Publicitat
Publicitat

CARRETERES SECUNDÀRIES

Només parlo francès, desgraciadament

Incertesa La compareixença de l'expresident de la Costa d'Ivori, Laurent Gbagbo, al Tribunal de l'Haia s'ha produït uns dies abans de les eleccions legislatives al país, que boicotegen els lleials a Gbagbo 'Déjà-vu' Mentre la justícia internacional fa la seva feina, la política sembla conduir a nous enfrontaments i és incapaç de construir escenaris de reconciliació

El vídeo està penjat a YouTube i dura uns vint-i-set minuts. Val la pena mirar-lo perquè és la primera vegada que un expresident compareix davant del Tribunal Penal Internacional (Iugoslàvia té el seu propi tribunal especial) acusat d'haver participat en crims contra la humanitat.

Va passar aquest dilluns, dia 5 de desembre, a l'Haia. Laurent Gbagbo porta un vestit blau fosc, corbata blau cel i camisa blanca. Als seus 66 anys mostra un aspecte saludable. Quan la presidenta del Tribunal, l'argentina Silvia Fernández de Gurmendi, el convida a presentar-se, l'home que va governar la Costa d'Ivori durant deu anys i que va ser detingut quan encara vivia, parapetat, a la residència oficial, ho fa parlant lentament, sense aixecar la veu. "Entén bé el francès?", li pregunta en un determinat moment la jutge argentina. "Només parlo francès", contesta Gbagbo, i deixa en suspensió la frase abans de concloure: "Desgraciadament". ¿Desgraciadament perquè li agradaria parlar també altres idiomes? ¿O desgraciadament perquè el francès és el símbol d'una identitat segrestada, i els idiomes natius -que parla amb tota seguretat-, sap que no tenen cap valor als ulls del Tribunal que es disposa a jutjar-lo en territori europeu, servint-se de la llengua colonial? "Desgraciadament". Silvia Fernández somriu al comentari.

Gbagbo explica a continuació les condicions de la seva detenció i del seu trasllat a l'Haia. Diu que quan va ser arrestat i empresonat l'11 d'abril del 2011, "la feina" la va fer l'exèrcit francès amb els seus tancs i les seves bombes, perquè l'exèrcit regular ivorià estava al seu costat. Diu també que per portar-lo a l'Haia, com es va fer fa dues setmanes, no calia enganyar-lo, simular que anava a una audiència ordinària a Korhogo, pujar-lo a continuació a un avió que havia de volar a Abidjan, i acabar, finalment, a la presó del TPI, on hi va arribar sense cap equipatge, només amb el que portava posat, la camisa i els pantalons.

"He dirigit la Costa d'Ivori durant deu anys", continua l'antic president abans d'expressar la seva disposició a ser jutjat. "Ara que ja sóc aquí -conclou-, anirem fins al final". Gbagbo ha parlat durant 12 minuts. La presidenta del Tribunal fixa la data del judici per al dia 18 de juny i dóna per acabada aquesta primera compareixença. Fora de la sala, el portaveu a França de l'expresident, Toussaint Alain, no ha tingut el to moderat del processat: "Aquest judici -ha manifestat als periodistes- és un procés neocolonial. El TPI s'ha convertit en un instrument al servei del govern francès, que se serveix del Tribunal Internacional per poder dur a terme els seus projectes polítics, controlar el paisatge de la política africana, i ajudar a pujar al poder els seus amics, al mateix temps que penalitza els dirigents africans que no són dòcils".

Eleccions sense reconciliació

La presència de Gbagbo a l'Haia coincideix amb les eleccions legislatives que s'han de celebrar avui a la Costa d'Ivori. Després de les presidencials de l'any passat, els electors estan ara convocats a escollir els diputats del Parlament. I, com era d'esperar, el partit de Gbagbo, el Front Popular Ivorià (FPI), que va treure el 46% dels vots en les presidencials, ha decidit boicotejar la cita electoral. L'FPI no hi presentarà els seus candidats -molts dels quals estan detinguts-, amb algunes petites excepcions, que ho faran de manera independent. Això vol dir que el nou Parlament estarà pràcticament dominat pel partit d'Alassane Ouattara, Reagrupament Republicà (RDR), amb alguns diputats del partit de Guillaume Soro, aliat amb Ouattara, i d'alguns altres de petits partits que han participat en la guerra en contra de Gbagbo.

L'extravagància d'aquest fet és el paral·lelisme que té amb el que va passar en les últimes legislatives de l'any 2000, quan l'RDR d'Ouattara es va retirar i ha estat deu anys sense tenir ni un sol diputat. Pel que sembla, ara li toca a Ouattara governar només amb "els seus", i deixar fora de la representació política mig país. Si tenim en consideració els fets del passat, governar els uns en contra dels altres és un camí segur cap a la confrontació civil, com ha estat passant durant l'última dècada, farcida d'intensos esclats de violència i el conegut final de l'expresident de l'Estat, abans amic, ara processat.

D'altra banda, els crims dels quals s'acusa l'expresident de la Costa d'Ivori no són exclusius dels partidaris de Gbagbo. Com bé ha documentat l'ONG Amnistia Internacional, també les forces d'Ouattara van participar en els "crims de guerra" i "crims contra la humanitat" que es van produir aquells mesos, amb el resultat de més de tres mil morts i un milió de desplaçats i refugiats.

Legitimitat en dubte

Davant tot aquest desgavell, caldria preguntar-se sobre la utilitat del TPI quan es concentra a perseguir determinats dirigents -sempre africans-, però no els persegueix d'una manera universal, tots iguals davant dels mateixos crims. Caldria preguntar-se, també, si aquesta pràctica de promoure una alternança de poder (dictadures sense oposició) en determinats països africans a canvi de privilegis econòmics -com és el cas de França a la Costa d'Ivori- és la nova manera d'entendre les relacions amb les antigues colònies.

També a l'Haia espera el seu judici l'exvicepresident congolès Jean Pierre Bemba, que va ser detingut després de perdre les eleccions al Congo el 2006 davant del seu rival, Kabila. Ara Tshisekedi ha perdut els últims comicis també a favor de Kabila, però no n'accepta el resultat i és capaç de llançar els seus partidaris a noves violències.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT