Publicitat
Publicitat

REVOLTES DURANT EL RAMADÀ

La mort d'almenys 140 persones diumenge desencadena una marea de condemnes estrangeres

Escalada de terror a Síria

La Unió Europea va imposar ahir més sancions al govern sirià per la mort d'almenys 140 persones durant les protestes de diumenge. El Consell de Seguretat de l'ONU va convocar una reunió d'urgència.

"Estan massacrant Hama, no ens ho esperàvem", deia a l'agència Reuters atemorit ahir un veí d'aquesta ciutat siriana assetjada pel règim des del cap de setmana. Durant el primer dia del Ramadà i per segon dia consecutiu, l'exèrcit de Síria va bombardejar amb tancs la ciutat, trastornada per la mort diumenge d'almenys 100 civils, segons les organitzacions de defensa dels drets humans. El règim del president Baixar al-Assad està decidit a mantenir els manifestants a ratlla i el recompte de 140 víctimes en només un dia no l'afecta.

És més, Al-Assad va felicitar ahir personalment el seu exèrcit per la feina feta durant aquestes últimes setmanes mentre seguia reprimint Hama, amb un comptador de víctimes que en moment de tancar l'edició arribava a la desena. "Saludo cada soldat i el felicito", va dir des de Damasc, des d'on també va voler desmentir els comentaris de tots els que des de l'exterior han "volgut crear dissensions". Per això va afegir que està "més decidit que mai a perseguir i implementar les nostres polítiques".

Tensió a les Nacions Unides

La comunitat internacional ja no sap on frenarà el règim sirià i la seva inacció la posa en evidència. Des de la Unió Europea i els Estats Units va tornar a caure ahir tota una marea de condemnes per la mort de desenes de civils. Síria ha passat la línia vermella i Al-Assad, probablement, ha perdut del tot la confiança d'Occident.

Ahir Alemanya i Itàlia van reclamar una reunió d'urgència al Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Nova York amb l'objectiu de donar un senyal "clar" de la posició internacional sobre el règim. Però la por a avançar en una condemna que els porti un estadi similar al desgast de la intervenció a Líbia feia pensar als analistes que de la trobada no en sortiria cap acció que fes frenar l'espiral de destrucció a Síria.

Tot i això, el ministre d'Exteriors del Regne Unit, William Hague, no va descartar una possible intervenció al país, però no per ara, i amb tots els seus homòlegs ahir van decidir ampliar les sancions -congelació de béns i prohibició de viatjar a l'espai comunitari- a cinc membres més del govern sirià. De la seva banda, la representant d'Exteriors de la UE, Cathernie Asthon, va advertir el règim de futures accions si no cessaven els atacs. El president dels Estats Units, Barack Obama, va seguir el mateix camí i va qualificar "d'horripilant" l'acció de l'exèrcit sirià, la més sagnant des que van començar les protestes a mitjans de març, en un període en què ja han mort almenys 1.600 civils i hi ha més de 2.000 detinguts.

El record de la matança del 1982

Hama, la tercera ciutat més gran del país, havia estat després de la revolta l'escenari d'un miratge de llibertat que només ha pogut durar dos mesos. Fins fa poc els joves es manifestaven cada nit amb l'objectiu de celebrar que, simplement, podien protestar. Sorprenentment i potser esperonada per les condemnes estrangeres, l'exèrciat s'havia retirat després d'una sagnant matança de més de cinquanta civils a finals del maig que va aixecar totes les alarmes sobre la resposta del règim a la revolta.

Ara l'exèrcit contraataca i fa retornar als més vells el record de la repressió sagnant del 1982, en què van morir milers d'homes que s'havien aixecat contra el pare de l'actual president. I la repressió sagnant s'escampa per primera vegada, amb contundència, a Deir al-Zor -a l'est del país-, la cinquena ciutat més gran de Síria i l'enclavament petrolier més important del país. Diversos testimonis informaven de trets de soldats al carrer quan la gent sortia de les pregàries abans de la fi del dejuni diürn del Ramadà. Uns atacs que també es repetien, per tercera nit, a Hama.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT