Publicitat
Publicitat

ANASAGASTI PRESENTA UN LLIBRE A BLANQUERNA Contra Crònica

"¡Adiós, mi península hermosa!"

Potser va ser la xerrada informal amb els periodistes de Jordi Casas, nou delegat de la Generalitat a Madrid i reconegut cantant d'havaneres, el que va acabar de conferir a l'acte d'ahir al Centre Cultural Blanquerna un cert aire entre mariner i regeneracionista. Casas, que no prendrà possessió del càrrec fins dilluns que ve, va ser un discret amfitrió en funcions de tres personalitats polítiques de diferent signe que van aconseguir convertir la delegació de la Generalitat a Madrid en un oasi d'enteniment en una capital d'Espanya immersa en una orgia de consignes polítiques, especialment pel que fa al debat territorial en els últims dies.

José Bono, president del Congrés, i Josep Antoni Duran i Lleida, portaveu del grup parlamentari de CiU, van fer costat a Iñaki Anasagasti, senador del PNB, en la presentació del seu llibre Extraños en Madrid , que serà la seva consagració com a parlamentari-borinot de l'Espanya centralista.

Dos calbs i un que ja no ho és
La primera particularitat dels tres assistents que va destacar Bono, i que els unia més que no pas separava, va ser la carència de cabells, que ell ja ha "solucionat". Va animar els altres dos a fer el mateix. Una proposta que Duran i Anasagasti van declinar de manera aparent amb un somriure de compromís.

Bono va apuntar que "el cafè per a tothom va ser un invent per sortir del pas en un moment molt delicat, perquè l'exèrcit no acceptava el dret a l'autogovern de Catalunya i el País Basc". Després, "algunes autonomies es van equivocar volent copiar al peu de la lletra tot el que feien les nacionalitats històriques, un error que encara som a temps de resoldre".

I fins aquí les concessions de cara a la galeria de Bono. Tot seguit va reprendre el seu més pur estil i va dir: "No pot ser que, en el dia a dia, ens inventem valors que podem compartir amb senegalesos abans que amb ciutadans del mateix país".

Hi ha una màxima que diu que després d'una referència a la gent que passa gana, ve una afirmació plena de demagògia. Una màxima que Bono va complir escrupolosament: "Les diferències reals són entre els que no poden menjar i aquells a qui ens sobra de tot".

Bono es va contenir malgrat la intervenció prèvia d'Anasagasti, que li havia recordat als morros que "el president del Congrés és més espanyol que un càntir". Va intentar compensar-ho afegint que als càntirs hi ha aigua fresca però ho va tornar a espatllar explicant -davant els esbufecs d'un atabalat Bono- que l'ara president del Congrés el trucava a l'època d'Aznar per demanar-li que "fotés canya" al PP a les Corts.

El 'republicà' Duran
El llibre que ahir presentava el senador basc va servir també perquè Duran i Lleida fes una curiosa confidència. El diputat de CiU va assenyalar que podria arribar a coincidir amb el subtítol del llibre ( Una república confederal per a una Espanya plural ) i va provocar la sorpresa del mateix Bono, meravellat davant la manera de dir les coses sense dir-les de Duran.

Malgrat les diferències ideològiques, tots tres polítics van apostar per la superació de l'atzucac en què es troba immers el debat territorial, en un ambient que evocava el regeneracionisme de principis del segle XX. Com la també decimonònica havanera Adiós, mi península hermosa, que potser Jordi Casas interpretarà a la seva pròxima cantada, a la vora del mar, recordant el seu primer acte com a delegat del Govern a Madrid.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT