Publicitat
Publicitat

ENCAIX DE CATALUNYA A ESPANYA

El conseller d'Economia recorda que ja Hi ha 95 països independents més petits

Mas-Colell avala la viabilitat econòmica d'un Estat català

El conseller Mas-Colell va apadrinar la presentació del llibre Sense Espanya , un estudi sobre la repercussió d'una hipotètica secessió. I va acceptar que l'econòmic no seria un argument per oposar-s'hi.

Els empresaris són un col·lectiu d'habitual naturalesa conservadora. Els negocis requereixen màxima estabilitat per reeixir i amb la cartera no s'hi juga a les palpentes. Per això, els possibles riscos d'un procés d'independència -i en concret la por al boicot espanyol a productes catalans- són un element recurrent que ha allunyat aquest sector de tesis sobiranistes. L'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió reflectia que una majoria de catalans s'adherien al sobiranisme precisament per raons econòmiques i un estudi editat recentment amb el títol Sense Espanya intenta desmuntar també el mite del temut boicot. El llibre va rebre ahir l'aval ni més ni menys que del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va assegurar que "Catalunya com a país independent seria perfectament viable".

En un acte organitzat a la seu de la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, el seu president, Josep González, va explicar que "entre l'empresariat aquesta qüestió [la independència] genera interès". No es va mullar sobre la seva preferència, però sí que va denunciar que "ja n'hi ha prou de ser tan solidaris i rebre només incomprensió". Tanmateix, no hi ha intenció de saltar al buit, ja que "hi ha inquietud dels empresaris per un altre possible boicot com el del cava". Es referia al que va tenir lloc a productes catalans el 2004, quan l'aleshores líder d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira va defensar no donar suport a Madrid en la cursa de les Olimpíades del 2012.

I és aquest fatídic horitzó el que els economistes Modest Guinjoan i Xavier Cuadras pretenen contrarestar. Si Catalunya s'arribés a independitzar, "el boicot no seria tan greu", va preveure en sintonia amb ells Mas-Colell, un conseller que no s'ha arrenglerat fins ara amb les tesis sobiranistes. També va recordar per afegir arguments a la raó econòmica que 95 països dels 193 independents actualment tenen menys població que Catalunya, així com que "on hi ha dèficit fiscal [com és el cas], la viabilitat està reforçada". Mas-Colell no creu que la secessió fos una solució a la crisi, ja que Catalunya "estaria integrada a la Unió Europea i, per tant, en compartiria els problemes", però va subratllar que "els costos de la independència no han d'espantar ningú, és obvi".

La fi del dèficit fiscal compensa

La tesi principal de l'estudi presentat per Mas-Colell i González és que el possible boicot -per fort que fos- estaria compensat per la fi del dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat. Espanya és encara el principal mercat dels productes catalans, però en una proporció cada cop més baixa en comparació amb la resta del món. Tanmateix, el possible boicot segur que afectaria, però en diferent mesura en cada sector, tot i que segons els precedents els efectes serien "limitats en l'abast i la durada, que no seria indefinida". El boicot al cava només en va reduir un 10% la venda al mercat espanyol, però el sector va incrementar la internacionalització i actualment ja s'han recuperat els nivells previs.

El boicot no seria homogeni arreu i algunes comunitats s'hi acarnissarien més però, com va apuntar també Mas-Colell, el mercat globalitzat suposaria una important alternativa, així com una reacció simètrica comportaria que els catalans també substituïssin productes espanyols per d'altres de propis.

Sigui com sigui, i amb l'ànim de fonamentar la discussió, el conseller va celebrar que el debat "es faci des d'un punt de vista analític". I l'estudi és contundent: "Cal un boicot equivalent al 80% del consum de particulars i del 50% del d'empreses espanyoles per equiparar-ne els efectes als de la fi de l'espoli fiscal", segons els autors. Unes xifres que es van considerar molt remotes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT