LITERATURA

El llegat de Henry Miller

El Big Sur californià, on Henry Miller es va establir el 1944, acull la Henry Miller Memorial Library, encarregada de mantenir i difondre el llegat de l'escriptor

L’escriptor Henry Miller es va traslladar al Big Sur el 1944. Aquell any va escriure una carta a l’artista plàstic Emil White, per comunicar-li que, en aquest paratge de la costa central californiana, havia trobat per primera vegada “la seva casa a Amèrica”. Un racó espiritualment allunyat del món on Miller havia après a dir la paraula 'amén'. A la missiva, Miller animava el seu amic a traslladar-s’hi, un consell que White va seguir: s’hi va instal·lar i hi va passar la resta de la seva vida. El 1981 Emil White va fundar a casa seva la Henry Miller Memorial Library. Es va inaugurar un any després de la mort de Miller, que mai va arribar a veure el projecte.

La Henry Miller Memorial Library, constituïda com una associació sense ànim de lucre, és una biblioteca i un espai cultural que gira al voltant de la vida i l’obra de Henry Miller. A més, s’ha convertit en un autèntic viver cultural en què els seus visitants poden interactuar amb l’obra de l’escriptor i alimentar-la amb noves idees. Unes 35.000 persones visiten la HMML cada any. S’hi accedeix a través de la Pacific Coast Highway, que travessa tota la costa californiana. Un cartell ens indica on som. En entrar descobrim un indret bucòlic protegit per sequoies mil·lenàries. Ens hi endinsem i caminem al llarg d’un camí de terra que voreja un jardí de gespa equipat amb un escenari i una gran pantalla. Més endavant, una entranyable caseta feta de taulons de fusta, elevada a un metre de terra i amb una terrassa que l’encercla i sobre la qual reposen algunes taules i uns bancs, ocupa la part central de l’espai. A la dreta, veiem com es dissimula una cuina, un lavabo, una oficina i una petita zona d’acampada tancada per l’amplada d’un cartell fet a mà que diu: “Staff only, please turn around ‘write’ now”.

L’espai està documentat amb testimonis originals de Henry Miller, d’Emil White i dels seus escriptors i artistes contemporanis. A l’interior de la casa de fusta, els visitants hi poden veure fotografies de Miller, records de l’autor com tiquets de restaurant de París o cartes d’editors que es neguen a publicar les seves obres, algunes de les famoses aquarel·les de l’escriptor, les cobertes de les primeres edicions, i obres inèdites. L’historial d’objectes exposats és interminable.

El catàleg de fons que conforma la biblioteca està dedicat a l’obra de Henry Miller i a la dels seus amics, contemporanis i altres escriptors tan atrevits com apassionats com Louis-Ferdinand Céline, Henry David Thoreau, Fiódor Dostoievski, Walt Whitman, Arthur Rimbaud, els Beatniks i Anaïs Nin, musa i amant de Henry Miller i una de les primeres veus en el gènere eròtic del segle passat.

Una de les particularitats d’aquest espai és que continua viu gràcies a la voluntat de la gent. Magnus Toren dirigeix la biblioteca des del 1993 i al seu costat hi treballen dos empleats fixos, a més d’una sèrie de voluntaris que vénen d’arreu del món i que viuen a la biblioteca durant estades de tres setmanes. A més, també s’organitza una interessant i ambiciosa programació d’esdeveniments culturals. Grans noms com Patti Smith, Marianne Faithfull o Red Hot Chili Peppers, entre d’altres, hi han celebrat concerts benèfics. Kirsten Dunst i Laurie Anderson són part del jurat del seu festival de curts, The Big Sur International Short Film Screening Series. A part d’aquests dos grans esdeveniments, la HMML acull durant l’any presentacions de noves publicacions, lectura de poemes, 'performances' i altres activitats culturals que comparteixen l’ideal de passió, llibertat i art. Juntament amb voluntaris i artistes, els visitants d’aquest espai comparteixen el compromís per mantenir-lo amb donacions que es poden fer durant la visita o a través de la pàgina web. Magnus Toren i el seu equip descriuen la biblioteca com un indret en el qual 'nothing happens' [no passa res], però que concedeix espai físic al que existeix al seu interior.
www.henrymiller.org

Més continguts de