Publicitat
Publicitat

LA INVESTIGACIÓ DELS CRIMS DEL FRANQUISME

El Suprem rebutja l'acusació de prevaricació a l'exjutge però l'avisa que la Transició no es qüestiona

Garzón, absolt però criticat per remoure el passat

El Tribunal Suprem no creu que Baltasar Garzón hagi prevaricat a l'hora de voler investigar els crims de Franco. Ara bé, tampoc li dóna la raó i diu que reparar les víctimes correspon a l'Estat, no als jutges.

Regust agredolç per als familiars dels més de 100.000 espanyols que, segons les associacions de recuperació de la memòria històrica, encara estan sepultats en fosses comunes sense identificar. Víctimes de la Guerra Civil i de quaranta anys d'atroç dictadura del general Franco. Ahir la justícia espanyola va declarar innocent el ja exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, acusat d'un delicte de prevaricació (dictar intencionadament una resolució injusta) per voler ajudar aquests col·lectius. No obstant, la sentència dictada pel Tribunal Suprem té un aire alliçonador: avisa que posar llum al passat és cosa dels historiadors i reparar els vençuts, de les institucions de l'Estat. En cap cas, però, d'un jutge d'instrucció com ell.

Sigui com sigui, la satisfacció dels col·lectius de víctimes per aquesta absolució és continguda perquè la causa els ha fet perdre molt de temps -alguns dels demandants, d'avançada edat, han mort- i perquè Garzón ha estat apartat onze anys de la carrera judicial per les escoltes del cas Gürtel.

La sentència conclou que "tot i que fos errònia", l'actitud de l'exmagistrat no va ser delictiva. Es refereix a la decisió que va prendre l'octubre del 2008 de declarar-se competent per investigar les denúncies d'associacions de familiars de desapareguts, autoritzar l'obertura de 19 fosses i reclamar el certificat de defunció de Franco, un dels 35 alts càrrecs de la dictadura que assenyalava com a culpables dels crims. Això va encendre els ànims de l'ultradretà sindicat Manos Limpias, que demanava 20 anys d'inhabilitació.

Dels membres del tribunal, només José Manuel Maza va emetre un vot particular perquè considera que Garzón va "abusar de poder" per "instrumentalitzar" el procés.

Els fets haurien preescrit

Tot i que la majoria de magistrats no hi veuen mala fe, el Suprem deixa clar que va cometre relliscades jurídiques. La més important, d'on pengen totes les altres, la de tipificar els fets com a delicte contra la humanitat. Segons la resolució, identificar així aquests assassinats no els converteix en automàticament perseguibles. De fet, recorda que els tractats internacionals que ho permeten es van incorporar a l'ordenament jurídic espanyol el 1952. I els fets investigats comencen el 1936.

Per qüestionar l'actuació de l'exjutge, argumenten també que les desaparicions que pretenia aclarir han preescrit, fins i tot si es té en compte que els familiars no van tenir llibertat per exigir justícia fins al 1978, amb la Constitució. En aquest cas, s'hauria d'haver actuat abans del 1998, i les primeres demandes no van arribar fins al 2006.

La mort dels autors dels crims és un altre element que, segons l'Alt Tribunal, impedeix perseguir per la via penal l'actuació del franquisme.

Llei d'amnistia: un pacte

Més enllà de l'absolució, el text té una càrrega política de fons amb una idea clara: blindar els acords que van permetre transitar de la dictadura a la democràcia. "Precisament perquè la Transició va ser voluntat del poble espanyol, articulada en una llei, cap jutge o tribunal, en cap cas, pot qüestionar la legitimitat del procés". El focus es posa sobretot en la llei d'amnistia del 1977, que va protegir els jerarques del franquisme d'asseure's al banc dels acusats. Assegura que va ser promulgada amb "el consens total de les forces polítiques" i amb "un evident sentit de la reconciliació". "En cap cas va ser una llei dels vencedors per encobrir els seus propis crims", conclou.

En una sentència molt pensada, els sis jutges favorables a l'absolució compensen el cop de porta a exigir responsabilitats penals amb paraules de comprensió cap a la lluita dels familiars de les víctimes republicanes. "La recerca de la veritat és una pretensió tan legítima com necessària", afirmen. Ara bé, correspon a les institucions de l'Estat amb l'ajuda dels "historiadors".

Es mostren crítics amb la legislació que hauria d'haver fet el que es va proposar fer Garzón. Denuncien que la llei de la memòria històrica, que va impulsar el govern del PSOE, ha "reparat en gran mesura les conseqüències de la guerra i la postguerra", però que no ha acabat de servir per localitzar tots els cadàvers i homenatjar-los, ni tampoc per "l'efectiva reconciliació" que buscava, assegura, la Transició.

L'absolució de Garzón arriba tard. Diverses de les personalitats que han estat al seu costat ja havien pronosticat que seria apartat de la carrera judicial per alguna de les tres causes obertes com a represàlia per haver-se atrevit a investigar el franquisme. El cert és que, condemnant-lo per la intervenció de les comunicacions dels principals acusats del Gürtel i declarant-lo ara innocent en la causa pels crims de la dictadura, la judicatura espanyola s'estalvia un escàndol important d'àmbit internacional.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT