Publicitat
Publicitat

EUROPA ELECCIONS FRANCESES

Europa ha centrat la campanya presidencial francesa més euroescèptica. Sarkozy i Hollande prometen reformes a la UE i defensa dels interessos nacionals

Què ens hi juguem a França?

França començarà a escriure avui el final de l'Europa dels Merkozy . La crisi econòmica, l'euro i el poder d'una Europa cada cop més impopular entre els francesos s'han convertit en el tema clau d'unes eleccions que molts veuen decisives per al futur immediat dels 27. Nicolas Sarkozy i François Hollande s'han tirat la crisi del deute espanyol pel cap durant la campanya. L'extrema dreta del Front Nacional de Marine Le Pen i l'esquerra de Jean-Luc Mélenchon han atiat l'euroescepticisme i la por al que ve de fora, ja sigui en forma de globalització o d'immigració.

Set anys després d'aquell no en el referèndum que va obligar a enterrar la Constitució europea, França torna a debatre quin model d'Unió Europea cal construir.

Reformes europees

Sarkozy parla d'enduriment, Hollande de flexibilització

Els dos aspirants a la presidència de França van tancar campanya divendres parlant de l'euro. Nicolas Sarkozy amenaçava que "tan bon punt es relaxi la retallada de la despesa i la reducció del dèficit i el deute, França acabarà com Espanya". François Hollande -que podria convertir-se, segons els sondejos, en el primer president socialista després de 17 anys de domini conservador- demanava, en canvi, al Banc Central Europeu que presti diners directament als governs més castigats per la crisi, en comptes de fer-ho als bancs. Una idea que alleugeriria la pressió sobre el deute espanyol.

El candidat socialista ha fet de la renegociació del pacte fiscal el gran eix de campanya. Hollande ha carregat contra aquesta política d'austeritat que renuncia a "reactivar el creixement per combatre la crisi". Mig Europa conservadora -amb Madrid al capdavant- confia que el nou discurs serveixi per flexibilitzar encara més uns objectius de dèficit que s'han convertit en impossibles de complir.

Sarkozy, en canvi, ha optat per recuperar el discurs de la mà dura. "La França forta" que promet el president passa per endurir fronteres exteriors i ressuscitar el proteccionisme comercial. Dijous va tornar a utilitzar electoralment l'acord de Schengen amb una carta firmada pels ministres de l'Interior francès i alemany reclamant novament el dret dels estats a decidir si volen reinstaurar fronteres, davant una suposada amenaça a la seva seguretat.

Sarkozy també ha criticat l'obertura dels mercats comercials europeus a països que no ofereixen la mateixa reciprocitat. Si no es negocia en aquests termes, el president va insinuar que podria fer com el general De Gaulle i la seva estratègia de cadira buida , quan va forçar Europa a crear una política agrària comuna que tant ha beneficiat els pagesos francesos durant mig segle.

Eix franco-alemany

Angela Merkel sap que haurà de renegociar línies vermelles

Sarkozy va entrar en campanya amb el suport explícit d'Angela Merkel, que després ha quedat totalment relegada. El francès no s'ha privat de prometre que -si guanya- tocarà un dels punts més sensibles per a Alemanya: el paper del Banc Central Europeu en la crisi de l'euro.

Per la seva banda, Berlín ha passat de negar la possibilitat d'una victòria socialista, a negociar amb els homes d'Hollande com es pot parlar de creixement i ocupació sense renunciar a l'austeritat. Merkel està atrapada en una coalició de govern incòmode amb els liberals, que la castiga a les urnes i en política europea. En canvi, els social-demòcrates alemanys s'hi posen cada cop més bé per reeditar la gran coalició. Un canvi de color polític a París potser acabaria decantant la balança també a Berlín.

Canvi de discurs

L'esquerra europea confia en una victòria d'Hollande

El mapa d'Europa és blau. Els governs liberals i democristians són majoria a les capitals europees i a les institucions comunitàries. Només el Parlament Europeu té, des del gener, un president socialdemòcrata. L'esquerra europea ha posat les seves esperances en una victòria de François Hollande el pròxim 6 de maig. El mateix dia votaran també els grecs per elegir el nou govern que rellevarà el tecnòcrata Lukàs Papadimos. El líder socialista grec, Evànguelos Venizelos, deia divendres que les eleccions franceses seran "determinants per a la política europea" perquè es tracta de la "batalla per una Europa solidària, i no únicament per una Europa de disciplina pressupostària".

La campanya d'Hollande ha rebut també el suport explícit de l'SPD alemany. L'exeurodiputat del PSOE Ramón Jáuregui reconeixia divendres, en una trobada de socialdemòcrates a Barcelona, que això no vol dir que "l'esquerra hagi articulat encara cap alternativa" a l'Europa actual. La paradoxa és que si guanya Hollande i s'aixeca la pressió sobre aquesta austeritat que ofega els països més castigats per la crisi, molts governs conservadors -el de Rajoy, el primer- respiraran alleujats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT