Publicitat
Publicitat

PLA DE XOC BARCELONA

Pisos patera, prostitució i droga, alguns dels problemes històrics dels carrer Robador i Sant Rafael

Objectiu: zona zero al Raval

Cinc de la tarda, dia laborable. Una cinquantena de prostitutes esperen clients al carrer Robadors, a la que els veïns coneixen com la zona zero del Raval de Barcelona, la que enquista de manera més clara els problemes de convivència. Trànsit continu de gent i entrades i sortides fugaces en portals com el del número 25, un dels blocs on és més evident que hi ha meublés . Però el moviment és generalitzat en tot el carrer. Una xarxa de compravenda no només de serveis sexuals, sinó també de droga i llits calents . Moltes xarxes que funcionen alhora. Tres dies després de l'anunci municipal de pla de xoc als carrers Robador i Sant Ramon, declarats com a àrea de conservació i rehabilitació, la zona continua aliena a una promesa de canvis que arriba tres mesos abans de les eleccions i manté el bullici habitual. Entrar-hi amb una càmera és gairebé una temeritat, com ha pogut viure en primera persona aquest diari. Efectius de la Guàrdia Urbana s'ho miren des d'un extrem, a l'espera que la situació no es descontroli. I tot segueix el seu ordre particular.

Des de la finestra de Jordi Matador, veí del carrer des de fa quatre anys i mig i membre de la Plataforma Raval per Viure -que ha engegat campanyes com la pluja de pancartes Volem un barri digne -, l'espectacle és un non-stop . Explica que, fins i tot la finca del número 27, que s'ha rehabilitat recentment, ja té els problemes habituals de la zona: "Al primer pis han tapat les finestres, perquè podíem veure des del carrer com feien les fel·lacions".

Fruit d'una de les baralles, el vidre de la porta del carrer ara està trencat. Segons aquest veí, no és un fet aïllat, sinó que els enfrontaments entre prostitutes o entre clients i prostitutes són un altre "element del paisatge" amb què han de conviure. A la nit, la situació és més o menys la mateixa, però amb més gent i més decibels. Per a ell i per al conjunt de la plataforma l'anunci d'actuació municipal que va presentar dimecres la regidora de Ciutat Vella, Assumpta Escarp, "arriba tard". Ni hotels de cinc estrelles, ni el projecte de la nova Filmoteca no han aconseguit, de moment, canvis en una degradació enquistada. I els veïns expliquen que aquesta mena de mercat ja és conegut, fins i tot, pels turistes, i que, per tant, "els canvis han de venir d'un procés llarg i meditat, que ja va tard", explica un veí del carrer Sant Ramon.

El pla aprovat -de manera inicial- per la comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona, fent ús d'un instrument previst en la llei del dret a l'habitatge, preveu considerar els carrers Robador i Sant Ramon com a àrea de conservació i rehabilitació, una "intervenció excepcional" que vol ordenar la conservació i rehabilitació d'edificis conflictius i poder arribar a expropiar determinades finques especialment degradades si no hi ha canvis, perquè, com apunta Escarp, "l'ús interior d'aquests immobles té un fort impacte al carrer". L'objectiu és agilitar els procediments d'intervenció quan es detecten finques problemàtiques i permetre incorporar al mercat els immobles desocupats . Sobre el paper, l'àrea quedarà subjecta al dret de tempteig i retracte per part del consistori i es preveuen programes d'inspecció porta a porta per evitar sobreocupacions i altres problemàtiques.

Infrahabitatge
En aquest àmbit, hi ha 63 edificis i 616 habitatges, més del 70% anteriors al 1900 i la majoria amb grans problemes de manteniment. L'estudi previ també ha detectat entre 26 i 69 pisos amb indicis d'amuntegament i més del 25% amb un nombre elevat d'inquilins. Aquest pla de xoc, que ha generat dubtes tant entre veïns com en l'oposició política, té un pressupost de 9,7 milions d'euros per a rehabilitacions i 10,4 més per a les possibles adquisicions de finques. De moment, l'Ajuntament ja s'ha quedat el número 6 del carrer Sant Ramon, un dels locals de Carmen de Mairena.

Les solucions proposades, però, no són vàlides per a la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que considera que la solució ha de venir d'un "diàleg a tres bandes entre les treballadores sexuals, els veïns i l'administració", com apunta el nou president de l'entitat, Jordi Bonet, que afegeix que el tancament indiscriminat dels locals on s'exerceix la prostitució "pot suposar un increment d'aquesta activitat a l'espai públic" i que cal "fugir de l'àmbit mediàtic i proposar solucions pensades i dialogades". Tampoc l'Associació de Veïns del Raval veu amb bons ulls aquestes solucions i ahir el seu president, Josep Garcia, que va manifestar la intenció dels veïns de fer una candidatura per a les municipals, remarcava que s'oposen al projecte perquè el consideren "pur electoralisme", una iniciativa que "no és viable, perquè no hi ha diners".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT