Publicitat
Publicitat

LA GOVERNABILITAT DE CATALUNYA

Alícia Sánchez-Camacho: "Si CiU no ens vol als governs és perquè som l'alternativa"

Resignada "Les competències educatives són de les comunitats, el trilingüisme s'aplicarà només on governem" Oferta "Seria bo per a Catalunya un pacte estable CiU-PP"

Amb Mariano Rajoy a la Moncloa, la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, trepitja fort i està disposada a mesurar forces amb CiU per imposar els seus interessos. A Artur Mas li recrimina el no a la investidura del nou president espanyol, que li passarà factura en la negociació del pressupost del 2012, i li llança una avís: després d'haver estat suspès pels catalans segons el CEO, el camí de l'estabilitat només el trobarà de bracet del PP.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va dir que faria "reformes i no retallades". Com cal interpretar aquesta afirmació?

Es prendran les mesures per evitar el dèficit i perquè els espanyols no tinguem com a segona partida de despesa els interessos del deute. Es faran reajustaments que garantiran i no tocaran l'estat del benestar.

Preveuen que l'ajust pugui ser superior als 16.500 milions si es troben, com va passar a Catalunya, factures als calaixos?

Aquesta és la informació de l'ajust necessari que tenim fins que el nou govern d'Espanya avaluï quina és la situació. S'ha produït un traspàs de poders impecable i espero que no trobem factures al calaix ni un deute encara més gran, perquè seria negatiu per a Catalunya i Espanya que s'haguessin de fer més ajustos. Un punt d'increment del dèficit suposa 10.000 milions. Tant de bo no ens trobem amb la situació que ens vam trobar a Catalunya.

Les retallades afectaran les polítiques identitàries espanyoles?

La despesa prescindible es reduirà i s'aprimarà l'administració, però es mantindrà l'essencial. És evident que Espanya ha de tenir un model de política exterior, perquè és necessari per al seu impuls, reconeixement i prestigi al món. Mantindrem els serveis bàsics de l'Estat en tots els àmbits, no només en les polítiques de benestar. I sí, farem ajustos a les televisions públiques.

Defensa és un servei bàsic?

Sens dubte. És una política d'estat, com Interior. Les polítiques d'estat són absolutament imprescindibles per a la convivència i la cohesió.

Vincular Hisenda i Administració Pública implica que aquests ajustos han d'incidir especialment en les comunitats autònomes?

En absolut, i lamento les declaracions del senyor Oriol Pujol, perquè CiU sap molt bé que l'impacte dels dèficits els ha de suportar majoritàriament l'Estat. Que Hisenda estigui amb l'administració territorial implica que es podrà reorganitzar el model econòmic i d'administració territorial evitant duplicitats, ja que això té uns efectes econòmics. Dir que l'Estat vol repercutir en el dèficit de les comunitats autònomes és fals, inadequat i improcedent.

Què va trobar a faltar en clau catalana al discurs d'investidura de Mariano Rajoy?

Res. El que no entenc és la crítica de CiU al discurs. Rajoy va fer un discurs molt equilibrat en el qual va reconèixer la importància emprenedora i el pes de Catalunya a Espanya, i es va comprometre a complir amb les obligacions i les lleis, entre les quals hi ha la disposició addicional tercera i el fons de competitivitat. Rajoy ja ha fet dos gestos: reunir-se amb Duran abans que amb el líder de l'oposició i nomenar per primer cop a la història un català, Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior. Això ja demostra que Rajoy té un compromís molt important i una prioritat amb Catalunya.

Rajoy va dir que volia un model trilingüe a les escoles on hi ha dues llengües oficials. Com s'ho farà?

Impulsant el compliment de la llei, com hem fet sempre. Des del Parlament seguirem impulsant iniciatives que garanteixin un model trilingüe en una sola aula. Lescompetències educatives són de les comunitats autònomes, i nosaltres no governem a Catalunya, per tant, es farà a les comunitats on governem.

El no de CiU a la investidura de Rajoy tindrà i, de fet, ja està tenint conseqüències en la política catalana.

Els catalans no han entès el vot negatiu de CiU al nou govern de Rajoy, que és qui pot treure Catalunya de la crisi, mentre que es van abstenir amb Zapatero per congelar les pensions o permetent que es perllongués l'agonia del seu govern durant un any més. Ha estat un error i una oportunitat perduda de CiU, que no ha demostrat la mateixa responsabilitat que nosaltres hem demostrat a Catalunya. Jo crec que els catalans volien almenys una abstenció, encara que fos crítica. CiU no ha pensat en la Catalunya real i plural que volia unitat per sortir de la crisi.

Són l'única força política que creu que al discurs de Rajoy no hi havia cap element de recentralització.

Va dir que les duplicitats de competències s'han de retallar, no va dir en cap cas que s'haguessin de reduir a les comunitats. Hem de veure les competències de cadascú, respectar-les i evitar les duplicitats on existeixin. No em sorprenen les crítiques del PSC o d'ICV-EUiA, que formen part del tripartit que ha deixat Catalunya arruïnada i endeutada. El que veritablement em sorprèn és que CiU, després de l'actitud responsable del PP a Catalunya, hi hagi votat en contra.

CiU amb prou feines parla del PP del recurs de l'Estatut, però segueix sent refractària a pactar amb vostès. Se sent menyspreada?

En els acords que hem fet, jo he tingut visites i reunions amb el president de la Generalitat, i les ha vist tothom. Estem garantint l'estabilitat al govern de Catalunya i ho estem fent amb absoluta normalitat i amb absolut respecte institucional, no solament aquí, sinó també a l'Ajuntament de Barcelona.

Però a Barcelona CiU s'està resistint a un pacte de govern...

Que algú vulgui governar sol no té res a veure amb el fet que vulgui governar o no amb el PP. Si CiU posa traves o qüestiona un acord de govern amb el PP és perquè sap que assumeix un risc: si els catalans ens veuen governant a Barcelona o a la Generalitat i comproven que som bons governants, hi pot haver efectes electorals, perquè CiU sap que els catalans també poden tenir una alternativa de govern positiva i eficaç. Això no interessa als convergents.

L'eliminació dels dos canals de TV3 es va fer a petició del PP?

Vam plantejar que dins de la reorganització i l'aprimament de l'administració hi han d'entrar totes les empreses públiques, inclòs el sector audiovisual públic català. Ho va demanar el PP i el Govern va acceptar.

Quines altres exigències hi ha sobre la taula?

Que hi hagi un nou model de política exterior, suprimint i reformulant ambaixades. Estem tenint un model de política exterior que suposa molta despesa pública i estem mantenint moltes empreses públiques que encara són deficitàries i que comporten molta despesa per als catalans.

No creu que comparat amb el que gasta l'Estat la política exterior catalana és la xocolata del lloro?

No és una qüestió de comparacions. Els estats tenen una política exterior, i Catalunya no n'ha de tenir, només per internacionalitzar els seus productes i per captar inversors. La política exterior d'Espanya ja fa política exterior de Catalunya i de la resta de comunitats.

TV3 hauria d'emetre en castellà?

TV3 hauria de demostrar la pluralitat del país, no només la Catalunya independentista. A la televisió valenciana i a la de les Balears es parla una altra llengua i castellà, i no passa absolutament res. En canvi, a Catalunya algunes persones han estat retirades de tertúlies per parlar en castellà. Jo això no ho puc admetre. Que la llengua prioritària a TV3 sigui el català, sí, però que també es podria fer en altres llengües i en castellà, això és evident.

Mas no ha triat soci preferent. La mà estesa del PP és sense límits o posarà un ultimàtum com ha fet a l'Ajuntament de Barcelona?

A Barcelona el que s'ha demanat és un acord de govern. Ara que els catalans han suspès la gestió de l'executiu d'Artur Mas i ha quedat demostrada la seva gran debilitat i inestabilitat política, i que la geometria variable no li ha funcionat excepte per pactar lleis menors, seria bo per a Catalunya i per sortir de la crisi que hi hagués un pacte, no de govern, però sí d'estabilitat.

Garanteix que l'Estat pagarà el que deu a Catalunya?

El PP serà l'interlocutor bàsic i necessari per defensar els interessos de Catalunya. Hem aconseguit que Mariano Rajoy digui que complirà amb la llei i amb els compromisos.

Sense dèficit fiscal Catalunya no hauria de fer retallades. Més enllà de la mala gestió, no creu que és un problema estructural?

És evident que necessitem més recursos, però també hi ha hagut una gestió que dilapidava els nostres recursos públics i ens endeutava fins a les orelles. No es pot parlar només de dèficit fiscal, sinó de quan s'ha gastat el que no teníem. Passar de 12.000 a 40.000 milions de deute en set anys, amb el tripartit, és impressionant i no li ha passat a cap altra comunitat, i el senyor Zapatero, sense dèficit fiscal, va passar d'un superàvit del 2,7 a l'11%.

Però no se sent incòmoda estant entre la minoria que està en contra del concert econòmic?

Catalunya necessita més diners, i el model de finançament que va aprovar el govern socialista no era el model que necessitava. Es va fer en el pitjor moment, quan no teníem recursos, i generant expectatives que no es podien complir, és a dir, mentint i enganyant. S'han de gestionar millor els recursos econòmics i financers de Catalunya. Treballaré perquè el govern de Rajoy entengui les propostes de Catalunya.

El PP hauria d'obrir el debat d'acabar amb el privilegi del concert econòmic d'Euskadi i Navarra? Ells no han tingut dèficit.

Segons aquesta teoria, qualsevol estat independent no hauria de tenir dèficit. Dit això, s'ha de tenir com a prioritat la sortida de la crisi, perquè aquí estem parlant molt de la revisió del model de finançament, però, com va dir Rajoy, si a les arques de l'Estat la recaptació baixa, no podrem repartir el poc que hi ha. Un cop se surti de la crisi caldrà que es revisi el finançament de les comunitats deficitàries.

Com pensa frenar el PP una eventual consulta pel concert econòmic i un segon 10-J?

Després de la manifestació del 10-J el PP va passar de ser la quarta força política de Catalunya a ser la tercera. Cal avaluar les coses. I les consultes s'han de fer d'acord amb la legalitat, i la competència dels referèndums la té qui la té. El que crec que no és adequat és que el Govern, i en aquest cas el portaveu, Francesc Homs, en un moment en què no poden ni pagar les nòmines, estiguin generant més elements d'incertesa i inestabilitat parlant o amenaçant amb possibles consultes. Vull recordar que CiU amenaça amb una consulta, però fa un any que governa, i hi ha més atur i més deute, i els catalans han suspès aquest govern. Per tant, alguna cosa hauran de revisar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT