El PSC cau però s’atrinxera als seus grans feus
Collboni s’estimba a Barcelona i el partit s’esborra del territori però manté les alcaldies clau
BarcelonaLa del PSC és una paradoxa inèdita: amb el pitjor resultat en unes municipals en tota la seva història és a hores d’ara el partit que més alcaldies importants ostenta. La paraula resistència resumeix el resultat socialista del 24-M. No a Barcelona ni al territori, però sí als seus grans bastions del cinturó roig. La caiguda a la capital catalana és monumental, on se situa com a cinquena força amb 4 regidors -ara en tenia 11-. A nivell territorial el partit ha constatat la pèrdua de musculatura que s’ha anat evidenciant amb el degoteig de baixes que ha patit arran de l’escissió dels socialistes sobiranistes. Però, tot i això, el PSC segueix imbatible a l’àrea metropolitana, la seva gran reserva. “Configurem la segona força política de Catalunya”, va subratllar el líder del PSC, Miquel Iceta.
A tot Catalunya, el PSC ha passat de tenir 2.117 regidors l’any 2011 a prop de 1.260, una xifra amb la qual queden desbancats com a principal força hegemònica de l’esquerra, tot i que continua sent la segona més votada. Han quedat relegats a la irrellevància a ciutats mitjanes i municipis petits i dependran del joc de pactes per mantenir-se en alguns governs. De fet, el mateix Iceta ja va estendre ahir la mà al diàleg per buscar pactes. La queixalada en el còmput global de vots és important, han perdut 200.000 vots dels 721.000 de fa quatre anys i on més s’ha ressentit és justament fora de la província de Barcelona.
Punts de resistència
Però, malgrat tot, el PSC continua sent el partit amb més suport als grans bastions que han governat en els últims quatre anys. El cinturó continua sent roig. Núria Marín ha resistit bé a l’Hospitalet de Llobregat; Antoni Balmón segueix imbatible a Cornellà tot i haver perdut la majoria absoluta; Núria Parlon es consolida com a figura a l’alça dins del partit, després d’imposar-se per majoria absoluta a Santa Coloma de Gramenet, i Josep Mayoral i Antoni Poveda també han tornat a donar un cop sobre la taula a Granollers i Sant Joan Despí, respectivament. Els socialistes també han aguantat bé a Tarragona i Terrassa, entre d’altres, i amb més dificultats del que es pensaven a Lleida. Pels pèls han sigut els més votats a ciutats com Sabadell. I encara fins i tot n’han recuperat alguna, com ara Mataró.
Els socialistes ja van viure la seva gran pèrdua municipal l’any 2011, quan CiU els va arrabassar l’alcaldia de Barcelona. Ahir, però, es constatava que era irrecuperable. El candidat del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, va fer una valoració negativa sense pal·liatius: “Són uns molt mals resultats, no ens ha anat bé. Volíem evitar la polarització i no hem sigut capaços de ser l’alternativa d’esquerres”, va reconèixer. Va anunciar, a més, que just avui es reuniran les cúpules del partit, tant a nivell nacional com de Barcelona, per valorar els passos que cal seguir davant del pèssim resultat. Ara bé, Collboni es va comprometre a seguir “lleial” amb el seu programa basat en la reactivació econòmica i la lluita contra les desigualtats, els seus dos grans leitmotivs de campanya.
Els socialistes buscaven un punt d’inflexió després d’anys en caiguda lliure, però s’han de resignar a ser un partit majoritàriament metropolità. A Girona, la ciutat on l’escissió es va viure amb més cruesa, també han quedat relegats a ser quarta força i els resultats posen en evidència que els grans escàndols que han trasbalsat el partit també li han passat factura.
La prova més evident, Sabadell i Montcada i Reixac, les dues ciutats colpejades pel cas Mercuri. Els socialistes s’han mantingut com els més votats a les dues ciutats, però hauran de ser capaços de travar complexes aliances per poder mantenir aquestes dues alcaldies. Àngel Ros també ha patit les conseqüències de la polèmica denúncia de la seva ex número dos per presumptes irregularitats en la seva gestió: de 15 regidors i majoria absoluta ha passat a 8 i es veu obligat a pactar.
Iceta, doncs, no ha pogut evitar que el partit continuï empetitint-se i s’allunyi de recuperar l’hegemonia d’esquerres que ara queda en mans d’una ERC en auge arran del procés sobiranista, un fet que ja apunta un 27-S que difícilment serà de remuntada. Al PSC li queda, doncs, l’atrinxerament metropolità i creuar els dits perquè el PSOE no quedi sobrepassat per Podem a les generals.
