Rafuel: “Vull que la gent somrigui quan em veu fent una recepta”

Que ho pugui fer tothom. És la filosofia gastronòmica de Rafa Antonín, conegut a Instagram com a @Rafuel55, nom amb el qual s’ha convertit en tota una celebritat a internet. Les receptes tradicionals i relativament assequibles, sumades al seu estil desenfadat, han connectat amb una audiència, actualment més de mig milió de seguidors, que el venera. Aquesta entrevista s’ha fet per telèfon, ja que acaba de sortir de l’hospital, on s’ha curat de coronavirus. “El pròxim dia vens a casa i et faig una truita”, diu abans de penjar el telèfon. De moment, i mentre s’acaba de recuperar, caldrà intentar reproduir les del seu primer llibre, Les meves millors receptes, acabat de publicar per l’editorial Columna.

Acabes de passar el covid-19.

— Sí, he estat vint dies amb la malaltia, dotze dels quals a l’hospital. Quan estàs allà aïllat ho passes malament, però els metges i infermeres et cuiden molt bé. Coneixen al detall com funciona el coronavirus i saben perfectament què cal fer en tot moment. Quan ho veus et dona molta tranquil·litat. El covid és molt perillós en el moment que et toca el pulmó. ¿Saps què m’ha anat molt bé per matar el virus?

No, què?

— Que fa deu anys que faig pilates, on es treballa amb la respiració. El covid el combats amb oxigen.

M’alegro que hagis tornat a casa.

— Gràcies. Ho estic aprofitant per veure sèries que tenia endarrerides i també per fer feina.

M’imagino que una és mantenir actiu l’Instagram. Quina va ser la teva primera publicació?

— Una foto de la meva filla Bochi. Quan vaig obrir el compte feia temps que era usuari de xarxes socials, sobretot Facebook. M’agrada estar al dia i seguir l’evolució de les coses; quan vaig veure que hi participava tanta gent em va cridar l’atenció de seguida. Sobretot volia veure-ho més que participar-hi. Com que la fotografia m’interessava vaig indagar per Pinterest, però un migdia, mentre cuinava, l’any 2012, la Bochi em va parlar d’Instagram i m’hi vaig obrir un compte de seguida. M’agradava perquè et permetia retocar les imatges i des de llavors hem evolucionat junts.

Has tingut un gran èxit.

— Sempre he anat de la mà de les actualitzacions de l’aplicació: m’he adaptat a les imatges, als vídeos de 10 segons, als de 30… Al que toqui. La clau és aprendre la tecnologia que han posat al teu abast i fer-la servir. A part, em vaig adonar que tothom mostrava que bé que cuinava amb plats complicats i complexos, i jo em vaig dedicar a fer les receptes de casa de tota la vida però ben fetes. No feia falta fer esferificacions. Per això ha funcionat tan bé, sobretot entre la gent jove.

I com vius la popularitat?

— Es porta molt bé. Tinc una comunitat de gent que em segueix i ells són el més important. El meu objectiu és fer receptes que siguin factibles i que alhora la gent somrigui quan em veu fent-ne una. Em fa il·lusió que la gent em conegui, però això a hores d’ara tampoc és el més important. Si m’hagués passat amb vint anys seria el rei del mambo.

Acabes de publicar el teu primer llibre de receptes.

— Feia cinc anys que rebia propostes per fer-ne un. M’hi vaig resistir perquè no tenia clar què hi pintava el format paper en un món digital com el que vivim avui. Llavors va arribar el confinament i em va fer canviar el xip: vaig anar escrivint totes les receptes que feia aquells dies, que eren moltes. Cada dia una, en vídeo i escrita. Quan van tornar a obrir ja estava tot fet, només faltaven les fotografies dels plats. Quan em van presentar aquest projecte estava molt enllestit.

Com decideixes quina recepta fas?

— Penso que es pugui entendre amb un vídeo d’entre trenta segons i un minut. T’ha de quedar molt clar en aquest temps, i si no, no entra. També vull que es faci amb estris que tens a casa, res massa complex tecnològicament, i amb productes que puguis tenir a la nevera i que siguin substituïbles. Si hi va un porro i no en tens a la nevera, però tens dues cebes, que les hi puguis posar. La base és que sigui fàcil i modificable.

Quina és la primera recepta que vas fer per a aquest llibre?

— Segur que un ou ferrat. És una resposta que sembla la més normal, però hi ha molts cuiners d’avui que no tenen ni idea de com es fan els ous ferrats.

I la que més vegades has fet?

— Les truites, tinc molt èxit amb les truites. Cada vegada que ve algú a casa en faig i al final les compto i en cuino unes vint a la setmana. No té gaires secrets, però si la fas bé és imbatible. Em sembla que avui dia es fan massa ràpid, i això, com en tot, és una mica qüestió de temps i carinyo.

Sempre és qüestió de temps i carinyo.

— No només a la cuina, també a la família, a la parella. Les coses sempre surten molt millor amb temps i carinyo.