PeriodistaEl bon sentit de l’humor és masculí per se? Si l’humor de les dones i el dels homes són de la mateixa estofa, per què no hi ha humoristes gràfiques a Ponent? La premsa d’aquí és erma en firmes femenines a les vinyetes, tret d’algunes excepcions puntuals. I això no és cap acudit ni fa riure. Una premsa sense la ironia i el sarcasme femenins a moltes no ens representa (a banda d’obviar, al meu entendre, la llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, que obliga a la paritat en els espais d’opinió dels mitjans de comunicació).
L’il·lustrador Jordi Calvís va fer una crida estèril a les xarxes per trobar humoristes gràfiques d’aquestes comarques fa vuit anys. “El que sé és que, si n’hi ha, continuen invisibilitzades”, em deia fa pocs dies. El ninotaire Jaume Capdevila, Kap, em va dur a la bellaguardina Glòria Vidal, i l’arxiconegut i admirat artista Armengol Tolsà, Ermengol, em va posar en contacte amb la lleidatana Lupe Ribot, tot i confessar abans que “no trobem dones ninotaires a Ponent”. De fet, cap de les dues se’n considera, malgrat haver firmat algunes col·laboracions. La il·lustradora Glòria Vidal (@gvidal060 a Instagram) publica a les revistes locals Barret Picat i Els Vilàs i, puntualment, l’any passat va fer una sèrie sobre el coronavirus a La Mañana. També l’hemeroteca ens mostra treballs a 7accents i La Mañana de la il·lustradora, aquarel·lista i dissenyadora Lupe Ribot (@lupe.ribot.montel), actualment centrada en el disseny i la formació. “No tenir cap humorista gràfica a Lleida sí que em sap greu, no es pot quedar coixa una ciutat que vol ser cultural i creativa”, sentencia Ribot.
Un altre exemple és el de la il·lustradora, mestra i actriu Andrea Zayas, filla de la Seu d’Urgell però establerta a Banyoles, de la qual coneixem el treball a través dels seus llibres i Instagram (@andreazayasbuchaca). Per a ella, la màgia s’ha produït gràcies a les xarxes socials, trampolí per a projectes editorials. Les xarxes, de fet, han ajudat clarament a visibilitzar les humoristes gràfiques, tal com em confirma la popular Raquel Gu (@raquelberryfinn), nom artístic de Raquel Garcia Ulldemolins. “Les que han fet fortuna amb molts seguidors han generat una tendència editorial, que se suma al context actual, amb un cert boom de llibres disposats a mostrar la feina feta per dones”. Però aquest fenomen també és una arma de doble tall: requereix lluitar cos a cos amb els likes i el volum de seguidors per no ser ignorada.
Les ninotaires poden dibuixar sobre qualsevol tema d’actualitat, és obvi. I només elles poden fer acudits sobre la pobresa menstrual, la maternitat, l’avortament, la sexualitat femenina, la sororitat, la bretxa salarial o el mansplaining. Consola saber que el principal canal per a l’humor gràfic ja no és el paper. Ens arriba a través de la pantalla, que és com coneixem la majoria d’il·lustradores que ens arrenquen una rialla i una reflexió bo i qüestionant l’statu quo. Si així no fos, seria l’statu quo qui se’n fotria. I això tampoc no fa cap gràcia.
