les democràcies occidentals malden per endevinar les intencions dels joves que tornen als seus països d’origen. L’atemptat d’aquesta setmana a París, així com els que hi va haver l’any passat a Brussel·les i el 2012 a Tolosa de Llenguadoc, certifica la impotència a l’hora d’evitar que el terreny de batalla es traslladi també al cor d’Europa.

Jihad: Concepte islàmic espiritual i no necessàriament violent que significa lluita i que pot referir-se a tota mena d’esforç o acció d’inspiració religiosa.

Jihadisme: Ideologia que considera que Occident, els jueus i altres no creients conspiren per suprimir l’islam. Aquest grup entén la jihad com el compromís i l’obligació de cada musulmà practicant de defensar amb tots els mitjans possibles -inclosos els violents- les terres de l’islam. Els partidaris del jihadisme segueixen la doctrina salafista, que no accepta cap altra interpretació de l’islam que la que suposadament van adoptar els primers descendents del profeta Mahoma. Rebutgen la democràcia i qualsevol sistema de lleis fet per l’home i apliquen aquests principis a un estricte codi de conducta social. Així, grups jihadistes com Al-Qaida han condemnat reiteradament Hamàs pel fet de reconèixer el sistema polític a Palestina i haver acceptat participar en unes eleccions democràtiques. Si el 2001 (Nova York i Washington), el 2004 (Madrid) i el 2005 (Londres) la tàctica principal dels jihadistes era col·locar bombes que poguessin causar moltes morts, actualment la majoria dels seus atacs són per ocupar territori i enfrontar-se a forces militars convencionals. El 16 de desembre del 2014 hi va haver a la ciutat pakistanesa de Peshawar un dels atacs més mortífers, a càrrec del principal grup talibà al Pakistan, amb més de 140 morts, la majoria nens d’una escola.

Estat Islàmic de l’Iraq i Síria (EI) Grup islamista radical amb arrels a Jordània i l’Afganistan, que els últims cinc anys ha evolucionat de ser un petit grup terrorista a una organització cada vegada més sofisticada. Actualment ja controla milers de quilòmetres en un territori entre Síria i l’Iraq que ells mateixos han definit com a califat. L’objectiu és eixamplar el seu domini territorial i governar milions de persones amb el terror com a arma principal. Tant l’Organització de les Nacions Unides com Amnistia Internacional han denunciat reiteradament la neteja ètnica que practiquen els combatents de l’Estat Islàmic quan ataquen un territori. El 2014 va augmentar el nombre de les seves accions de propaganda internacional amb el degollament d’ostatges, tant occidentals com ciutadans dels territoris que han anat conquerint. Avui dia l’EI rivalitza amb Al-Qaida -i pràcticament la substitueix- com a líder del jihadisme global. L’Estat Islàmic és el grup més mortífer a Síria i a l’Iraq, i ha perpetrat atacs en uns tretze països més, especialment a Nigèria, l’Afganistan, el Iemen, Somàlia i el Pakistan.

Què està fent la comunitat internacional per aturar l’EI? Els Estats Units lideren una coalició de més de 60 països que proporcionen suport polític i militar per combatre l’Estat Islàmic. Els experts consideren, però, que l’única manera d’aturar els atacs violents d’aquest grup i la seva expansió territorial és adoptant una política que vagi molt més enllà de les mesures contra el terrorisme. Es requereix una acció continuada en l’àmbit diplomàtic i de desenvolupament econòmic i social, i cal convèncer els líders polítics i religiosos de l’islam que condemnen la violència perquè liderin aquesta acció, amb el suport de la coalició internacional, i no a l’inrevés.