L'Estat va injectar 1.362 milions d'euros a Iberia entre 1991 i 1999
Iberia ha rebut l'auxili financer de l'Estat en diverses ocasions. Només en els anys previs a la seva privatització va rebre injeccions per valor de 1.362 milions d'euros. La SEPI encara n'és accionista.
BARCELONADurant els últims tres anys l'aerolínia espanyola Iberia ha estat una de les veus més crítiques amb les aportacions públiques a Spanair. S'hi ha manifestat en contra en boca dels seus màxims responsables i a través de Vueling, la low cost que controla en un 46% i que era la principal competidora de Spanair fins al seu tancament.
Aquesta setmana el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, assegurava que Iberia ha tingut un paper actiu en el fracàs de la venda de Spanair a Qatar Airways, detonant del tancament de l'aerolínia catalana, que ha rebut 140 milions d'euros del Govern. Vueling és la representant a Espanya de la patronal de les aerolínies de baix cost Elfaa, que ha denunciat les aportacions públiques a Spanair a l'autoritat de competència de la UE, un altre motiu de pes en el fracàs de Spanair.
El cert és que Iberia, exmonopoli estatal, ha arribat a ser el que és avui gràcies a l'auxili continuat dels governs espanyols. Especialment destacables van ser les injeccions de capital que va rebre la companyia dels governs de Felipe González i José María Aznar -amb Josep Piqué, ara president de Vueling, com a ministre d'Indústria- per preparar el seu procés de privatització. Així, entre el 1991 i el 1999 va rebre aportacions estatals per valor de 1.362 milions d'euros.
L'aleshores ministre Josep Piqué va posar al capdavant de la SEPI, el hòlding de participades del govern, l'advocat Pedro Ferreras, que anys més tard va ser el secretari del consell de Vueling. Iberia va requerir l'auxili especial de l'Estat -que va haver de sol·licitar exprés consentiment a la Comissió Europea- al trobar-se en risc de fallida.
L'aventura americana
L'enfonsament dels mercats a causa de la Guerra del Golf, la mala gestió interna i una mal calculada aventura americana (va comprar Aerolíneas Argentinas, la xilena Ladeco i la veneçolana Viasa) van ser un llast massa pesat per a Iberia. Només l'expansió per posicionar-se al mercat de l'Amèrica Llatina (la base actual del seu negoci des de Madrid) va costar a l'Estat 1.200 milions d'euros.
El govern espanyol va ingressar 1.488 milions d'euros amb la privatització d'Iberia. D'aquests, 964 van correspondre a l'entrada al capital de l'aerolínia de British Airways, American Airlines, Caja Madrid, el BBVA, Logista, Ahorro Corporación i El Corte Inglés, el desembre del 1999. Els 524 milions restants s'expliquen per la col·locació a la borsa del 48,51% del capital d'Iberia, l'abril del 2001.
El 'rescat' de Caja Madrid
El 2007 va ser un altre moment decisiu en la història d'Iberia. Hauria caigut en mans estrangeres -estava en venda i l'oferta més ben posicionada era la del fons nord-americà TPG- si no hagués estat pel rescat de la Comunitat de Madrid a través de Caja Madrid. La caixa d'estalvis va elevar la seva participació a Iberia del 10% al 23%, i va sumar una inversió de 755 milions d'euros des del 1999.
A més, l'entitat finança Iberia (a través de crèdits, lísings i garanties) per valor de 372 milions d'euros. La inversió de Caja Madrid (ara Bankia) a Iberia ha estat ruïnosa. El 12,087% que comptabilitza ara a International Airlines Group (hòlding que engloba Iberia i British) té un valor borsari de 512 milions, que contrasta amb els 755 milions invertits des del 1999. L'entitat financera no s'ha desprès de la participació a Iberia tot i rebre 4.465 milions d'euros del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB).
L'Estat manté, a través de la SEPI, un 2,71% d'Iberia-British, valorat en 115 milions d'euros. Aquest paquet accionarial està a la venda, però el govern espanyol espera un moment propici als mercats per no malvendre.
