Publicitat
Publicitat

ELECCIONS PARLAMENTÀRIES

Els aiatol·làs, contraris a Ahmadinejad, guanyen els comicis

L'Iran pregona una participació del 64% per legitimar el règim

El govern de l'Iran va informar ahir d'una gran participació en les eleccions parlamentàries celebrades divendres, qualificant l'alta assistència de "senyal èpic" del suport del poble a la teocràcia iraniana i de dit a l'ull a Occident. El ministre de l'Interior, Mustafà Mohamed Najjar, va xifrar -amb un 85% dels vots escrutats- en un 64,2% la participació en els comicis, els primers després de les disputades presidencials del 2009.

El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, havia instat a la participació com una forma de resistència cap a Occident, en un moment de tensió extraordinària. L'economia iraniana s'ofega per l'última ronda de sancions, i creixen les especulacions que Israel podria bombardejar-ne les instal·lacions nuclears. En canvi, el moviment de la silenciada oposició va cridar al boicot de la votació. Un dels principals opositors, Mehdi Karoubi -en arrest domiciliari-, va instar el poble a través de la seva web a "no participar en aquesta farsa d'eleccions".

Segons els resultats provisionals, la victòria va ser per als islàmics radicals lleials a Khamenei, cosa que incrementarà el seu poder sobre el complex paisatge polític iranià. Dels 290 escons del Parlament, 150 ja estan adjudicats, segons la televisió estatal, i tres quarts d'aquests diputats serien afins al sector agrupat al voltant del líder suprem.

Ahmadinejad, més dèbil

Tot i que ideològicament no es diferencien pràcticament gens dels partidaris d'Ahmadinejad, la victòria dels aiatol·làs posa Ahmadinejad en una situació difícil quan falta un any per a la fi del seu mandat. El president, que ha mantingut diferències amb la majoria del Parlament -que li ha anat retirant el suport- i amb Khamenei, pot tenir més dificultats de les que preveia per ser reelegit. Tot i que el Parlament té un pes relativament lleu, ara pot ser més fàcil per a Khamenei abolir el càrrec de president, com va insinuar l'any passat, cosa que consolidaria més el seu poder. La setmana que ve, Ahmadinejad ja haurà d'afrontar una ronda de preguntes al Parlament sobre suposades irregularitats i casos de corrupció en el seu govern.

Molts dels opositors que van omplir els carrers durant les protestes que van seguir les eleccions del 2009, sufocades durament amb una repressió que va destruir qualsevol moviment reformista, van rebutjar els resultats com a buits de sentit.

Participació dubtosa

Les notícies divulgades a la televisió i els mitjans digitals estatals anaven farcides d'escenes amb punts de votació plens a vessar. Això, però, no concorda amb les cabines de votació buides que descrivien molts iranians a la capital i altres ciutats importants durant la jornada. "He anat a dos punts de votació cap a les 14 hores, una mesquita i una escola, i quasi no hi havia ningú", deia una dona de 41 anys a Teheran.

Diversos analistes i crítics amb l'executiu han dit que el govern, que fa temps que parla de la participació com a signe de la seva legitimitat democràtica, informaria de xifres elevades passés el que passés. Altres argumenten que els números oficials podrien ser acurats a la llum de les crides recents al patriotisme i la pietat d'alts càrrecs i clergues, especialment efectives a l'interior.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT