Publicitat
Publicitat

ELECCIONS MUNICIPALS 2011

Una setantena de municipis catalans estan governats per alcaldes escollits en llistes independents

Alcaldes sense paraigua

"N i ens manen ni ens adoctrinen, i podem anar al nostre aire". Miquel Aubà, alcalde de Gandesa des de fa més d'una dècada, resumeix d'aquesta manera els avantatges de presentar-se a les eleccions municipals en una llista d'independents. L'exemple de la capital de la Terra Alta és sens dubte un dels més significatius -majoria absoluta en les últimes eleccions i llarga trajectòria política al municipi-, però no és pas una excepció. A Catalunya hi ha més d'una setantena de pobles governats per llistes d'independents. Les realitats i els orígens que han fet possible aquestes llistes són diferents: petits nuclis aïllats, municipis on els partits tradicionals s'han dinamitat entre ells, plataformes ciutadanes crítiques amb les decisions dels grans partits o, senzillament, pobles on no volen saber-ne res, dels professionals de la política.

Sigui quina sigui la motivació, els integrants d'aquestes llistes comparteixen que només són possibles si hi ha proximitat. L'alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga, ha fet carrera política com a independent, en una primera etapa sota les sigles del PSC i des del 1999 -quan el partit el va expulsar justament per intentar obrir la formació a nous aires- des de les sigles d'Associació d'Independents Progressistes i Nacionalistes (AIPN), que en les últimes eleccions va acceptar presentar-se en coalició amb els socialistes.

Pot semblar un contrasentit, però Joan Amézaga ho té clar: "Per fer política municipal el més important no són les sigles. Més enllà dels principis ideològics, el que cal és autonomia municipal". Hi coincideix plenament Aubà, que recorda: "Som aquí per tirar endavant el poble. Si algú vol tirar endavant el partit, aquest no és l'àmbit".

La manca d'una estructura clàssica de partit darrere d'un equip de govern es pot entendre com una dificultat afegida. Però la majoria de formacions independents no ho creuen així. A Caldes de Malavella, fa sis anys un grup de ciutadans crítics amb el model de municipi van presentar una candidatura independent. Avui, Joan Colomer -un dels líders d'aquella massa crítica- n'és l'alcalde amb una majoria prou còmoda, que els permet governar en solitari a base d'acords puntuals amb la resta de grups.

Colomer reconeix les dificultats d'enfrontar-se en un primer moment a la paperassa i a la burocràcia que suposa dirigir un ajuntament, però destaca que, a diferència dels partits tradicionals, els independents "estan bé" amb totes les administracions: "No importa el color polític que les governa". La majoria de llistes independents, a més a més, reben l'assessorament legal dels consells comarcals, de les diputacions i de les associacions i federacions de municipis. I l'experiència els demostra, assegura Colomer, que no es deixa "de rebre més subvencions ni ajudes que d'altres pobles" governats per partits convencionals. Una altra de les mancances que podria atribuir-se a les llistes independents és la falta de recursos propis. La majoria de formacions viuen de les quotes dels seus simpatitzants i les ajudes estatals per als càrrecs electes. Unes quantitats que els són més que suficients. "Aquí ens coneixem tots", argumenta Aubà, que fa gala de tenir el despatx més gran de la comarca: "el carrer".

L'experiència de Caldes demostra que no calen molts diners. L'equip de Colomer va suplir la falta de recursos "amb el porta a porta" i amb la voluntat de "potenciar el valor" que tenen, "la gent".

L'èxit d'algunes d'aquestes llistes ha fet que molts independents hagin rebut ofertes de partits tradicionals per concórrer a les eleccions sota el seu paraigua, però sense perdre la identitat o les sigles. Els independents reben empara legal i econòmica, i els partits tradicionals computen com a propis els independents de cara a consells comarcals i diputacions. Tots hi guanyen.

Un exemple el trobem a Collbató, on l'associació cultural GIC va decidir fer el pas a la política sota el paraigua d'EPM, sigles lligades a ICV. Josep Estradé, un dels tres regidors del GIC de Collbató, reconeix que el lligam amb Iniciativa els "dóna uns canals de comunicació directa amb la Diputació de Barcelona o la Generalitat" que no tindrien "com a independents". ICV amb les EPM, ERC amb Acord Municipal i el PSC amb Progrés Municipal n'han sumat molts amb aquesta fórmula a tot el territori, fet que sovint ha denunciat CiU, que no recorre a aquesta fórmula.

Sense doctrines ni esquemes

Formacions com el GIC reconeixen que aquesta fórmula els facilita la feina i asseguren que no els obliga a seguir cap doctrina ni esquema de partit. Tot i així, Estradé no amaga que poden pagar el preu que algú els "deixi de votar" per "associar-se a ICV". De fet, a l'associació el debat és ben viu de cara a les eleccions del mes de maig. Qui en canvi ja ho té del tot decidit és l'alcalde de Tàrrega. Joan Amézaga es tornarà a presentar en coalició amb el PSC. No hi veu impediment si es respecta l'autonomia municipal i recorda que el paraigua d'un partit tradicional "facilita una sèrie de tràmits en què els independents van perduts".

A Gandesa, en canvi, Miquel Aubà assegura que quan ha calgut "s'ha entrevistat amb representants dels ministeris sense ajuda de cap diputat" i, a Caldes, Joan Colomer ho té clar: "La nostra bandera i el nostre valor principal és que som independents".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT