Publicitat
Publicitat

SALUT

Josep Maria Gatell: "No vacunar és una bajanada"

Sida "Hi ha gent que es diagnostica tard, els primers símptomes poden passar desapercebuts durant cinc o deu anys" Retallades "Tenim bons investigadors que competeixen pels mateixos recursos, però retallats un 10%, i hi ha programes que corren perill"

Des del seu despatx de l'Hospital Clínic, el doctor Josep Maria Gatell (Bràfim, Alt Camp, 1951) dirigeix el servei de malalties infeccioses i sida. Gatell és un dels grans experts a Espanya en aquesta malaltia. L'objectiu d'aquest servei és trobar una vacuna efectiva contra la sida, detectada fa trenta anys, perquè, explica, la vacunació és la intervenció de més èxit de la història de la medicina.

Quins són els reptes amb què es troba la recerca en sida?

Queden dues coses per fer. Primer, evitar noves infeccions, i en tota la història de la medicina la millor mesura preventiva d'una malaltia infecciosa sempre ha estat una vacuna. La verola, la poliomielitis i el xarampió en són exemples. L'altre cosa que queda per fer és eradicar el virus perquè les persones que ara estan infectades no hagin de rebre tractament tota la vida, perquè és incòmode, consumeix recursos sanitaris i pot ser tòxic a llarg termini i econòmicament insostenible. I les vacunes terapèutiques van enfocades a aconseguir-ho.

S'atreveix a posar una data per a la vacuna?

Abans de cinc anys és impossible, perquè hi ha un seguit de controls de seguretat i d'agències reguladores que s'han de passar. Després? Ja ho veurem.

Li treu la son aquesta fita?

Tot i que et marques una fita, encara que no s'arribi a assolir la vacuna contra el VIH, tot el que s'avanci en recerca serà molt important, perquè es podrà aplicar a altres camps de les malalties infeccioses. Per exemple, el que s'ha fet per desenvolupar els antiretrovirals ara s'està aplicant a l'hepatitis C, amb l'avantatge que l'hepatitis es cura.

Amb tota la informació que tenim, el nombre de nous infectats es manté estable. Per què?

La lluita contra les malalties de transmissió sexual, com la sida, ha estat sempre molt problemàtica perquè implica canviar costums i hàbits sexuals, i això és molt complicat. Per què funcionen tan bé les vacunes? Perquè no requereix un esforç més enllà de vacunar-se.

Els malalts de sida ja no es moren, però es fan grans abans.

Aquest és un dels temes que ara s'estan debatent. Amb el tractament antiretroviral no ho controles tot, queden coses residuals, i això explica una acceleració de l'envelliment d'entre 10 i 15 anys. I com també passa amb el càncer, hi ha gent que es diagnostica tard. Els primers símptomes poden passar desapercebuts durant cinc o deu anys.

Ens hauríem de fer més controls?

Igual que a partir de determinada edat les dones saben que s'han de fer una mamografia, si intueixes que has estat en situació de risc no costa res fer-se la prova, perquè un diagnòstic tardà complica les coses.

El gruix de les seves activitats de recerca són en el camp de la sida. Veu perillar la recerca per les retallades?

Els problemes els podem concretar en dos. Per una part, les retallades, que han estat al voltant del 10% o 15% en els fons de recerca. I el segon problema és que en els últims anys hem fet una cosa molt positiva que és importar talents espanyols que treballaven fora i estrangers que volien treballar aquí. Però què ha passat? Que ara hi ha investigadors de molt bon nivell que competeixen pels mateixos diners de recerca, reduïts un 10%, quan haurien d'augmentar proporcionalment. Hem d'intentar que els grups de recerca que estan consolidats no hagin de tancar.

Però el seu grup no corre perill, suposo.

L'Hivacat (el programa català per al desenvolupament d'una vacuna efectiva contra la sida), que compartim amb l'Hospital Germans Trias, de moment està consolidat. No correrà perill un o dos anys, però s'ha de mirar a cinc anys vista. I pel que fa al camp de recerca general sobre la sida, tenim més problemes que abans. Hi ha programes que corren perill.

Què pensa de la tendència de no vacunar i qüestionar les vacunes?

És una bajanada, un error molt greu i un acte egoista. La vacunació és la intervenció preventiva de més èxit en la història de la medicina i ningú pot dubtar de la relació cost-eficàcia que té. Trobo d'un egoisme brutal no vacunar. Els efectes secundaris greus són d'1 per cada 200.000 casos. És una taxa molt petita, però és cert que eixistix. Però si no tenim xarampió és gràcies a la vacunació. Hi ha pares que diuen: "Per què exposar el meu fill a una taxa d'efectes secundaris si ja es vacunen els altres?" Però si tothom fes el mateix, tornaríem a tenir xarampió, còlera, poliomielitis...

La llei òmnibus obre la via a fer sanitat privada als hospitals públics, un model que ja practica el Clínic. El futur de la sanitat passa per aquí?

Crec que és imprescindible que hi hagi un determinat grau de convivència entre la sanitat pública i la privada. És difícil que la sanitat pública pugui arribar arreu i no veig malament que es pugui complementar amb una part privada, sempre que tothom tingui cobertes les necessitats bàsiques.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT