Nomenclàtors dels carrers de Barcelona i Madrid
Llegeixo que a Madrid un grup de veïns del barri Pacífico han fet una campanya de recollida de firmes a Change.org per canviar el nom de l’avinguda Ciudad de Barcelona.
A Barcelona hi ha dos espais dedicats a la ciutat del Manzanares: l’avinguda de Madrid, una via molt important, i la plaça de la Vila de Madrid, creada sobre les ruïnes dels edificis bombardejats per ordre de Franco i Mussolini. Com a conseqüència de desenrunar els edificis bombardejats, hi va ser descoberta la necròpolis romana, integrada a l’espai públic. El 1958, per congratular-se amb el dictador, al mateix lloc que va fer bombardejar (ai!) l’Ajuntament de Barcelona hi va inaugurar -davant l’edifici de l’Ateneu Barcelonès- un monument que representava la maja madrilenya, una escultura en marbre de Lluís Montané i Mollfulleda, decorada amb els escuts de Barcelona i Madrid.
Malauradament, els despropòsits que afecten la capital de Catalunya venen de molt lluny i van més enllà dels provocats pel fanatisme del futbol.
JORDI PAUSAS
PARÍS
Els para-xocs de la política social
Els nostres polítics, catalans i espanyols, dediquen moltes hores a la seva feina de debatre i discutir temes socials i econòmics per, en definitiva, dominar democràticament el poder. Mentrestant, grups de persones voluntàries dediquen el seu temps lliure a donar suport, material o espiritual, als ciutadans desafavorits, els que esperen les solucions polítiques institucionals, els acords administratius fruit dels debats polítics.
Ras i curt, em pregunto: si no existís aquesta ajuda social complementària, ¿la classe política tindria el temps necessari per a les llargues polèmiques actuals? És aquí on caldria ressaltar el valor humà i estratègic de les associacions benèfiques, que crec que no són prou apreciades pels nostres representants. Cal que considerem que, si no existissin aquests para-xocs, la tasca institucional suportaria una gran pressió social.
JAUME VALLES MUNTADAS
SANT ADRIÀ DE BESÒS
El redescobriment d’Anna Simon a TV3
El programa musical de TV3 Oh happy day ha fitxat per a la seva última temporada, la quarta, la presentadora catalana Anna Simon.
Considero que ha sigut tot un descobriment com a presentadora. El seu domini impecable del català, la seva actitud dinàmica i la calidesa amb què tracta els concursants la fan la conductora perfecta per a un espai d’aquest tipus.
Ja era hora que li donessin una oportunitat on es pogués mostrar tal com és, sense necessitat de fer cap paper preestablert ni seguir un guió com a personatge. Gràcies a TV3 per donar-nos l’oportunitat de conèixer la naturalitat de l’Anna i valorar-la com la gran comunicadora que és.
ADRIANA ESPÍNOLA PLAZA
SABADELL
Ja parlarem...
“Ja parlarem...”, em diu la gent sovint. Fa anys que visc aquí, soc estrangera, però de vegades encara em confon el significat de la frase. Observo que pot tenir més d’un sentit, mentre que allà d’on jo vinc només en té un.
Literalment, entenc que seria un “No et preocupis que ja tindrem una conversa més endavant”, o un “Ja ens veurem, ja quedarem en un futur”, com un comiat per substituir un adeu, però fins i tot podria significar un “No vull parlar amb tu, ni ara ni més endavant, ni potser mai” però com que soc una persona políticament correcta et dic “Ja parlarem”.
Curiós i bonic alhora que una sola paraula, parlar, faci parlar tant.
KATRIEN DE VOS
BARCELONA
