Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Geir Haarde: "Les decisions polítiques només s'han de castigar a les urnes"

Crisi "Vaig prendre les decisions més difícils de la meva vida deixant caure els bancs" Reacció "És fàcil parlar ara: si s'hagués pres una decisió contra els bancs abans del col·lapse, els bancs l'haurien interpretat de manera negativa"

Avui dilluns és el dia. Geir Haarde (Reykjavík, 1951), exprimer ministre islandès entre el 2006 i el 2009, coneixerà avui la decisió d'un tribunal especial sobre delictes públics creat el 1905, però que mai fins ara no s'havia utilitzat. El Parlament islandès va aprovar el 2010 obrir un procés contra Haarde a través d'aquest tribunal per negligència en la seva gestió i per no haver fet "prou" per evitar la crisi financera que va acabar ensorrant el país.

Es tracta del primer judici obert contra un responsable polític per la crisi i tindrà un fort component simbòlic per a molts ciutadans de tot el món. Si és declarat culpable, podria complir fins a dos anys de presó. L'exprimer ministre islandès ha estat des de dijous a dissabte a Barcelona. Dissabte va tornar cap a Reykjavík després de participar en la Quarta Conferència anual de l'European Public Policy Conference (EPPC), organitzada per la Hertie School of Governance a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI). L'ARA el va entrevistar divendres, abans de la seva intervenció en el fòrum.

Haarde va deixar el càrrec el gener del 2009, després de prendre mesures arriscades, molt diferents a les adoptades per països com Irlanda. Van caure els tres principals bancs, la corona islandesa va perdre el 58% del seu valor, la inflació va arribar a ser del 19% i el PIB es va contraure un 7% el 2009. Però la decisió de no salvar la banca ni protegir els seus creditors ha donat fruits. Islàndia, un país de 300.000 habitants, ha tornat a créixer.

A vostè se l'acusa de no haver fet "prou". ¿Podria haver fet més per evitar el col·lapse financer provocat per uns bancs que tenien unes dimensions de fins a deu vegades el PIB islandès?

El sistema bancari era molt gran, sí, és veritat, però la sensació era que el sistema era molt sòlid abans de la crisi. Ara es diu que es podria haver actuat molt abans, el 2005 o el 2006, a l'entendre que en aquell moment es podia evitar encara el desastre posterior. Però, què es podia fer? Els bancs pagaven molts diners, pagaven bons salaris, pagaven taxes, eren molt populars. És molt fàcil després dir el que calia o no calia fer, o que no es va fer prou. Ningú no deia res en aquell moment, ningú no preveia que caurien els bancs. Ningú tampoc no va dir quines conseqüències hauria tingut fer una cosa o una altra. Si hagués fet alguna actuació contra els bancs, els mercats l'haurien interpretat com una intervenció negativa.

I dilluns, què pot passar? És un judici a un polític. Tothom espera la decisió d'aquest tribunal.

Cap polític pot ser portat a un tribunal per qüestions així, em sembla ridícul. El tribunal dirà "culpable" o no "culpable". La màxima pena són dos anys, seria molt extrem, espero que no s'hi arribi.

Serà un símbol. Si resulta culpable, serà el primer polític responsable de la crisi.

Segurament, però les decisions polítiques només s'han de castigar a les urnes. És com s'assumeixen les responsabilitats, sent castigat o no en un procés democràtic.

Però els polítics prenen decisions importants, utilitzen pressupostos, fan inversions. A Espanya, el govern espanyol ha adoptat mesures per castigar una mala gestió pública després de casos flagrants. S'han de responsabilitzar de les seves accions, no ho creu?

Els polítics prenen decisions polítiques. No conec la situació que em diu, però vostès han tingut eleccions. En el meu cas és un tribunal especial que no s'havia utilitzat mai abans. Des del meu punt de vista, si comets un crim has de ser jutjat en un tribunal judicial regular. Hi ha crims polítics, però són en casos de corrupció, d'apropiar-se de diners públics, d'ofenses sexuals, com va passar amb el president d'Israel o amb Dominique Strauss-Khan. El que m'ha passat a mi, el que la gent llegeix en els titulars, és que estic sent jutjat en un tribunal com en altres casos que no tenen res a veure. És ridícul.

¿I com valora les seves decisions polítiques?

Es van prendre mesures, es va pressionar els bancs perquè reduïssin les seves dimensions. Els bancs van perdre molts diners, i els creditors també, perquè vam decidir no garantir les obligacions de les entitats, al contrari d'Irlanda, que per mi va cometre un gran error. Tot el que es va fer ens va col·locar després en una situació millor que la d'Irlanda. Vam reaccionar més ràpidament. I ara estem més preparats. Però llavors vaig prendre les decisions més difícils de la meva vida.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT