Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

L'esgotat Rubalcaba no tapa la dirigent del PSC

Chacón ja assaja per ser l'alternativa a Rajoy

Un candidat veterà i experimentat que arriba a les eleccions de diumenge derrotat i esgotat després de passar quinze dies empaitant la pilota sense ni tan sols tocar-la. I una aspirant a rellevar-lo com a líder del PSOE que no es va cremar anant a unes primàries que hauria perdut i que si les urnes la salven (o el que és el mateix, donen diumenge la victòria al PSC a Catalunya) ho provarà al congrés que el partit celebrarà al gener o al febrer, sempre abans de les andaluses del març. És el panorama que, ahir durant tot el dia a Barcelona, van oferir Alfredo Pérez Rubalcaba i l'encara ministra de Defensa Carme Chacón.

El procés el pot obrir aquest mateix dilluns, després d'una nit electoral que es preveu la més nefasta de la història moderna del PSOE, l'executiva federal que ja ha convocat l'encara secretari general, José Luis Rodríguez Zapatero. Un Zapatero que va callar mentre els barons i l'antic aparell van coure a favor de Rubalcaba el seu relleu com a cap de cartell, però que no ho farà ara. Dirà què és el que vol per al futur del PSOE. Zapatero no convocarà dilluns el congrés federal, però el ball, que serà paral·lel al de l'encara incert congrés del PSC a mitjans de desembre, començarà.

Força per frenar el PP

Ahir, davant més de deu mil persones al míting central a Barcelona, el candidat del PSOE no va fer referències al futur immediat del partit, però sí que va demanar als votants d'esquerres que li donin "força", almenys per plantar cara al PP. O el que és el mateix, impedir la majoria absoluta que, tal com va recordar diverses vegades Carme Chacón, pronostiquen totes les enquestes.

El míting de Rubalcaba, que va apel·lar a tot el que és apel·lable per salvar els mobles, va contrastar amb el de Chacón. Sense ser generosa en propostes programàtiques (de fet no en va fer cap), la candidata va fer un discurs ja en clau estatal, de veritable cap de l'oposició a Rajoy. De Catalunya, a penes en va parlar. Va llançar un dard a CiU, en el sentit que, igual que el PP a escala espanyola, "no avisaven de les retallades", i va citar el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, per presentar una situació assistencial precària en la sanitat catalana. Però els seus principals retrets van ser per a José Ramón Bauzá, María Dolores de Cospedal, Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy... És la lliga en la qual ella vol jugar.

El seu discurs va tenir poc a veure amb els dels candidats regionals que, als mítings a la resta de l'Estat, precedeixen en l'ús de la paraula Rubalcaba, que ahir va veure com l'escenografia del PSOE es convertia en la del PSC i dels seus cartells no n'hi havia ni un. Tots eren per a Chacón. I ella va recordar, ja a primera hora en la reunió amb CCOO i UGT, que Zapatero no hauria estat president el 2004 i el 2008 sense els vots catalans, i que només Catalunya pot parar l'onada del PP. Quan el 2008 el PSC va obtenir 25 escons -4 més que el 2004, del total de 5 que va guanyar el PSOE a tot l'Estat- José Montilla va reclamar atencions que mai va rebre.

El pes de l'aportació catalana

Ahir Chacón va tornar a alçar la bandera d'un PSC clau per al socialisme espanyol (la taca roja de Catalunya si els socialistes s'hi mantenen com a primera força serà l'excepció en un mapa d'Espanya d'un blau intens que només pot trencar el nacionalisme basc), però Rubalcaba no va anar més enllà de reconèixer l'aportació catalana i demanar més mobilització en "una campanya molt dura".

El dia abans el PSOE havia fet un acte "generacional" a Màlaga beneït per Felipe González (molt implicat amb Rubalcaba) i Alfonso Guerra, i amb la participació de Zapatero i dirigents de present i futur. A Chacón no l'hi van convidar i ahir hi va treure ferro, però la processó anava per dins.

Rubalcaba va callar quan li van preguntar pel tema. Ara només pensa a treure més escons que Joaquín Almunia el 2000 (125). I per això val tot. També l'opa a IU a escala espanyola i a ICV a Catalunya. Així, va avisar que lluitar contra el bipartidisme només dóna ales "al monopartidisme, que perjudica els treballadors". Un cop més intentava despertar el nucli dur dels votants d'esquerres prometent defensar l'estat del benestar "amb dents i ungles".

Unes "dents i ungles" que també va ensenyar Chacón, advertint que no li seria "fàcil" al PP retallar uns drets socials arribats amb els governs de Zapatero, a qui ella va reivindicar, assegurant que ha impedit que Espanya acabi com Grècia o Portugal.

Chacón no va criticar CiU, però sí el full de serveis de l'envalentit Rajoy a Catalunya. Si Rubalcaba va apel·lar a la història del PSOE i al compromís amb les polítiques socials, ella va apel·lar a "la memòria" dels catalans recordant l'Estatut o els papers de Salamanca.

Un Rajoy que ha volgut "que a Espanya li vagi malament perquè a ell li vagi bé". En la seva empresa per encapçalar el partit a partir del 21, a Chacón l'ajudaria que al PSOE li anés malament diumenge a les urnes. Són les coses de la política.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT